Cadavre exquis

El batall consumeix mossens —o, ara que caic, a l’inversa: el mossèn ingereix batalls tendres—, durant el temps lliure que deixen els ritus amb què mena la jovenalla, per pocs florins, de la solteria a l’estat conjugal. Com a postres, també es cruspeix algunes iaies i ànimes pietoses. Hi ha collita de batalls, però altres carnívors rarament en mengen. Al principi, ell només en tasta un. Ara bé, donat cas que la palaia vulga fer les orgies reiteratives i fastijoses —llit rodó amb Zeus, Leda, Càstor i Pòl·lux—, caldrà multiplicar la menja per quatre. El resultat de l’operació? Quatre escolans, dues llànties, un sagristà i un tubercle. Això sí, les bacanals d’anada en classe business costen un cabal (molts més, si són d’anada i tornada). En altres paraules: si la festa esdevé costum, el concúbit tindrà un saldo disconforme creixent —traduïsc a termes mercantils perquè tothom comprenga. En fi: l’attrezzo també costa un dineral. El peix clavarà mà, per tant, al raspall; així no haurà de demanar subvencions al papa dels salmons. I encara més: l’home dels traus infinits oferirà a la xarxa percussors i campanes, per tal que el pecat siga comercialment rendible. Però compte! Quan la notícia de l’himeneu viatge de boca en boca —o de boca a orella, tant se val—, haurà arribat l’hora d’abandonar la pagoda, endinsar-se als procel·losos viaranys de la nit i amagar-se en qualsevol casa de barrets. ¡Ai el desig de plaer incontrolat! Com que la clientela fixa s’estranyarà, agafar la figa pel capoll no aconseguirà desorientar els mastins. Ja només quedaran els barrots i la companyia d’Onan.