divendres, 1 d’octubre de 2010

Una qüestió ètica (obra en un acte)

Riu Mekong, a poques milles d'haver travessat la frontera entre el Vietnam i Cambodja, una barca de línia transporta un grup de turistes fins Phnom Penh. La barca és de fibra de vidre i a les butaques, destinades als passatgers, hi fa una calor terrible. El trajecte dura cinc hores, de les quals ja n'han invertit tres. Gairebé tothom dorm. A la popa, en uns bancs de fusta i fugint de la calor, en Banquer, n'Advocat i na Secretària. Els dos primers duen càmeres de fotografiar digitals tipus reflex amb objectius que van provant, ara i adés, amb tot allò que troben. Secretària duu una petita càmera automàtica, està ajaguda al damunt d'un dels bancs, al davant dels altres dos personatges.

ADVOCAT: Mira! Un porc! (es gira, enfoca i comença a fotografiar el cos inflat d'un porc mort que baixa riu avall seguint la corrent).

BANQUER: (que estava enfocant) Collons! No l'he enganxat, duc un objectiu massa curt.

(L'Advocat li ensenya a en Banquer la fotografia que li ha fet al porc i s'embranquen en una conversa sobre objectius i càmeres. Secretària, entretant, s'aixeca i intenta trobar un racó on fugir del sol que li crema la pell.

La barca redueix la marxa i tots tres es miren estranyats, estan al mig del no res. Pel riu, surant corrent avall, i en la trajectòria de la barca, es veu una massa fosca. La gent de dins dorm, algú llegeix. Tots tres personatges miren com el timoner i el tripulant comencen a parlar en veu baixa, nerviosament.

L'Advocat, en Banquer i na Secretària observen allò que sura a estribord, just a un metre del casc de la nau.)

SECRETÀRIA: Sembla un maniquí.

(L'Advocat no articula paraula, en Banquer acciona el botó de la càmera i fa tres fotografies al cos que passa.)


SECRETÀRIA:(amb sorpresa) És un mort! Un home mort!

ADVOCAT: (mirant desficiat el riu i els tripulants) I no paren! Diguem-los que parin!

BANQUER: Merda, l'he fotografiat. (mira a Secretària, interrogant) Què faig, l'esborro?

SECRETÀRIA: (s'ha tranquil·litzat) Per què?

BANQUER: És un mort, em sembla malament.

ADVOCAT: (esverat) Hòstia! No paren els tios! Haurien de cridar a la policia! Hem de fer alguna cosa!

SECRETÀRIA: (mirant a l'Advocat) Per què?

BANQUER: (mirant alternativament el cadàver que segueix, impertorbable, riu avall i la càmera de fer fotos) És que fer fotos d'un mort és repugnant, no trobes?

ADVOCAT: (mirant a Secretària amb cara d'estupor) Que per què? Collons! Aquest home deu tenir família no? Cal que vingui la policia i reculli el cos!

SECRETÀRIA: (a en Banquer) Bé, no l'has fet expressament (remarca aquest expressament), ell passava i tu has disparat. No cal que l'ensenyis si no vols, però no l'has d'esborrar.

(La barca comença a moure's amb més velocitat, se sent com puja el soroll del motor)


ADVOCAT: (mirant cap on hi ha el pilot de la nau, mantenint la indignació) I ara acceleren aquest parell! Com se'n poden desdir? eh! mister! mister! (la veu li queda ofegada pel soroll del motor en accelerar)

SECRETÀRIA: (amb paciència, aixecant la veu pel soroll del motor, i sense deixar de mirar en Banquer) Tranquil, potser han telefonat.

ADVOCAT: (se la mira indignat) I una merda! No han fet res!

SECRETÀRIA: (es gira cap a ell i mantenint el to tranquil li parla com si fos un nen) Bé, potser si, no ho saps, i tampoc es poden parar amb una barca plena de turistes. Al cap i a la fi, l'home ja és mort.

(N'Advocat mira a Secretària i a en Banquer amb cara de no entendre res. En Banquer, entretant, ha apagat la càmera i la desa a la funda)

SECRETÀRIA: (Intentant ser didàctica amb l'Advocat) Mira, aquesta gent té un concepte de la vida i la mort una mica diferent del nostre. En el Tercer Món la vida val ben poca cosa. A més, aquesta gent duu turistes i els turistes som sagrats, no poden muntar un pollastre aquí per un mort que ves a saber d'on ve. Mira, veus (li assenyala la guia) el riu aquest té 4,880 kilòmetres de llargària i travessa uns quants països. Aquest home mort fa tot l'efecte de dur un parell de dies al riu, ves a saber de quin país és!

(L'Advocat esbufega, no hi està d'acord, però veu que no se'n sortirà i que ningú no hi farà res. Es gira d'esquena a Secretària i mira, insistentment i amb cara de pomes agres, riu amunt, com volent esborrar tot el que ha passat)


BANQUER: (en veu alta per a ell mateix) Desaré la fotografia en una carpeta de l'ordinador i no la posaré a cap àlbum.

SECRETÀRIA: (Tornant-se a ajeure al damunt del banc de fusta i posant-se el barret al damunt de la cara) Faràs bé.

(Teló)

Mekong. Fotografia arxiu personal

5 comentaris:

FELIPAM ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=N6R7tA6ovK8

Partènope ha dit...

Felipam gràcies pel comentari, però faries santament de fer bé els hipervincles i escriure'ls cliqueu aquí.

Ah! i ... a fer la mà! ;) tu ja saps perquè? la guardes o no la guardes la foto? ^^

Alietes el del Corralot ha dit...

M'agraden els seus escrits, Partènope. La visió extrapolada dels occidentals perduts en mons que no comprenen. Els personatges esdevenen ridículs. Ho dic també per aquell parell de relats que situaven l'home blanc en terres d'Àfrica.

Partènope ha dit...

Gràcies senyor Alietes. Els occidentals som molt capaços de fer el ridícol per arreu, tenim molt poc pudor a l'hora de demostrar la nostra incultura i falta de respecte. Què hi farem!

Alietes el del Corralot ha dit...

El ridícul és el preu que s'ha de pagar per la càrrega d'etnocentrisme que exportem quan eixim del nostre rotglet.