dimecres, 22 de desembre del 2010

Flaix 2.1

Ve d'aquí

Obre i tanca el telèfon mòbil per desena vegada en un minut, per comprovar que no l'hagi trucat en una fracció de segon que ella no hagi pogut controlar. Sap que no és així i sap, també, que no telefonarà, però s'aferra a l'esperança que el seu mutisme tingui una justificació. Espera que, en qualsevol instant, soni l'aparell i pugui escoltar la seva veu plena de rialles, parlant com si s'haguessin vist ahir, encara que ja fa tres setmanes que no en sap res. Espera que li expliqui el munt de feines que l'han mantingut ocupat i per les quals no ha pogut prestar-li tota l'atenció que necessita. Mentre espera aquesta trucada, que sap que no succeirà, s'entreté en imaginar la conversa, en com ell li dirà com l'enyora i el munt de petons obscens que li envia. Surt de l'ensonyament de sobte, es corda amb cura la jaqueta de xeviot. Té por d'abstreure's i no sentir el so del telèfon si ell truca. Però el mòbil continua mut i ella es pregunta per què ja no li agrada. S'espanta de la intensitat d'allò que sent i té por de perdre el control. Què seria capaç de fer per tal de tenir-lo? Entretant silenci, el silenci del rebuig.

1 comentari:

Davit del carré Blanc ha dit...

Què bé, estic gaudint molt d'aquesta sèrie.
Allò del mòbil hi ha moments en què esdevé una tortura per a les relacions de tota mena (amoroses, d'amistat, etc.): com que permet la interacció immediata, el silenci d'aquests aparells multiplica el soroll de les inseguretats de cadascú.