dimecres, 3 de novembre del 2010

Ai caram! (crònica d'una desvirtualització)

I és que hi ha coses que quan et lleves i et preguntes: han succeït? I exclames: caram, caram!. Perquè un dia prens un tren amb una amiga indispensable, el teu ying o el teu yang, que no sé mai quina de les dues coses li pertoca ser, i t'arribes a una terra desconeguda i estranyament propera i tornes a exclamar: caram, caram!. A l'estació esperen una parella per a rebre-us i és talment com si fos la família que hagués vingut i te'ls mires estranyada, ara l'un, ara l'altra i penses: caram, caram!. A l'hotel, ai caram!, us atén algú molt amable i, caram!, et cal reclamar un canvi d'habitació perquè, ai caram!, la que t'havien asignat no reunia unes condicions higièniques acceptables. Després d'un sopar curiós, caram, caram!, et vénen a buscar per anar a veure una obra que representa un d'aquells a qui has de posar cara i veu; al defora te'n presenten uns altres dos, caram, caram!, exclames endins. Després de l'obra, caram!, l'anada a un bar i el tast de la cervesa local, caram, caram!, amb gust de romaní i mel i la resta fins anar a dormir no interessa a ningú caram!.

L'endemà, et lleves tard, el temps just per ser a la porta de l'hotel i conèixer un dels altres actors de la comèdia. Penses, així que aquest és...? caram, caram!, i te'n vas a veure un castell, ai caram!, i afegeixes més persones, que hores d'ara, ai caram! el cap ja et comença a ballar una mica. Veus el sarcòfag d'en Jaume d'Urgell i reflexiones sobre allò que hagués estat o que hagués pogut ser, ai caram! i, finalment, et porten a la població per tal d'adreçar-nos al restaurant on s'acabarà de materialitzar, caram, caram, la desvirtualització total. Pel camí apareix un dels actuants i, sense haver-lo vist mai, el reconeixes i penses: caram, caram! Al restaurant tot són besades i abraçades, l'ambient és amabilíssim i joiós, malgrat que, ai caram! acabes cridant com ells o, més ben dit, parlant alt. Mantens una conversa distesa i interessant amb un i, un altre, amb una simpatia que li surt per tots els porus, caram, caram, s'hi afegeix puntualment. Recorden escola i bromes privades, ai caram! però sense fer-te sentir massa fora de lloc. Parlen de blogs, llibres, ai caram! i literatura, de viatges, d'alcohol, de poesia assagística i, com no, de rimes hitites, caram!, i de política, ai caram! Uns quants (un, una, amb "uneta", un i un) queden massa lluny com per intercanviar gaire paraules. L'arròs es fa esperar, ai caram!, això implica beure massa vi en dejú, espero que no hagi fet prou estralls com per dir massa bestieses, ai caram! Una copa en una terrassa acaba amb una passejada tranquil·la i plena de paraules, ai caram!, fins a l'hotel. Sopar i dormir, això de parlar és esgotador. Abans de dormir, caram!, la notícia: demà esmorzarem amb l'autor. Caram, caram!

El tren surt a les 12 del migdia i a les 10 en punt tenim l'autor i un dels blogaires a punt per esmorzar. Caram, quina conversa! Gairebé dues hores que van semblar una bufada i l'oportunitat perduda de callar més, ai caram! Només em resta esperar la benevolència d'aquells que m'han acollit amb tanta amabilitat, tot i que, què caram! jo m'ho he passat de fàbula. I la Gloria? també caram!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

caram, caram, quina crònica...

Lo Pol ha dit...

Trobe que en la crònica m'ha eixit algun usurpador de personalitat, però celebre que l'expedició a la capital del pollastre rus-tit li haja eixit a compte a Partènope. Caram que bé, caldria dir. I nosaltres més que pagats.

Partènope ha dit...

Senyor/a Anònim gràcies.

Senyor Lo Pol les meves disculpes, al final una es perd amb tant de pseudònim i tant d'autor. Si teniu a bé d'indicar-me on rau l'error em faríeu un gran favor i ho podria esmenar. Gràcies.

el pidolaire entretingut ha dit...

Estic molt pagat que les nostres dues xiques s'ho hagen passat de categoria.
Heu pogut veure el rebost del Penjoll.
Ara vés fent-te l'ànim per quen pugem tots cap allà dalt.
Per honorar el meu nom, què et podria demanar en nom de tots?
S'admeten encomandes!

Partènope ha dit...

Senyor pidolaire si s'escau una propera trobada, i no és en un restaurant és clar, servidora es compromet a proveïr de suc de raïm fermentat l'edeveniment, atès que és el producte més típic de la seua terra. Si s'escau, també, puc proveïr l'àpat d'or líquid. Ni llonganisses, ni borregos, ni coques ben cuinades, que servidora és una sirena i no cuinem, que a mar costa molt això d'encendre la llar. :)

Lo Pol ha dit...

Ho deixarem córrer això de la meua identitat, però li aclariscs que servidor era un dels comensals que havia de fer eixides periòdiques per poder encendre'm la pipa. Hi havia molt d'anti-tabac en aquella taula!!

Partènope ha dit...

Ai senyor Lo Pol tingueu pietat d'una pobra dona gran! amb tant de nom, malnom, nickname, pseudònim i amb les sinapsis neuronals rovellades, no és gens estrany que hagi acabat fent-me la lia un pitxo :_(