diumenge... la sesta sense tu no em senta tan bé... el passeig, la pluja... recorde les rialles joioses d'anit... ara, al bar, cafenet i malavella... quin ensopiment! i la mirada perduda on es perd la meua mirada, al televisor... dubte... on van a parar les fotos que es fan el "trio arbitral" i els capitans a l'inici dels partits de futbol? ...
i el diumenge continua passant...
i el diumenge continua passant...
4 comentaris:
Sense dubte, el millor dubte (he, he)existencial que ha parit vosté. Magnífica recreació d'una vesprada de diumenge amb volada poèticofotogràfica de regal.
I també li diré que la frase "la sesta sense tu no em senta tan bé" té una sonoritat excel·lent entre les esses i les tes. I a més em recorda un vers de l'Ovidi Montllor: "L'hivern sense el teu cos és molt més fred".
i el trocet de "la mirada perduda..." no li sona? volia fer també un xicotet homenatge a un conte que m'encisa d'un vell amic...
no coneixia eixe vers de l'Ovidi, imprescindible mestre, deute pendent d'aquest funambuliste, la setmana que ve començaré a saldar-lo... gràcies amic!
Sí que em sona, sí. Per ser exactes, vosté es referix a la frase que diu: "La mirada se'm queda penjada en aquell punt metaespacial on sempre es queda penjada la mirada." I el conte es titula Calidoscopi.
Ah, per cert, em sembla que estem a punt de complir les 60.000 visites! Enhorabona als i les penjollaires.
Publica un comentari a l'entrada