dimarts, 27 de gener de 2009

EROTIKON. (Parts 4 i 5)

Continuem amb nous episodis de la película Erotikon, una obra (¿qui sap? potser mestra) del cinema mut txec. Alguns penjollers s'han apuntat a la inciativa i fins i tot han escrit alguns comentaris al respecte. Per vore les anteriors entrades i llegir els comentaris (o afegir-ne de nous) podeu acudir ací (episodi 1) i ací (episodis 2 i 3).

Hui proposem dos noves entregues:
- Erotikon. Part 4.
- Erotikon. Part 5.

Havíem deixat la història enmig d'una partida de cartes. El Ferroviari, en companyia d'una sèrie d'individus poc recomanables, es juga els quartos. Ací teniu un parell d'instantànies:
Sembla que la partida acaba en pa i ceba!

Una última foto, on es veu la protagonista amb gest de preocupació:











Una de les coses que més m'agrada de la peli és la música que sona de fons. No oblidem que la película està feta a Centre-Europa, i que en les primeres dècades del segle XX trobem per aquelles terres una generació excepcional de compositors, com ara Bela Bartok, Hindemith i molts altres. Un motiu més per vore la película.

8 comentaris:

Davit del carré Blanc ha dit...

Per si és del vostre interés: ací teniu un morbós enllaç on podeu veure algunes de les actrius que moriren el mateix any que va faltar Ita Rina (l'actriu principal d'erotikon)
http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?necCat=25&necYear=1979&page=necrology

Calinca ha dit...

Luctuosa però interessant informació, Sr Davit. No he pogut resistir-me, i he visitat la pàgina en qüestió, on es parla una mica d'Ita Rina, que certament era una actriu de gran popularitat en Centre-Europa durant els anys del cinema mut. En esta pàgina (http://www.einsiders.com/reviews/videorisks/ss-erotikon.php) es pot vore fins i tot un segell que li van dedicar en el seu país natal, Eslovènia. Ara bé, recordem que la idea inicial del nostre visionat de la película no és afegir informació sobre la mateixa, sinó simplement anar veient escenes i comentant-les des de la desinformació més comnpleta.

Al vore estes pàgines web he confirmat una cosa que algú havia apuntat abans. "Andreo" no és "Andreo", sinó "Andrea". És a dir, "Andrea" és el nom del personatge protagonitzat per la gran Ita... ¿Què fem ara? ¿Continuem amb el nom d'"Andreo", ja consolidat en anteriors entrades, o fem el canvi? A mi m'agradava el nom, amb aquelles possibles connotacions gregues ("Andros"). Però també es feia complicat referir-se a ella amb perífrasis, com ara "la xica del gramòfon" o "la filla del ferroviari". Crec que ací tenim un debat.

Davit del carré Blanc ha dit...

Té vosté raó, sr. Calinca. Quan vaig fer el comentari havia oblidat la seua proposta en començar a penjollar la pel·lícula.
Estic gaudint d'Erotikon i també dels comentaris dels penjollaires. No he afegit cap perquè no tenia molt per aportar al debat. L'única cosa que em sembla remarcable i que no s'ha comentat fins ara és l'espectacularitat del maquillatge: la blancor dels rostres i, sobretot, el contrast dels llavis de l'Andrea (pintats tan menuts!) amb eixos ulls tan grandots. Eren un poquet cabronets els maquilladors: ja estaven fabricant un mite sexual i eren conscients!!

Peguie ha dit...

Ma que sou criticant a la xica en lo guapa queés, a mi el que em fa por és el paio!

Calín he de confessar que estic enganxada a l'erotikon.

Destaque de la part 4:

- La perruca que porta un dels amics del pare en la baralla, és el que está subjentant-lo al final de l'èscena.
- He de confessar que primer pensava que la noia estava posseida per estava parint...

- El sr. del bigot com a espia té poc futur..esperava que li anava a clavar un punyal però posa li interessa vore de prop a qui és el culpable de la seua cornamenta...

- L'home del carruatge és fastigós...

La 5 part:comença romànticament i arriba la però la felicitat de la nostra protagonista nio pot durar, és el seu destí és patir...

Espere ansiosament el desenllaç...queda molt?

Calinca ha dit...

No es preocupe, Davit: és normal, i fins i tot val la pena que vagen aflorant poc a poc detalls 'externs' referits a la película, sobretot si ho fem de manera mesurada. El perill de consultar informació sobre la película és que ens podem enterar sense voler del final, i això sí que seria una llàstima.

Bona observació la de la palidesa dels rostres. A mi m'ha cridat també l'atenció la profunda foscor de l'escena nocturna, quan Andrea deambula pel bosc. És una negror quasi total, sense matisos.

El tema del fill d'Andrea és una mica peculiar. Apareix com en un flash i després 'nunca más se supo'. ¿Què han fet? ¿Han donat en adopció al xiquet? Per altra banda, Andrea sembla tenir una nova vida, amb un novio de 'postín' i d'elegant bigotet. ¿No contrasta això molt amb el cutrerio del ferroviari i l'anterior vida d'Andrea en aquella casa llòbrega?

Peguie, crec que queden uns quatre episodis més. Una pregunta: ¿Com voldrien que anaren apareixent els pròxims episodis? ¿D'un en un? ¿De dos en dos? ¿Tots de colp?

Jo també estic impacient per saber com acaba la peli. Només he vist fins a l'episodi cinc, igual que vostés.

Peguie ha dit...

Està molt bé de dos en dos, així podem comentar, sinó s'escapen detalls interessants.

Està genial, sobretot els comentaris!

Alietes el del Corralot ha dit...

He descobert coses molt interessants!

Capítol 4.
El ferroviari és Albert Einstein sense traure la llengua.
Ella s'ha tornat mig motxales, com la Margarida de Faust. I no, al final no eren gasos. Era un xiquet de quatre quilos.
L'home del bigot té una perdigonada en l'ala, per això la seua dona s'ha hagut de buscar un amant com Andreo.

Capítol 5.
Molt bones les seqüències del quiròfan i de la transfussió de sang: ja havia comentat que la pel·lícula conté alguna cosa de vampirisme.

4:08. Albert Einstein toca fons.

5:48. La xica dels ulls més grans que mai.
Però un poc abans d'entrar a la sala on està Andreo tocant el piano trobem allò que en teatre es diu anticipació: és quan l'actriu sap més que el personatge: entre a la sala i abans de vore a Andreo, la xica del ulls grans ja queda en un segon plànol fent-se la despistada o la vergonyosa.

Menut gir que pega la pel·lícula! Ara va de músics i pianistes.

7:25. Descobrim que Andreo és, en el fons, un sentimental i no un semental que és el que volia fer-nos creure.

Peguie ha dit...

M'encanten els comentaris, per favor, Calinka, posa les altres parts!