Camps N' Ruses

«¡No me preocupa nadaaa, porque a nada temoooo...!»

Ocorre la majoria de les vegades, que els passos que hom fa a la vida son quasi sempre temptejos, assajos i errors que no sempre ens duen a trobar allò que vertaderament ens agradaria fer i ser, però quan açò ocorre, quan algú acaba alineant els seus actes amb una vocació que romania latent o fins i tot completament soterrada, l’individu en qüestió es veu inundat de sobte per una energia vital i una satisfacció que es veuen plasmades en el gust i el bon fer amb els quals es realitza la nova tasca, oblidant per a sempre el desastre i la ressignació de totes les anteriors.

La immensa majoria dels valencians vam començar a preocupar-nos ara fa uns mesos pel futur del senyor Francisco Camps, arrel de la seua implicació en la trama Gürtel, i encara més per la seua integritat psicològica, a tenor de les desafortunades declaracions amb les quals el president anava obsequiant-nos periòdicament als mitjans de comunicació, però hui el president ha matat dos pardals d'un tir, dissipant definitivament ambdues preocupacions: «No eran aún las declaraciones de un presidente, si no las de ya todo un rockero» - ha declarat Camps a El Penjoll durant la presentació oficial del súper-grup Camps N’ Ruses que s’ha realitzat hui mateix - «aunque, puestos a "etiquetarme", me siento más identificado con los mods» - ha afegit entre rialles.

De fet, aquelles declaracions cobren tot el sentit acompanyades pels acords de la seua guitarra, com ens ha demostrat en l’acte de presentació, cantant-nos - acompanyat a la bateria per l'alcalde de Xàtiva i president de la diputació Alfonso Rus - clàssics instantanis com ara "Bocabajo en una cuneta" o "Juan Sin Miedo".


Al preguntar-li si es tractava de l’estratagema comercial d’alguna gran discogràfica, Camps ho ha negat: «La guitarra ha sido mi íntima amiga, mi única confesora durante el transcurso de estos meses tan tensos. A ella le he contado todos mis miedos, todos mis temores, todos mis anhelos y toda la impotencia ante los contínuos e injustos improperios que sobre mí se vertían».

Sembla que la sobtada vocació el va dur en primer lloc a esperonar alguns companys de partit a fundar un grup, però tots aquests intents van acabar en projectes frustrats amb noms com ara Ra-Joy Division, Lady FraGa o Sopa de Fabra, així que finalment Camps va optar per assumir el paper de "front-man", per al qual està estèticament dotat sense cap dubte.

El disc, que serà enregistrat imminentment baix el títol de “¡El rey va desnudo!”, comptarà amb una dotzena de cançons de lírica intimista i autobiogràfica, així com també amb les versions de “Tengo una muñeca vestida de azul” i la instrumental “Paquito el Chocolatero”, la qual vos podem avançar ja a continuació, amb la col·laboració estelar (cap al final del video) de Rita Barberà.

Des d'El Penjoll no podem fer més que alegrar-nos per ell i augurar-li un gran futur en el món del rock-and-roll. God save the Queen!