—Sí, la igualtat de gènere ha avançat, d’acord, però encara continuen existint discriminacions. Això sí, de vegades són ben subtils.
—Què vols dir?
—Vaig a ficar-te un exemple. Com tu sabràs, darrerament viatge molt. Em dedique a la transhumància. Tothom sap que les xiques hem d’aturar-nos sovint per a orinar. Per a evitar cistitis, infeccions d’orina i coses així... Doncs bé, a les àrees de servei, fiquen igual número d’urinaris per a borrecs que per a ovelles. No hi ha dret! Ells pixen dempeus, però nosaltres necessitem emponar-nos. Conclusió: ells arriben, buiden la bufeta en un tres i no res, i au... En canvi, nosaltres hem de fer unes cues terribles davant dels escusats.
—Ai xica, és que aqueixes àrees estan dissenyades per xais... Si les arquitectes fórem nosaltres, la cosa canviaria. Per cert, mai no m’hi havia fixat. Vols dir que els borrecs es planten, per a pixar?
2 comentaris:
És veritat! Este és un món sexista! Fixen-se si ho és que continua amb la mania de fer les criatures d'un o d'altre sexe! Visca l'hermafroditisme!
Escolteu amics, "Un hermafrodita a l'Índia" creieu que seria un bon títol per a una digna novel·la guanyadora d'un Premi Gros, que no Gris?
Allà, per aquells indrets, no ens caldria acudir a la Caritat dels premis; els hermafrodites tenen la vida solucionada.
Però és clar, jo no vull ser un caragol!
I, Aquil·les, ara podem veure borrecs pixant rodes de cotxes i amagatalls lascius.
Publica un comentari a l'entrada