dimarts, 12 de juny de 2012

Conspiració contra el valencià

Vaig a concloure, de moment, aquesta sèrie d’entrades sobre l’assumpte Camús. Tinc més informació, però poc de temps per a sistematitzar-la i per a escriure en el blog. A l’anterior entrada, us vaig contar part de la meua entrevista amb l’amo d’Equips Chust. Ell veia, darrere l’assumpte del transportista de la Llosa, una conjura catalanista contra la llengua valenciana. En comprovar que l’home tenia ganes de garlar, li vaig fer més preguntes.
—Escolte, ¿però Camús havia escrit alguna cosa o no?
—Ell diu que no, però ha escrit prou. Té, per example, el borraor d’un llibre inèdit que es titula El primer home, que’s referix al primer home, de l’època musulmana, que ja parlava valencià, molt antes que existira Catalunya. I clar, quan mos vam anterar, casualment, que la filla del Camús francés havia editat en 1994 una obra de son pare, segons ella inèdita i que portava el mateix títol, pos vam començar a pegar-li voltes a l’assumpte. Camús sempre ha tingut molta confiança en mi. Aixina que li vaig dir:  «Hauries de parlar amb Bonora, perquè t’assessore. Jo ací veig un cas de possible plagio.» Camús heu va deixar de banda, perquè tenia molta faena en el camió. Però l’any passat, vam reprender l’assumpte. Un dia que estàvem  a ca Ferre, se mos va acodir la idea. Es tratava d’un cas de plagio per anticipació. Ixes són les paraules exactes que va utilitzar Ferre, que de tot això d’esperits i anticipacions sap un ou. L’escriptor francés i els seus hereus havien plagiat l'obra futura del Camus de la Llosa. I el meu amic transportista va posar tot en coneixement del bufet d’advocats d’Aixàtiva.
—Vostè dispense, senyor Chust, però jo no veig per cap lloc la conjura catalanista —vaig dir tímidament.
—¿Com que no? —va preguntar irat—. Hasta Rus s’ha fet catalanista. Els valencians de soca-rel tenim perduda la batalla. Només faltava que el Felip Bens i els de l’Oronella, ixos que editen la revista Lletraferit, també es passaren a l’enemic. ¡Xe sí! Ara dixen que catalanistes camuflats com Baydal i ixa Àgueda Vitòria...
—¿La comtessa d'Angeville? —vaig interrompre jo.
—¿Comtessa? ¿Des de quan és aristòcrata ixa catalanista? En fi... Una editorial autènticament valenciana, que sempre havia usat les Normes del Puig, ara va i dixa que publiquen en ella catalanistes. Sí, fan servir l’excusa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, altre niu de catalanistes, però no enganyen a ningú. Es pot dir que ara la revista Lletraferit és una publicació bilingüe. Ma que té collons la cosa, xe. Bilingüe i intel·lectual. Bé, mos estem desviant de la qüestió. El cas és que’l catalanisme està darrere del plagio que li han fet  a Camús. El nostre poble sempre ha estat maltractat per la història, o millor dit, pels historiadors. Si jo parlara... Algun dia escriurem un llibre amb la vida de lloseros il·lustres, on ixiran a relluir les vinculacions de persones famoses com Patrocinio Camús, l’escriptor Mario Vargas Llosa, el director de cine Mario Camús, atra víctima de plagio... Sí, a este li han copiat el nom i vàrios guions pa pel·lícules. Sense anar massa lluny, li van furtar els guions de dos pel·lícules que s’havien de titular La joven casada i Adosados. Resumint: contarem la vertadera dimensió de l’imperialisme catalanista. I, atenció, ho farem caiga quien caiga.