diumenge, 4 de desembre de 2011

L'horitzó

He vist el vell de la mà de la jove
estrangera. Han segut al sol d’un banc
i han començat els besos i carícies.
He pensat, «què farà el vell, a la nit?»
I he recordat la frase
del tio Enric, el Secretari:
«Mentre hi ha llengua, hi ha home.»
L’he vista, a ella, gaudint-ne:
«Tens les orelles calentes», li diu.
He beneït, així, l’enllaç.

6 comentaris:

Andreu ha dit...

"Mentre hi ha llengua, hi ha home". Sí que és bon remei...ai si s'enteren els de les viagres...

Alietes el del Corralot ha dit...

Andreu, amic, precisament hui hem estat de paella en la vostra antiga casa a Barcelona. L'ha feta Ferran i ens l'hem menjat entre ell, Saixa, Laia, Enric, Miquel Rodrigo i jo mateix. Pep i tu heu estat sempre presents. Un diumenge més hem seguit arreglant el món.

Giuseppe Cipollino ha dit...

Això em recorda un acudit pseudoitalià, molt roí: Si el vigore va bene, avanti con el pene. I si el vigore mengua? Avanti col la lingua. Ma, i si el vigore e nul·lo? Avanti con el culo, ma sempre avanti!

Cinderella ha dit...

Senyorrrrrrrrrrrrrrheu despertat en mi quasi totes les fntasies possibles! (un relt ben tendre, a mes XD)

Malo Malísimo ha dit...

Pero... querido amigo, eso es simplemente un quiero y no puedo, en mi pueblino dicen que "pa poca salud, mejor ninguna".

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies, Giuseppe. Visca la cultura popular!

Oh, Cinderella! Estic molt pagat del vostre comentari.

Malo, preferisc mantenir l'esperit optimista del tio Enric, el Secretari.