dissabte, 6 de novembre del 2010

Flaix 1.1

El passadís és fosc i pel vidre llardós de la finestra del fons entra el llum intermitent de l'anunci de neó de la façana. Camina fent tentines per la poca llum, per la catifa estripada que cobreix el sòl, per l'excés d'alcohol i per les sabates de taló d'agulla de deu centímetres. De les portes dels veïns no surt cap remor, només la bravada, mescla de vòmit i pixum, que se li ha encastat a la boca de l'estómac. Fa unes passes més i arriba a tocar de la finestra. Just en el racó hi ha un bolic de roba que belluga. El destapa amb la punta del peu i descobreix quatre gats menuts, acabats de néixer, amb els ulls tancats. Sense dubtar-ho ni immutar-se, clava el taló de la sabata al cap del primer, hi ha una lleu resistència, empeny una mica més, se sent un crec i un gemec somort. Continua fins a matar-los tots quatre i després es neteja el taló amb el bolic. Gira cua i desapareix en direcció a l'escala. El neó del carrer il·lumina, intermitent, la seva faldilla de xeviot.

5 comentaris:

Davit del carré Blanc ha dit...

Partènope, ha aconseguit un bingo: li han marcat totes les caselles (espantós, genial...). Això vol dir que el text remou els caps. Per mullar-se: a mi m'agrada.

el pidolaire entretingut ha dit...

DAVIT, QUINA ALTRA COSA ÉS LA LITERATURA SINÓ UNA REVOLUCIÓ DE LES NEURONES I LA CARN?

Partènope ha dit...

i que consti que ni jo, ni ma mare, hi hem posat res eh! Són provatures, a veure que n'acaba sortint de tot plegat. De tota manera gràcies a ambdós per comentar.

Davit del carré Blanc ha dit...

efectivament, Pidolaire, una revolució. La pena és que hi ha persones dedicades a la literatura que han pres el significat geomètric o mecànic de "revolució": giravoltar, moure's al voltant d'un eix (o melic). Per sort també hi ha molts bons exemples del contrari.

Tadeus ha dit...

Impressionant comentari, Davit. Molt bo l'apunt sobre el terme 'revolució'.