diumenge, 15 de maig de 2011

Resplendent

Als amics del Penjoll.

Resplendent.

Tot és resplendent, des d'aquest turó, llevat de la pobresa.

El trist record de l'ombra de les figueres, espàrrecs i margallons, els cirerers pintats, bancals perduts de blat i vinyes, -futur de vida en temps antics- plens d'esbarzers i pedres ganivet que tallen; de tant en tant fan plorar un cel obert que ens vigila.

Barranc avall un llaurador crema branques i fullaraca amb l'esforç dels segles a l'esquena.

Al dellà, homes i formigues - potes i màquines- corren per la plana: núvols, vent i maldecaps.

A l'horitzó, la mar.

Com un espill les flors, xec en blanc per sobreviure, s'hi miren. Malgrat la por dels cards i d'argelagues us ho he de dir: amics, la vida mana.

5 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Vigileu, Pidolaire, perquè a vegades la vida mata.

(Passeu-me la broma)

ontotesaire ha dit...

És ben cert el que dius Alietes, i tant. Però malgrat l'estultícia i tanta bajanada que escoltem diàriament, crec que nosaltres hem de veure-beure l'ampolla d'aigua o (vi-absenta, passeu-me també la broma) mig plena.
Ha, ha.
Això mateix, no podem donar la lluita perduda: un optimiste del cor i la raó, rousseaunià amb crítica inclosa.

Alietes el del Corralot ha dit...

Té raó, Ontotesaire.

Al cap i a la fi, la vida emana.

el pidolaire entretingut ha dit...

Més que emanar, a mi m'agrada que "mane" fer coses, sobretot Alietes que mane fer coses catalogades d'impossibles, però factibles.
Haurem de manar, per exemple, encendre les torxes per botar foc els esbarzers i cards que volen punxar-nos la identitat.

S'accepte més manaments.

el pidolaire entretingut ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.