dilluns, 28 de març de 2011

Per canviar d'aires

Vivim estos dies entre posts convulsos: Gadafi, mutants del XXI, Camps i l'Ós Pepe, Lletres de socors i auxilis, el vell borbó,...

Només que siga per canviar una miquiua d'aires ací va este poema amb banda sonora i tot.

ALBEREDA

La primavera del 2086
jo tindré 116 anys
i tu només 105.
Passejarem de la mà
i encara no ens voldrem morir.


6 comentaris:

el pidolaire entretingut ha dit...

Mira per on, un poemeta tan senzill com aquest m'ha alegrat el dia.
Gràcies per l'emoció, mestre Alietes.

el pidolaire entretingut ha dit...

A més a més, amb un amor humà com aquest sé que no estarán morts els nostres protagonistes.
Són coses que saben i prou. No ens cal dir res més.

EROs Ramatxoto ha dit...

Merda!... Quina llàstima: No tindre 105 anys a la primavera del 2086. ¿Ens podríem vore, Sr. Alietes, a la primavera del 2075?. Encara que vosté no tinga 116 anys.

EROs Ramatxoto ha dit...

Per cert, una segona accepció del títol del poema és "Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina l'àlber".

Influenciat per esta accepció m'he plantejat: ¿què passarà a la tardor?

La tardor del 2086
continuaré tenint 116 anys
i tu a punt de fer 106.
Passejaràs de la mà
del meu millor amic...

I la banda sonora que l'acompanyaria podria ser esta .

Alietes el del Corralot ha dit...

Senyor Ramatxoto:

Pel que fa al seu primer comentari, per mi cap problema. L'espere en la terrasseta del Monxo fent-me una orxateta.

Pel que fa al segon comentari, li haurem de canviar el títol al poemeta. Jo propose este: MALA PUTA, AIXÒ A ESTA EDAT NO ES FA.

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies, Pidolaire. Continua sent vosté molt amable.