dilluns, 4 d’octubre de 2010

Magma digital



- Ei, desperta, vinga tu!
- Sí, què passa, per què em molestes?
- Vés amb compte de no caure al magma digital, a l'oblit virtual d'un espai intangible.
- Per atzar tremoles en descobrir-se que són els gats els que dicten poemes buits i procaces proses als famosos de torn, terres ermes del demà?

Oh literats de fusta sense nus, a qui voleu ....nyar?

Tan de bo aquest vent autumnal desfaça els vostres textos tips de tanta auxesi: a la fi, encenalls.

7 comentaris:

el pidolaire entretingut ha dit...

Per als metecs.

Tadeus ha dit...

No he entés res però en el fons m'agrada.

tirant de l'haca ha dit...

hala, a magmar-la...

el pidolaire entretingut ha dit...

Hala, ata la jaca a la reja...
Ho magmarem tot, també allò que tu dius. Sublim tirant.

El teu joc i honestedat m'encanta Tadeus.

Príncep de les milotxes ha dit...

Ara bé, si això és tot "tir i arrossegament", m'has decebut una mica... inventor de paraules.

Tadeus, amb aquesta afecció i afició per la bicicleta, sembla que no et resta massa temps per llegir certes idees exposades per la xarxa.
Algunes idees per construir o deconstruir teatre postmodern ens vindrien de categoria.

EROs Ramatxoto ha dit...

Em passa com al Sr. Cal·linca. De vegades, els seus posts, Sr. Pindolaire, em resulten més complicats de desxifrar que la poesia assagística radiotelegrafiada en codi morse. Ergo serà qüestió que faça alguna contribució a la poesia assagística.

el pidolaire entretingut ha dit...

De vegades peque d'hermètic, però l'Haca sembla que ha pillat alguna cosa...Potser, ell interprete a partir d'experiències personals.
No ho sé xicot; jo no puc endevinar els pensaments d'altres, encara que sí puc imaginar-los.
Imagineu, imagineu que és molt bo per a les neurones.