dijous, 24 de juny del 2010

Saxofonín

Saxofonín és oriünd de la Canal de Navarrés. El seu malnom és producte de l’enveja que li tenen els col·legues del món musical i l’espectacle. En realitat, es diu Juan Antonio Ramírez. De jovenet, va fer estudis musicals —de saxofon, clar. Encara va pillar l’època en què s’havia de triar entre la mili o el servei substitutori. Saxofonín elegí la segona opció i tingué molta xamba: l’enviaren al Palau de la Música, que dirigeix l’ínclita Mairen Beneyto. Respecte dels coneixements musicals d’aquesta dama —que fa servir el look d’una Barbie, amb el monyo ben tenyit, ben cardat i ben estovat—, es conta una anècdota ben curiosa. En ser nomenada directora del Palau —d’això ja fa alguns anys—, tancà la boutique que tenia a València i s’endugué una dependenta seua al nou destí, col·locant-la com a secretària personal. Un dia que la senyora Beneyto estava parlant amb un músic, la flamant secretària tragué el nas per la porta del despatx i féu: Mairen, un tal Lorin al teléfono. La senyora Beneyto posà cara d’estranyesa. ¿Quién será?, va murmurar. Doncs sí, ho heu endevinat; era el director d’orquestra Lorin Maazel.

Saxofonín veié el cel obert. Aquella dona no tenia ni punyetera idea de música. Aconseguí d’enllepolir la directora del Palau i, quan el xic acabà de fer el servei substitutori, va rebre l’oferta de continuar treballant-hi en canvi d’un sou. Ja us podeu imaginar que Juan Antonio treballava en un lloc privilegiat. Pel Palau passen personatges famosos i músics excel·lents. Però el nostre protagonista no féu servir el trampolí per a millorar la seua tècnica instrumental —amb el saxofon, no us aneu a pensar—, sinó per a muntar-se una empresa de management que es dedica a oferir els seus serveis a tots els ajuntaments governats pel PP. Com és lògic, no trigà massa a conèixer l’alcalde de Xàtiva i la seua regidora d’assumptes musicals, Maria Emília Soro. Des de llavors, Saxofonín s’ha trobat una bicoca a la nostra ciutat. Organitza tots els anys les Nits al Castell. Però no les organitza de franc. Cobra pels seus serveis. I segons sembla, enguany s’embutxacarà la bonica xifra de vint o vint-i-quatre mil euros per contractar quatre espectacles (s’ignora si també haurà cobrat alguna comissió dels artistes, però cal suposar que sí).

Es tracta d’una xifra estrambòtica en un panorama de crisi. Cal recordar que l’Ajuntament té funcionaris —d’aquells que han vist retallats els seus salaris— que podrien haver acordat les contractacions sense necessitat d’acudir a Saxofonín. (També hauria pogut fer les trucades la regidora Maria Emília.) Així, l’equip de govern municipal hauria estalviat uns diners. Quina és la programació d’enguany? Vegeu-la ací i jutgeu. En tot cas, jo diria que serà difícil superar la versió d’El sopar dels idiotes que van representar, fa uns anys, els actors i actrius de la falla República Argentina. I açò em porta a altra qüestió; els portaveus de l'oposició han criticat l’escàs pes del valencià a la programació de Nits al Castell. Saxofonín ha contestat les crítiques fent un llistat d’actuacions en valencià: en 1998, recital d’Ignacio Giner i Elena de la Merced (valenciana d’adopció, nascuda en Austràlia); en 1999, actuació de l’Orquestra de València; en 2001, la Companyia Nacional de Dansa, dirigida per Nacho Duato (valencià també); en 2005, actuació de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, sota la batuta de Manuel Galduf...

Saxofonín ha oblidat, però, un esdeveniment apoteòsic. En una de les edicions, va contractar el grandíssim intèrpret de jazz Pedro Iturralde. Això sí, perquè hi hagués presència valenciana, Saxofonín es va incloure a l’espectacle, tocant a duo amb el magnífic saxofonista navarrès. Ho sé perquè sóc un devot d’Iturralde i havia comprat un tiquet per a presenciar la seua actuació en Nits al Castell. La meua sorpresa fou majúscula quan vaig descobrir que el músic veterà no duia la seua secció rítmica habitual; anàvem a escoltar una successió de duos interpretats per Pedro i Saxofonín. Què fer? Cridar? Pegar puntades de peu? Demanar que em tornaren els diners? Avui, una sortida airosa hagués estat anar proveït d’una vuvuzela i fer un trio. En fi, què voleu que us diga, amics penjollaires? Aquest Juan Antonio Ramírez Saxofonín és un veritable crack! Que li ho pregunten, si no, a Mairen Beneyto.

8 comentaris:

Davit del carré Blanc ha dit...

Aquil·les, a mi em va passar el mateix en aquella actuació d'Iturralde: vaig pensar que no es podia tenir la cara més dura (contractar-se a un mateix!!!). I si no recorde malament, damunt haguérem d'esperar prou fins que arribaren les "autoritats" (en cotxe fins la mateixa porta d'entrada al castell) per tal que començara el concert.
Havia escoltat algunes peripècies del personatge, però no coneixia el tema de la prestació social al Palau.
Enhorabona pel post. A més, l'ocasió s'ho mereix, que arriba una nova edició de les Nits al Castell.
Per cert, hui Xavi Aliaga ha fet algun comentari a la Ser sobre aquest angelet.

Aquil·les Sisternes ha dit...

Sí, jo també recorde que Rus ens féu esperar una bona estona. I sí, he escoltat Xavi Aliaga. De fet, els seus comentaris al programa m'han servit d'inspiració per a aquesta entrada.

La Maraca Humana ha dit...

No sé, no sé… Una cosa és l’habilitat del paio com director artístic de Nits al Castell i altra com saxofonista . Crec que en esta segona faceta no és un mindundi. Encara que la meua oïda és la d’un maraquista, crec el xicot bufa bé l’embocadura.

Ja que trobeu a faltar la seua actuació amb un tal Iturralde, ací vos deixe una i no vos perdeu esta altra dirigint.

Per cert: ¿sabíeu que el saxofon és un instrument autòcton del País Valencià inventat per Adolf, el de Sax?

refelet ha dit...

Xe, la Maraca té raó!

Ara bé, jo també hi vaig estar i recorde que este xic va aparéixer per allí i va tocar alguna cosa. Ara, a mi el que em va molestar, és que va aprofitar la seua eixida a l'escenari per fer poc menys que un míting i fer-li la pilota a tots els càrrecs polítics del PP que n'hi havien presents fins a un punt avergonyidor. Altra cosa que també cal mencionar és que el xic no va soltar prenda en català. Per altra banda, estic d'acord amb Aquil·les que organitzar quatre actuacions no costa tant i que ho podrien fer perfectament des de l'ajuntament o l'administració a qui corresponga. Perquè, total, més castellà i més cutre ja no pot ser i dubte que ho empitjoraren.

Aquil·les Sisternes ha dit...

Senyor Maraca, no dic que el saxofonista que ens ocupa siga un mindundi, però tampoc no convé deixar-se enlluernar en excés per aquesta mena de currículums. En realitat, bona part de la trajectòria del personatge ha estat producte de saber estar al lloc adequat en el moment oportú. Dit en altres paraules: sense tenir bones relacions als voltants del poder, no estaríem parlant de Saxofonín, malnom que li han ficat els seus companys de professió, impulsats —és cert— per l’enveja.

Quant a les observacions de Refelet, m’han fet recordar el míting que va soltar el xic abans d’actuar amb Iturralde. Ja ho havia oblidat. També voldria afegir una cosa més respecte de Nits al Castell: cal recordar que la regidora Maria Emília Soro cobra mitja dedicació de l’erari municipal. Per tant, la feina que s’ha encarregat a l’empresa de Ramírez, per una pasta, la podria haver feta ella en canvi del jornal que li paga l’Ajuntament amb diners del contribuent.

Davit del carré Blanc ha dit...

Molta gent hem organitzat actes i concerts per tal de treure alguns diners per a iniciatives col·lectives. Alguna gent de Xàtiva, per exemple, organitzàrem un concert amb Reincidentes i Ixo Rai! i més grups (entre ells els The Jadme, molt bona gent i bons músics); també fa poc més d'un any vingueren a Xàtiva els Brossa Quartet i companyia (Elies Barberà i Gregori Ferrer) a un concert organitzat des d'una associació. Supose que moltes i molts tindrem experiències de més o menys envergadura vinculades amb l'organització d'actes culturals. I ho hem fet sense apenes recursos. I aquesta regidora que cobra, que té funcionaris amb qui poder-se recolzar i que compta amb recursos, subcontracta una empresa/persona que costa uns diners i que ni tan sols aporta un criteri artístic que siga digne de considerar. Aquil·les, estic totalment d'acord amb el seu comentari. Entre tots no en fan una.

Saxdràtic superioris Máximum ha dit...

Perdoneu per reprendre un tema que ja és de l'estiu de l'any passat, però tinc un dubte...

Aquest saxofonín no és casat amb la filla de Rus? o és només altre del rumors que atanyen a aquest xicot?

Davit del carré Blanc ha dit...

Diria quasi segur no: trobe que la xicona del Rus està casada amb un altra persona.