dissabte, 2 d’octubre de 2010

Eddie Thory al fons de l’oceà?



Il Cazzo, el gallard bergantí, unflava les seues veles i salpava. Els pals trempats cruixien per les vibracions que produïen ones i vent. La tripulació era diversa: poetes assagístics, aristòcrates, republicans, alguns assagistes i alguns poetes a seques, patriotes, il·lustrats, enciclopèdics, escèptics, animalistes, detectius, faulistes, moriscos, navegants experimentats, grumets, éssers antropomorfs, dues o tres dones arriscades, lletraferits, partidaris de l’art pur, partidaris de l’art compromès, comediants, professors, obrers... Mãemeua! Al principi, regnava la pau i l’harmonia entre els tripulants. Però ja se sap: si la travessia és llarga, sorgeixen les batusses, les taboles, els intents d’amotinament; nombrosos mariners acaben desertant quan el vaixell fa escala en qualsevol illa; alguns s’enrolen en altres embarcacions. Il Cazzo, que es dirigia cap a la Terra del Foc, experimentà aquestes i altres circumstàncies, com ara les condicions canviants de la mar i l’oratge: tempestes, marors, corrents oceànics... La situació esdevenia particularment anguniosa amb mar encalmada, quan no bufava ni una mica de ventijol; nau i tripulants romanien dies sencers immòbils i taciturns. El veler també patí l’atac d’alguns trolls pirates, que enarboraven el pendó negre amb la calavera blanca i els fèmurs. Amb açò i les diverses desercions, la tripulació anava minvant. A penes quedaven dones. Eddie Thory també hi viatjava i, en cada escala, telegrafiava a la seua redacció les cròniques de la gran epopeia. Aquell mes d’octubre, envià un últim missatge: «Il Cazzo, a punt de naufragar. Hem xocat amb un iceberg. Vaig a llançar-me a l’aigua amb un salvavides. Diuen que s’aproximen el Carpathia i el Californian.» I tot seguit es tallaren les comunicacions amb el bergantí. Sembla que els marins del Carpathia arribaren a temps de salvar molts nàufrags, però de Peguie, Clementina, el Capità, lo Pol, el detectiu, el malabarista, el mateix Eddie Thory i tants altres, no se’n tenen notícies, de moment.

6 comentaris:

EROs Ramatxoto ha dit...

Molt bona editorial. A vore si entre tots les reflotem. Algun valent mariner o marinera que faça la de novembre?

Per cert, estarem prop de divisar les terres dels 2ons Premis Blocs de les Comarques Centrals del País Valencià...

No estaria malament fer un simposi.

Anònim ha dit...

Il Cazzo: l'únic vapor amb veles que ha existit mai!

escrivà de cort ha dit...

Vapor? Quin error més gros! Il Cazzo era un bergantí. Ja està esmenat l’error.

Tadeus ha dit...

Espectacular entrada, senyor Escrivà. No sé si El Penjoll és un vaixell a la deriva però alguns dels nàufrags semblen en bona forma.

escrivà de cort ha dit...

Clar, Tadeus. Els nàufrags, quan estan aigua al coll, han d’aguditzar l’ingeni per a sobreviure.

Alietes el del Corralot ha dit...

Bona crònica de l'estat d'ànim col·lectiu, Escrivà. Enhorabona.