Com tinc el
somni molt lleuger, una nit em vaig adonar que hi havia algú caminant amb sigil
pel jardí de ma casa. Em vaig llevar silenciosament i vaig seguir la
trajectòria dels sorolls lleus que venien de fora. Finalment, vaig notar com
passava una ombra per davant la finestra del bany. No em vaig alarmar en excés.
Ma casa és molt segura. Tinc reixes a les finestres i barres internes a les
portes. Estava clar, però, que no podia quedar-me de braços plegats,
contemplant impassible l’intrús. Vaig marcar el número de la policia. En veu baixa, vaig informar de la situació i vaig donar la meua adreça. L'agent que
m'atenia va preguntar si el lladre estava armat i si ja havia aconseguit
d’entrar a l’interior de la casa... Vaig aclarir que no. El meu interlocutor
informà:
—En aquests
moments, no tinc, a la rodalia del vostre domicili, cap patrulla disponible que
us puga ajudar. Tan aviat com serà possible us enviarem algú.
Vaig penjar,
però uns minuts després vaig trucar novament a la comissaria.
—Hola —vaig
dir amb calma—. Fa una estona he trucat perquè algú lladreguejava pel meu
jardí. Ja no cal que s’afanyen. He encertat el lladre amb un tret de la meua
escopeta de caça. Mai no se m'havia passat pel cap que l’hauria d’utilitzar en
una situació com aquesta. El tret ha provocat una veritable carnisseria. Pobre home!
A penes
transcorreguts cinc minuts, es presentaren al meu carrer cinc cotxes patrulla,
un helicòpter, una unitat del SAMU, un equip de TV i una ONG defensora dels
drets humans que, ves a saber com, s’havia assabentat de l’assumpte. Els agents
van pescar el lladre in fraganti. El pobre home mirava l’escena bocabadat.
Devia pensar que havia intentat entrar en casa d’un peix gros, tal vegada en
casa de l’intendent general de la policia o en la residència presidencial. Un comissari s’obrí pas entre el
tumult, s’aproximà i em va dir:
—Creia que
havíeu dit que havíeu matat el lladre.
—I jo creia que vostès havien dit que no tenien
agents disponibles —li vaig contestar.
2 comentaris:
Por si usted no lo sabía, caballero, insinuar o afirmar que la URSS era "totalitaria" es internalizar el discurso que Goebbels y sus compinches para difamar al primer y gran Estado obrero del mundo, con los aciertos y los errores de este último.
Una vez, Fidel Castro, en broma, dijo que Cuba es "totalitaria" porque la Revolución está respaldada por la totalidad del pueblo. Lo cierto es que la mayoría de los cubanos y de las cubanas sí lo está, efectivamente. Y ello es comprobable.
No existen dictaduras de derechas y dictaduras de izquierdas. Existen gobiernos del pueblo y gobiernos contra el pueblo.
Le dejo un saludo, Lluís. Lamento que tenga usted una mentalidad tan burguesa. Otra cosa es que usted sea o no consciente de que la tiene.
Evidentemente, leo El far de Maians.
Publica un comentari a l'entrada