—Com és que t’ha donat per la lírica?
—Perquè tinc el pit ple d’emocions i sentiments, i vull proclamar-ho als quatre vents. Grrr!
—Vols dir?
—Clar! No veus que estic enamorat?
—En aqueix cas, cor meu, podries dedicar-me un epitalami.
—Un epitalami? Ara mateix!
—Ací? I si et sent algú?
—No passa res! No? Tots els felins de la sabana sabran que ens estimem de debò.
—Perquè tinc el pit ple d’emocions i sentiments, i vull proclamar-ho als quatre vents. Grrr!
—Vols dir?
—Clar! No veus que estic enamorat?
—En aqueix cas, cor meu, podries dedicar-me un epitalami.
—Un epitalami? Ara mateix!
—Ací? I si et sent algú?
—No passa res! No? Tots els felins de la sabana sabran que ens estimem de debò.
3 comentaris:
Aquil·les t'ha eixit un article molt masculí: marca del Penjoll.
Sí, sí...
No es deixe embolicar, Pidolaire. Aquesta impressió seua no prové del text, sinó del context. Si vostè no hagués vist la fotografia, possiblement no m’hauria fet aquesta observació. El Penjoll té aquestes coses. Però no passa res! No?
Que es desfaça l'encanteri! Envie'ns o envie'm les proves.
Publica un comentari a l'entrada