dissabte, 10 de desembre de 2011

Acudits per Internet: diligència policial

Com tinc el somni molt lleuger, una nit em vaig adonar que hi havia algú caminant amb sigil pel jardí de ma casa. Em vaig llevar silenciosament i vaig seguir la trajectòria dels sorolls lleus que venien de fora. Finalment, vaig notar com passava una ombra per davant la finestra del bany. No em vaig alarmar en excés. Ma casa és molt segura. Tinc reixes a les finestres i barres internes a les portes. Estava clar, però, que no podia quedar-me de braços plegats, contemplant impassible l’intrús. Vaig marcar el número de la policia. En veu baixa, vaig informar de la situació i vaig donar la meua adreça. L'agent que m'atenia va preguntar si el lladre estava armat i si ja havia aconseguit d’entrar a l’interior de la casa... Vaig aclarir que no. El meu interlocutor informà:
—En aquests moments, no tinc, a la rodalia del vostre domicili, cap patrulla disponible que us puga ajudar. Tan aviat com serà possible us enviarem  algú.
Vaig penjar, però uns minuts després vaig trucar novament a la comissaria.
—Hola —vaig dir amb calma—. Fa una estona he trucat perquè algú lladreguejava pel meu jardí. Ja no cal que s’afanyen. He encertat el lladre amb un tret de la meua escopeta de caça. Mai no se m'havia passat pel cap que l’hauria d’utilitzar en una situació com aquesta. El tret ha provocat una veritable carnisseria.  Pobre home!
A penes transcorreguts cinc minuts, es presentaren al meu carrer cinc cotxes patrulla, un helicòpter, una unitat del SAMU, un equip de TV i una ONG defensora dels drets humans que, ves a saber com, s’havia assabentat de l’assumpte. Els agents van pescar el lladre in fraganti. El pobre home mirava l’escena bocabadat. Devia pensar que havia intentat entrar en casa d’un peix gros, tal vegada en casa de l’intendent general de la policia o en la residència presidencial. Un comissari s’obrí pas entre el tumult, s’aproximà i em va dir:
—Creia que havíeu dit que havíeu matat el lladre.
—I jo creia que vostès havien dit que no tenien agents disponibles —li vaig contestar.

2 comentaris:

GOLFA GANADORA ha dit...

Por si usted no lo sabía, caballero, insinuar o afirmar que la URSS era "totalitaria" es internalizar el discurso que Goebbels y sus compinches para difamar al primer y gran Estado obrero del mundo, con los aciertos y los errores de este último.

Una vez, Fidel Castro, en broma, dijo que Cuba es "totalitaria" porque la Revolución está respaldada por la totalidad del pueblo. Lo cierto es que la mayoría de los cubanos y de las cubanas sí lo está, efectivamente. Y ello es comprobable.

No existen dictaduras de derechas y dictaduras de izquierdas. Existen gobiernos del pueblo y gobiernos contra el pueblo.

Le dejo un saludo, Lluís. Lamento que tenga usted una mentalidad tan burguesa. Otra cosa es que usted sea o no consciente de que la tiene.

GOLFA GANADORA ha dit...

Evidentemente, leo El far de Maians.