En realitat, la funda fàl·lica que va utilitzar Jean Benoît a l’Execució del Testament del Marqués de Sade no era africana. Benoît s’havia inspirat als aborígens d’Oceania. Possiblement, veuria alguna fotografia o alguna escultura dels nadius de Papua Nova Guinea al Palais de Chaillot de París, seu del Musée de l'Homme, mentre feia els cursos d’etnologia. Anys més tard, a la dècada dels seixanta, quan ja havia ingressat al moviment Pànic, viatjà a Oceania amb Pierre Langlois. Allà tingué ocasió de comprovar in situ allò que havia vist al museu parisenc. La dona de Langlois va transcriure al seu quadern de viatge la conversa amb tres pastors papús, traduïda per un jove intèrpret d’hiri motu que havia après rudiments d'espanyol del pare Luis Gongorí, un missioner jesuïta.
—Què és això? —va preguntar Benoît.
—La pija sa como el carbón, mano. Pongamo beina colorá e bailemo alegre; que aunque samo negro, la temos gorda tú. Zambambú, morenico de Simbu, Zambambú.
Segons les anotacions de la dona de Langlois, una nena aborigen, Kambe Wingti, observava l’escena i es trencava de riure.
—Què és això? —va preguntar Benoît.
—La pija sa como el carbón, mano. Pongamo beina colorá e bailemo alegre; que aunque samo negro, la temos gorda tú. Zambambú, morenico de Simbu, Zambambú.
Segons les anotacions de la dona de Langlois, una nena aborigen, Kambe Wingti, observava l’escena i es trencava de riure.
2 comentaris:
Molt bona connexió, Sr. Pardo. Jo pensava que era una funda fàl·lica africana perquè Joyce Mansour era egípcia i per aquella zona sembla que hi havia alguna tribu que la utilitzava... Però la seua aportació és tan imaginativa que em convenç més que la d'Arrabal.
M'alegre que li haja agradat la meua aportació, Eros.
Publica un comentari a l'entrada