- Pare...
- Digues.
- Aniràs a votar estes eleccions?
- Eee... Sí, no sé, supose...
- Com sempre dius que aneu a perdre... Quina tonteria, no?
- Vols dir?
- Sí, per què vols votar si els teus van a pedre? Borja diu que el seu papà sempre vota al PP perquè guanya sempre. Com el Barça.
- El papà de Borja és més de dretes que Esperanza Aguirre.
- I què?
- Que per això vota el PP. Nosaltres... bé, ta mare i jo, som d’esquerres.
- I jo també sóc d’esquerres?
- Home, espere que sí, però això no ho sabrem fins que et faràs gran.
- O siga, que ara mateix no sóc de dretes ni d’esquerres.
- Home! Tècnicament, eres d’esquerres.
- Per això no faré la primera comunió?
- Més o menys...
- Però Jordi la farà. Li vaig preguntar si els seus pares voten al PP i em va dir que no.
- Cadascú és cadascú... Allò coherent és que si no eres creient no deus de participar en les coses de l’Església.
- Què vol dir coherent?
- Que s’ha de fer el que s’ha de fer.
- Ah. I els papàs de Jordi no són coherents.
- Quines preguntes... També hi ha gent d’esquerres que és creient, igual és el cas.
- I per què nosaltres no som creients?
- Perquè no. Perquè això de Déu i els sants és un contarella. Ja ho havíem parlat, que no faries la primera comunió, perquè no estàs batejat, i perquè a mi no em dóna la gana. I acordàrem a canvi que si treies bones notes et comprarien la Wii.
- D’acooooooord...
- I quan seràs gran, si vols batejar-te i fer la primera comunió, avant. Tu mateix. Algun dubte més?
- Sí. A més d’això de l’Església i no votar al PP, què fan els d’esquerres?
- Com que què fan? Vols la versió llarga o la curta?
- La curta, la mare m’està esperant per comprar-me roba.
- Roba?
- És que li vaig dir a la mare que a tots els amiguets que fan la comunió els regalen xandalls, pijames, samarretes, botes de futbol... De tot. I la mare em va contestar que jo no anava a ser menys.
- Fabulós. Visca el consumisme! No volíem passar per l’anella, suportem la llanda de les teues iaies, i ara resulta que ens anem a gastar la pasta igual. Ara ho parlaré amb ta mare. Quasi m’assabente per la premsa.
- I ara em diràs què fan els d’esquerres?
- Eeeee... Defensar la igualtat i la solidaritat, el valencià, el medi ambient, els drets dels immigrant i dels menys afavorits, les conquestes laborals... jo què sé, estes coses... És molt llarg.
- Vols dir que els del PP no parlen valencià? Perquè el papà de Borja el parla...
- Però no s’ho creu... Prou! Mira, saps el que et dic? Que ja ho entendràs... I si no...
- Jo vull entendre-ho ara.
- Doncs ara no va a ser. Que t’adoctrine ta mare, que jo ja tinc prou amb els problemes de la feina!
- D’acooooord! Ja em calle.
- Gràcies!
- Una pregunta més...
- (...)
- ... Si tenim una casa com la de Borja, un cotxe com el de Borja i parlem valencià, també, per què som d’esquerres? Per a no fer la primera comunió?
- Collooooooooons!
- I si som del Barça, que sempre guanya, perquè no som de dretes?
- Mira, Andreu, ja tinc prou! Vés-te’n una estoneta amb ta mare, vés!
- Sols era una pregunta, no sé per què t’enfades. Com voleu guanyar unes eleccions amb ixa mala llet?
5 comentaris:
No serà que als d'esquerres ens ha fet el dimoni? Si ens hagués fet el Senyor, m'agradaria saber com ho expliquen en Rouco, en Duran i Lleida o en Mariano.
Quina il·lusió que m'ha fet ser un producte del "mal"!! Crec que hem de fer rodar la teua tesi, Lluís.
No sé en quin curs de la universitat ens explicaren que ens havien fet els pares i no Franco "totpoderós dictator". Tampoc el dimoni. Quina disbauxa!
I havent una contraditio in terminis, no et faces cap Il•lusió Lo Pol: com es possible que si jo et veig tan bé, digues alhora producte del mal?
No res, esteu bojos.
El text, supermolón!
Redéu, Pidolaire, en la il·lusió que em feia ser un producte del mal absolut. Que poquet dura l'alegria en la casa del pobre, caguen l'ou.
Mola que li haja agradat el text. Pâ això es fa!
Per a la dreta és més fàcil:
Pare, per què som de dretes?
Fill, perquè ens ix més rendible!
Publica un comentari a l'entrada