diumenge, 27 de juny de 2010

El fil i l'agulla

Fa uns anys vaig presentar un relat a un concurs que organitzaren a Barxeta. Va resultar que em van donar un premi (no hi havia molts concursants) i el van publicar. Desconec si es poden trobar encara exemplars de l'edició, però trobe que estarà complicat. És prou llarg per penjollar-lo tot, però com que està escrit fent servir apartats que configuren una mena de capítols, he pensat penjollar alguns fragments. Espere que els fragments servisquen per anar fent-se una idea de la trama del relat.

"Amic, tu que tant estimes
no em diries què és amor?
Amor és mort de qui viur
i vida d'aquell qui mor"
J. Verdaguer
És com si la vida t'haguera demanat penyora. Potser anaves massa ràpida. Potser tots empenyorem alguna cosa. Al cap i a la fi, com deia aquell, la vida és un parèntesi entre el no res: res no hi ha abans de nàixer i res no hi haurà després. Potser tots paguem penyora amb la pròpia vida. Als creients els resta el consol d'una altra vida, o almenys un darrer judici, una segona oportunitat. Els que no creiem en cap déu no tenim res de tot això. La nostra eternitat seran els nostres descendents, els que ens sobrevisquen. I tu no has deixat ni un mal fill. I gràcies que no has parit. Encara que jo, al pas que vaig, tampoc crec que em vinguen ganes de quedar-me prenyada; ni ganes, ni temps, ni diners. Però, no et penses, que més d'una vegada m'he sorprés enmig de les cabòries amb un fill a la falda. Ja veus, ni per a fer de dida serviria. No puc deixar de pensar en tu abans de caure en tota aquesta merda. Ara ets només un record, un record de cos present fins que el soterrador lluïsca la boca del nínxol. Aleshores seràs un record i restaràs a la meua memòria. Seré la teua eternitat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Xe, Davit, ja era hora que penjares alguna cosa de ficció. Enhorabona!

Lluís Bosch ha dit...

La cita del Verdaguer és impressionant. No la coneixia...

Clidice ha dit...

gràcies per compartir-ho, seguirem llegint :)