dilluns, 20 de desembre de 2010

Angelets al cel, traficants a Picassent!

Quan l’inspector obrí la primera caixa, aquell cinc d’agost de 2001, va exclamar: «Ací hi ha molta tomaca!» Acabaven de capturar una banda que intentava introduir quatre tones de cocaïna al port de València. El valor del gènere intervingut superava al mercat negre els 300 milions d’euros. Havien empaitat un home, la seua dona i el germà d’ella. Els tres regentaven una consignatària, als dipòsits de la qual estaven els 3.600 paquets ocults en 259 caixes de sardines amb tomaca, Sardinas Realeza. A l’operació, també havien caigut els caps de la xarxa, dos narcotraficants amb antecedents penals amos d’un pub a la plaça Cánovas de València.

En aconseguir la llibertat sota fiança, el matrimoni es va traslladar a Xàtiva, a ca la mare d’ell; volien refer la seua vida mentre esperaven la sentència. Ella començà a participar a les activitats de la Seu. Fins i tot aconseguí d’entrar al grup de catequistes. La seua integració en la parròquia arribà a ser tan intensa que s’encarregava de cuidar la sagristia. (El seu fill fou contractat com a guia per a La Llum de les Imatges.) Després de la sentència, la dona continuà amb la catequesi; confiava que el Suprem rectificaria el veredicte. Pensava que sortiria absolta; endossava tota la responsabilitat del delicte de què se l’acusava al seu germà, condemnat a deu anys de presó.

Però fa pocs dies, l’alt tribunal, a més de confirmar la condemna de la catequista, li ha augmentat la pena de presó de nou a onze anys, per entendre que tant ella com el germà i el marit eren els «caps i administradors» de la xarxa internacional que havia traslladat la cocaïna des de Guayaquil (Equador), via Jamaica, fins al port de València, a bord de dos vaixells. S’ha estimat, per tant, el recurs del fiscal contra la sentència de l’Audiència Nacional, que demanava una pena major per als condemnats, per entendre que formaven una organització criminal. Segons el veredicte del Suprem, la catequista estava present quan el gènere, la major partida de cocaïna decomissada fins aqueix moment al País Valencià, arribà al Grau, i informà els camioners del lloc on havien de dipositar la càrrega.

El lletrat de la dona havia intentat provar que la seua patrocinada era aliena als manejos del germà; desconeixia que l’interior de les caixes de sardines amagaven cocaïna d’alta puresa. Per al tribunal, sostenir que ella desconeixia l’operació sería la exteriorización de un “angelismo” o candidez que ni la sala de instancia tuvo, ni se pudo permitir, ni tampoco esta sala casacional. Els magistrats han desestimat, doncs, els recursos de la defensa. Angelets al cel, traficants a Picassent! L’abat de Xàtiva ha mostrat la seua consternació i repulsa pels fets. Ha proclamat que traficar amb droga és, fora de tot dubte, un pecat mortal, un comportament impropi d’un creient.

En realitat, l’abat està fotut per haver cregut angèlica i càndidament l’acusada. Mossèn Arturo s’havia engolit la versió d’ella fins al punt de fer-la catequista, donar-li les claus de la Seu i, atenció, firmar-li un certificat de bona conducta. I plou sobre banyat! Fa poc, la policia havia detingut a Carcaixent un jove capellà xativí, pupil de don Arturo, per abusos deshonestos a menors —és a dir, per presumpta pederàstia. Una part de la feligresia pensa que l’abat és ben càndid, que està a la figuereta. Enutjat, el titular de la Seu s’ha afanyat a endossar un pecat mortal a la pobra catequista. (A més d’onze anys de presó, condemna divina!) Les coses no estan, però, gens clares.

Segons el catecisme, pecat mortal és la violació dels manaments de Déu amb coneixement ple i consentiment deliberat. Són pecats mortals l’assassinat, l’incest, el robatori, la promiscuïtat, l’adulteri, la violació... (Observe’s la importància dels sisè, setè i desè manaments: no faràs accions impures, no robaràs i no desitjaràs els béns del teu proïsme.) Un papa medieval delimità les faltes, en publicar els set pecats capitals: luxúria, gola, avarícia, cobdícia, ira, enveja i supèrbia. Però cap manament diu "no trafegaràs amb maria". És cert que el pas del temps, la liberalització dels costums i l'augment de la consciència social obligaren a ampliar la llista dels pecats mortals amb els denominats pecats socials: la sodomia (de nou el sisè manament), defraudar els treballadors... Però cap text eclesial esmentava el tràfec de drogues.

En 2008, el Vaticà solucionà el problema. Va presentar una llista amb set pecats capitals nous: realitzar manipulacions genètiques, portar a cap experiments amb éssers humans, inclosos embrions, contaminar el medi ambient, provocar injustícia social, causar pobresa, enriquir-se fins a límits obscens a expenses del bé comú i consumir drogues. A quines drogues, però, es refereix l’Església? A les legals? A les il·legals? És pecat beure’s un whisky i fumar-se una cigarreta? La nova llista de pecats té efectes retroactius? Si alguna persona pretengué enriquir-se a expenses del bé comú abans de 2008, pecava mortalment? A la catequista, tancada en Picassent, aquestes elucubracions morals no li faran res. A mi, què voleu que us diga, la dona em cau bé; durant un temps, ha col·laborat a pasturar les ovelletes del Senyor.

6 comentaris:

Jaime Clarin ha dit...

un poquet d'spam casero...

ja és a la xarxa l'edició digital de l'obscur, el club de fans del setmanari "Lo Clar" (ultramontans ontinyentins)

http://loscur.blogspot.com/

Cada setmana als vostres ordinadors!

salut!

EROs Ramatxoto ha dit...

Impagable la seua crònica policiaca-religiosa.

Tadeus ha dit...

Picassent és un poble molt bonic situat prop de València. Associar constantment el nom de 'Picassent' al de 'presó de Picassent' és injust. Crec que el títol d'esta entrada, que per cert no he llegit, podria molt bé ser "Angelets al cel, traficants a la presó".

EROs Ramatxoto ha dit...

Millor encara: "Angelets a la Seu, traficants a la presó".

Aquil·les Sisternes ha dit...

Home, no hauria d'haver inconvenient a conaviar Picassent per presó, però es trencaria la rima assonant i desapareixeria una figura retòrica, la metonímia, que llevaria força al títol. Jo el deixaria tal com està i no cauria a les trampes del políticament correcte.

Davit del carré Blanc ha dit...

Vaig llegir la notícia a la premsa i en cap dels dos diaris on la vaig trobar deien el nom de la parròquia on estava aquesta dona. Por a incomodar?

D'altra banda, aquests dies hi ha renou pel canvi al codi penal i les possibles reduccions de condemna als xicotets traficants de droga (a la premsa estan diferenciant-los amb la paraula "trapicheantes"). És curiosa la relació inversa entre la gravetat del delicte i l'alarma social que genera: el cas d'aquesta narcocatequista, per posar només un exemple, ha passat prou desapercebut si atenem a la quantitat de droga que menejava.

Bona crònica Superagent.