Una qüestió ètica (obra en un acte)

Riu Mekong, a poques milles d'haver travessat la frontera entre el Vietnam i Cambodja, una barca de línia transporta un grup de turistes fins Phnom Penh. La barca és de fibra de vidre i a les butaques, destinades als passatgers, hi fa una calor terrible. El trajecte dura cinc hores, de les quals ja n'han invertit tres. Gairebé tothom dorm. A la popa, en uns bancs de fusta i fugint de la calor, en Banquer, n'Advocat i na Secretària. Els dos primers duen càmeres de fotografiar digitals tipus reflex amb objectius que van provant, ara i adés, amb tot allò que troben. Secretària duu una petita càmera automàtica, està ajaguda al damunt d'un dels bancs, al davant dels altres dos personatges.

ADVOCAT: Mira! Un porc! (es gira, enfoca i comença a fotografiar el cos inflat d'un porc mort que baixa riu avall seguint la corrent).

BANQUER: (que estava enfocant) Collons! No l'he enganxat, duc un objectiu massa curt.

(L'Advocat li ensenya a en Banquer la fotografia que li ha fet al porc i s'embranquen en una conversa sobre objectius i càmeres. Secretària, entretant, s'aixeca i intenta trobar un racó on fugir del sol que li crema la pell.

La barca redueix la marxa i tots tres es miren estranyats, estan al mig del no res. Pel riu, surant corrent avall, i en la trajectòria de la barca, es veu una massa fosca. La gent de dins dorm, algú llegeix. Tots tres personatges miren com el timoner i el tripulant comencen a parlar en veu baixa, nerviosament.

L'Advocat, en Banquer i na Secretària observen allò que sura a estribord, just a un metre del casc de la nau.)

SECRETÀRIA: Sembla un maniquí.

(L'Advocat no articula paraula, en Banquer acciona el botó de la càmera i fa tres fotografies al cos que passa.)

SECRETÀRIA:(amb sorpresa) És un mort! Un home mort!

ADVOCAT: (mirant desficiat el riu i els tripulants) I no paren! Diguem-los que parin!

BANQUER: Merda, l'he fotografiat. (mira a Secretària, interrogant) Què faig, l'esborro?

SECRETÀRIA: (s'ha tranquil·litzat) Per què?

BANQUER: És un mort, em sembla malament.

ADVOCAT: (esverat) Hòstia! No paren els tios! Haurien de cridar a la policia! Hem de fer alguna cosa!

SECRETÀRIA: (mirant a l'Advocat) Per què?

BANQUER: (mirant alternativament el cadàver que segueix, impertorbable, riu avall i la càmera de fer fotos) És que fer fotos d'un mort és repugnant, no trobes?

ADVOCAT: (mirant a Secretària amb cara d'estupor) Que per què? Collons! Aquest home deu tenir família no? Cal que vingui la policia i reculli el cos!

SECRETÀRIA: (a en Banquer) Bé, no l'has fet expressament (remarca aquest expressament), ell passava i tu has disparat. No cal que l'ensenyis si no vols, però no l'has d'esborrar.

(La barca comença a moure's amb més velocitat, se sent com puja el soroll del motor)

ADVOCAT: (mirant cap on hi ha el pilot de la nau, mantenint la indignació) I ara acceleren aquest parell! Com se'n poden desdir? eh! mister! mister! (la veu li queda ofegada pel soroll del motor en accelerar)

SECRETÀRIA: (amb paciència, aixecant la veu pel soroll del motor, i sense deixar de mirar en Banquer) Tranquil, potser han telefonat.

ADVOCAT: (se la mira indignat) I una merda! No han fet res!

SECRETÀRIA: (es gira cap a ell i mantenint el to tranquil li parla com si fos un nen) Bé, potser si, no ho saps, i tampoc es poden parar amb una barca plena de turistes. Al cap i a la fi, l'home ja és mort.

(N'Advocat mira a Secretària i a en Banquer amb cara de no entendre res. En Banquer, entretant, ha apagat la càmera i la desa a la funda)

SECRETÀRIA: (Intentant ser didàctica amb l'Advocat) Mira, aquesta gent té un concepte de la vida i la mort una mica diferent del nostre. En el Tercer Món la vida val ben poca cosa. A més, aquesta gent duu turistes i els turistes som sagrats, no poden muntar un pollastre aquí per un mort que ves a saber d'on ve. Mira, veus (li assenyala la guia) el riu aquest té 4,880 kilòmetres de llargària i travessa uns quants països. Aquest home mort fa tot l'efecte de dur un parell de dies al riu, ves a saber de quin país és!

(L'Advocat esbufega, no hi està d'acord, però veu que no se'n sortirà i que ningú no hi farà res. Es gira d'esquena a Secretària i mira, insistentment i amb cara de pomes agres, riu amunt, com volent esborrar tot el que ha passat)

BANQUER: (en veu alta per a ell mateix) Desaré la fotografia en una carpeta de l'ordinador i no la posaré a cap àlbum.

SECRETÀRIA: (Tornant-se a ajeure al damunt del banc de fusta i posant-se el barret al damunt de la cara) Faràs bé.

(Teló)

Mekong. Fotografia arxiu personal