dijous, 10 de febrer de 2011

4a trompeta: dodecafonisme


A lloms de llamps atonals
...cavalquen plomes d’ànec.
......Ondegen als quatre vents
.........versos indecents amb llufes paraules
............que a contracorrent contraataquen
...............i taquen l’absent literatura.


Què sone la quarta trompeta!... La de Mr. Methane.


10 comentaris:

Aquil·les Sisternes ha dit...

Eris, per què fica aquests vídeos tan escatològics i desagradables?

Pateix vostè alguna regressió infantil?

Eris ha dit...

¿Com pot dir aixó d'una interpretació tan profunda del vals del Danubi Blau?

Aquil·les Sisternes ha dit...

Sí, profunda sí que ho és.

Davit del carré Blanc ha dit...

Serà Danubi, però de blau no li quedarà ni la gometa del calçotet!!!
Aquest programa és una mina. Mai no l'he vist a la televisió, però ja he vist per internet alguns videos on apareixen autèntiques figures, amb habilitats com les del nostre concerpetista o altres com un que es bevia unes quantes marraixes d'aigua i després li reglotava i es dedicava a regar el plató durant uns quants minuts.
A tot açò, què pinta el potet de plàstic que té al costat?

Príncep de les milotxes ha dit...

Estimąda siñureta Heris: amb un post com el presënt, deconstructor de tota fauna endogãmica i canibālîstica podríem donar "pet" mort el postmødernisme barat i també varat en les ments nostælgiques que s'encaboten en pensar que "tiempos pasados siempre fueron mejores".
Ambarticles com aquest les Iuni-versitis del nostre påįs ja poden començar a cavil•lar què funciona o no en les neurones de les noves generacions, el nostre futur de chú- vilats volats.

Eris ha dit...

Bona pregunta, senyor del Carré Blanc: Què pinta el potet de plàstic que té al costat?
Veja-ho vosté mateix en este vídeo >.

I aprofite l'avinentesa per fer una reflexió: Alguns vegeu infantil l'humor de pets, xanes, manxegues, bufes, llufes i altres estufes. Els xiquets riuen lliurement sense prejudicis d'estes odes al vent, però, a poc a poc, els adults (amb tota una càrrega ideològica de prejudicis imposats i autoimposats) anem tancant la rialla natural dels xiquets. Tireu-vos pets i gaudiu-los! Per què no tornar a la infància?

Davit del carré Blanc ha dit...

O siga que el potet era un testimoni de l'autenticitat dels pets!!! Quina pena que no el fera servir.
Per cert, Mr Methane ho fa bé, però Pedokiman arriba més lluny:
http://www.youtube.com/watch?v=_229aL9CTbE

Eris ha dit...

No sols planteja enginyoses preguntes sinó que fa interessantíssimes aportacions, Sr. del Carré Blanc.

El pets els trobem també en la infància d'El Penjoll. Veja el Tractatus Pedo-Philosophicus de benvinguda que li dedicà el Capità Superflipo a la "prima donna" que va xafar El Penjoll.

Davit del carré Blanc ha dit...

Impressionant Superflipo! Q.E.P.D.
Encara que un dels dos videos ja no estava habilitat, sí que el coneixia: mostrava la millor tècnica per evitar ser acosat pel pet d'un mateix. Realment pràctic.
Però tot no està en saber-se desfer dels pets una vegada estan fora. Igual que quan anem a creuar el carrer, cal mirar abans:
http://www.youtube.com/watch?v=ZjnaS_dxtfY

Eris ha dit...

Un 12 de febrer com hui però de fa exactament tres anys, el tal Superflipo, també va penjollar este post.