dilluns, 26 de gener de 2009

dubtes existencials... o no? (6)

diumenge... la sesta sense tu no em senta tan bé... el passeig, la pluja... recorde les rialles joioses d'anit... ara, al bar, cafenet i malavella... quin ensopiment! i la mirada perduda on es perd la meua mirada, al televisor... dubte... on van a parar les fotos que es fan el "trio arbitral" i els capitans a l'inici dels partits de futbol? ...
i el diumenge continua passant...

4 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Sense dubte, el millor dubte (he, he)existencial que ha parit vosté. Magnífica recreació d'una vesprada de diumenge amb volada poèticofotogràfica de regal.

Alietes el del Corralot ha dit...

I també li diré que la frase "la sesta sense tu no em senta tan bé" té una sonoritat excel·lent entre les esses i les tes. I a més em recorda un vers de l'Ovidi Montllor: "L'hivern sense el teu cos és molt més fred".

el funambuliste ha dit...

i el trocet de "la mirada perduda..." no li sona? volia fer també un xicotet homenatge a un conte que m'encisa d'un vell amic...

no coneixia eixe vers de l'Ovidi, imprescindible mestre, deute pendent d'aquest funambuliste, la setmana que ve començaré a saldar-lo... gràcies amic!

Alietes el del Corralot ha dit...

Sí que em sona, sí. Per ser exactes, vosté es referix a la frase que diu: "La mirada se'm queda penjada en aquell punt metaespacial on sempre es queda penjada la mirada." I el conte es titula Calidoscopi.

Ah, per cert, em sembla que estem a punt de complir les 60.000 visites! Enhorabona als i les penjollaires.