dissabte, 4 de desembre del 2010

Fernando Arrabal i l’Execució del Testament del Marqués de Sade

Al Xixi, per acompanyar-me a este acte... i altres al llarg de la vida

Fernando Arrabal té, actualment, 78 anys i la seua vida ha estat immersa en el dadà, el surrealisme, la patafísica i el pànic. És l’autor viu més significatiu de tots estos moviments, dels que va parlar, a través de l'esdeveniment de l’Execució del Testament del Marqués de Sade, en la conferència que va donar ahir, 3 de desembre, al paranimf de la Universitat de València amb motiu de la clausura dels tres dies d’homenatge que se li han dedicat des d’esta universitat.


Per la seua part, l’Execució del Testament del Marqués de Sade es va celebrar a finals de 1959 a la casa parisenca de l’aristocràtica poetessa Joyce Mansour. A l’acte assistiren els membres del grup surrealista. Inclús, estava entre ells el pintor i latin lover Roberto Matta, expulsat del grup uns anys abans per l’acte immoral de seduir a la dona de Arshile Gorky, quan ell estava a punt de morir de càncer.

L’encarregat de fer de mestre de cerimònia de l'esdeveniment va ser Jean Benoit, qui va tardar sis anys en elaborar el trage en què va oficiar la celebració. El trage, que encara conserva Arrabal a sa casa, estava presidit per una enorme funda fàl·lica africana que, mitjançant un fil transparent, permetia a Benoit pujar-la i baixar-la a voluntat. Tan extraordinari fenomen va deixar bocabadat a André Breton qui, ingènuament, va confessar: “Benoit no només és genial, sinó que se li fica gorda quan vol”.

Un altre artefacte que va utilitzar Benoit durant esta celebració va ser un ferro de marcar ramat, al que va dedicar tot un any a la seua creació. En un dels seus extrems es llegia SADE. Benoit havia deixat este ferro calfar-se en la llar per l'extrem de la paraula. Quan estava al roig viu, el va agafar i, per a finalitzar el ritual, es va marcar la seua llegenda al pit. De sobte, un emocionat i commocionat Matta va agafar l’incandescent ferro i va seguir l’exemple de Benoit. L’olor a barbacoa i l’excitació sàdica impulsen a Breton a proposar-li a Arrabal que marcara a l’espectador que tenia al seu davant: “Arrabal, baixa-li els pantalons i marca’l!”. Sacrilegi que no va cometre.

Després de la fogositat de la sàdica escena, els espectadors s’adonen de la comicitat del seu resultat: Allò que queda tatuat al pit de Benoit i Matta és la paraula EDAS. Sorpresos li pregunten: “Però Benoit: Perquè te l’has gravat a l’inrevés?” i el condueixen davant d’un espill perquè vera l’estupidesa del seu acte. Allí va ser on tots s’adonen del contrari, de l’extraordinari del fet, veient reflectida la paraula SADE. Màgic moment aquell: L'espill reflectia allò que els ulls dels espectadors no podien vore directament. Genial! Com genial va estar la manera en què Fernando Arrabal ens ho va transmetre als assistents, entre els quals, a més, d'un dels autors del poema Gorgojo a go jo (segut al meu costat i, posteriorment, al d'Arrabal), vaig poder vore, de passada i de cul, a Artés (a qui no em va donar temps de saludar). També em va semblar divisar, a la llunyania, el perfil del Capità Superflipo.


10 comentaris:

Artés ha dit...

Va ser una experiència increïble!

Un ix d'un parlament d'Arrabal un poc més pànic.

Molt esclaridor l'enllaç als dibuixos i descripció de la cerminònia i el traje.

Salut!

Tadeus ha dit...

Quina llàstima no haver pogut acudir a l'esdeveniment. Per Arrabal i per la grata companyia.

Alietes el del Corralot ha dit...

A vegades em pregunte com pot ser que el poc trellat i la màgia estiguen tan juntets. O el que és le mateix: no serà que la màgia és un acte reexit del poc trellat? En tot cas, visquen l'un i l'altra (per a segons quines ocasions)!

refelet ha dit...

Quin goig vore un autor històric del Penjoll al costat de Francisco Rabal! Una llàstima que no estiguera també Teresa per a cantar el Veo veo!

Alietes el del Corralot ha dit...

He vist imatges d'eixes pel·liculetes que feien els pànics. Estan bé per escandalitzar o meravellar quatre monyicots (com qui enllumena un conill amb les llums llargues del cotxe), però de forment, ni un gra. Sensacionalisme intel·lectualitzat passat pel túrmix d'un grupet de pedants.

Artés ha dit...

A mi em van encantar. Potser és que sóc jove i impresionable (o un pedant impresionant!)

Prove a vore'n una sencera, siga com siga.

EROs Ramatxoto ha dit...

Sr. Artes: Em vaig adonar que estava allí quan va passar per davant dels meus morros. No faça cas a les paraules del Sr. del Corralot. Només demostren que està fent-se major (ell, no vosté).

Sr. Cal·linca: Previ a la conferència, el Xixi i jo ens fotérem un esmorzarot per anar escalfant les neurones i les furones. A nosaltres també ens haguera agradat compartir taula i butaca amb vosté. Què s’ha de fer? Un altre homenatge a Arrabal serà…

Sr. Refalete: Hem de recuperar al Xixi a El Penjoll.

Sr. del Corralot… Ai, Sr. del Corralot! Amb Alietes hem topat! Deixe’s escandalitzar o meravellar pels pànics i rejovenirà. I no tergiverse les metàfores: els conills de soca-rel només queden enlluernats davant un enorme fal·lus. I quin millor fal·lus que el de l'Execució del Testament del Marqués de Sade (per cert, algun dia podríem celebrar l'Execució del Testament del Marqués de Samaranch o del Marqués de Monistrol).

Ja ha fet dos comentaris en el mateix sentit, Sr. del Corralot. Si continua provocant-me em vore en el deure de contestar-li seriosament… O de la manera que vosté diga; perquè conforme vullga vosté la resposta, la voldré jo.

Alietes el del Corralot ha dit...

No estic d'acord amb vosté, EROs. Els meus dos comentaris no van en el mateix sentit. El primer és positiu i el segon no. El primer reivindicava la importància del "poc trellat": una part essencial i màgica de la natura humana. El segon és una crítica a la presumpció exagerada dels pànics que estan tan orgullosos d'haver-se conegut a ells mateixos. Res més. M'estime molt més la saviesa de Jarry o de Ionesco que la vena escandalosa d'estos paios. On va a parar! Però cascú té els seus gustos i jo li'ls respecte, estimat etern adolescent presa de l'acne de marca ACME.

EROs Ramatxoto ha dit...

M'ha provocat! I sap que li he de dir, Sr. del Corralot?... Que de la mateixa manera que vosté no està d'acord amb mi, jo sí que estic d'acord amb vosté. Per tant, mentre els dos defensem dues postures tan contràries no crec que podam arribar a cap acord. Estem d'acord?

Alietes el del Corralot ha dit...

D'acord. Vinga eixos vint!