dijous, 7 de juny de 2012

Tauletes

Tauletes és una paraula molt bonica perquè té dos ingredients que engalanen qualsevol substantiu, adjectiu o adverbi: ser plural i ser diminutiu. Tots els diminutius plurals són bonics. Per això l’he utilitzada de títol d’este post, perquè... ¿a què no és igual dir taula que tauletes? ¿A quin lletraferit se li ocorreria triar taula tenint l’opció tauletes? En qualsevol cas, i encara que ens semble estrany, ens coste d’entendre o, inclús, no ens agrade, hem d'acceptar-ho: tauletes ve de taula.


Segur que algún atent lector no s'ha deixat seduir pel títol i ha deduït, de les línies que portem, que este post no pot continuar parlant ni de taula ni de tauletes. Hem d'anar al terme mig: taules. El que ens condueix al lúdic món de l’escacs i de les dames, on es diu taules quan, donada la posició de les peces, cap dels jugadors pot guanyar la partida. A altres mons, com el del teatre, es diu que tindre taules és mostrar experiència i desimboltura actuant davant del públic. Malauradament, i com m'acabe d'adonar, la semàntica del terme mig, segurament, no tinga res a vore amb allò que es puga dir en el fatídic quart paràgraf d’este text.

En realitat, en este escrit, volia referir-me a allò que en anglés diuen tablet i en castellà tableta, però que si li diguérem així en valencià, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, significaria: “Forma farmacèutica sòlida d'administració oral, de forma cilíndrica o prismàtica, dura, rígida, de fractura granulosa, d'1g de pes aproximadament.” I, clar, esta és la vertadera raó per la qual he optat per titular tauletes el post.

Concloent, el que vull dir amb totes estes inconnexions és que, mentre acabe d’escriure este post mitjançant una tauleta tàctil, m’adone que els primers escrits cuneiformes també es feien en tauletes d'argila... Així que, de moment, desconnecte la tauleta i la deixe a la tauleta de nit. Per cert, algun dia igual parle de la connexió entre tauletes i toilettes. ¿Per què no?

5 comentaris:

Tadeus ha dit...

M'acabe de llegir esta entrada, i ara vaig a continuar llegint la biografia de l'emperador romà Dioclecià que vaig començar ahir. Em pregunte quina de les dos lectures val més la pena. No ho tinc clar.

A tot açò, ¿quan ens tornarem a reunir els penjollers d'ahir i de hui al voltant d'una taula?

Miquel ha dit...

Si señor. Y recomendable es "La Historia empieza en Summer" de Samuel Noah Kramer. Libro interesantísimo en donde te demuestran que hace 5000 años, los niños iban a la escuela y escribían con tabletas de barro añ dictado del maestro. Salut. Bon día

EROs Ramatxoto ha dit...

Ben vist senyor Cal·linca!

Els simposis són imprescidibles en la literatura. Sense simposis la literatura s'extingiria, o millor dit es transformaria... Com ha passat amb les tauletes d'argila que ara s'han transformat en tauletes digitals, els llibres de paper en llibres digitals... ¿S'extingirà El Penjoll o es transformarà? Necessitem d'un simposi per a saber-ho!

Benvolgut senyor Miquel:

Intuïsc, pel títol, que el llibre "La Historia comienza en Summer" és més que un llibre històric... és una encertada lectura d'estiu.

Tadeus ha dit...

Un altre llibre a tindre en compte és "El misterio de los hititas", de C.W. Ceram (1957).

penyabogarde ha dit...

ens entendrem fàcilment, alguns dels teus amics ja ho han fet, el bogardisme espera els teus comentaris, la xarxa està tensada i el teu verb serà determinant... envia senyals del teu bon procedir en forma de comentari al nostre blog:

penyabogarde.blogspot.com