divendres, 11 de juny de 2010

Boticaixa, la caixa de les botifarres

Boticaixa, la caixa de les botifarres, s'ha deixat menjar per Caja Madrid, a vore si rebenten. Ahir, el castellà José Luis Olivas, que tenia un sou vitalici com a ex president de la Generalitat (vergonya, cavallers, vergonya!) i que dubte s'haja rebaixat, eixia tot content de la seu de Boticaixa. Rodrigo Rato, un dels principals responsables de la crisi mundial com a ex governador del Banc Mundial també estarà content. La veritat siga dita, José Luis Olivas, està tan redonet i grosset que sembla una botifarra ben farcida. I així era com també s'anomenava als botiflers: botifarres. Botifler vol dir traidor a la terra. I Bancaixa fa temps que ho era. A tot arreu proliferaven ja els cartells de "Bancaja" i les exposicions aspanyolistes com la de Sorolla. Per això podríem anomenar-la, en to humorístic, Boticaixa, la caixa de les botifarres. El que faça falta, en tal d'ofrenar noves glòries a Aspanya i fotre els catalans (la primera caixa d'Aspanya, "por delante de la Caixa, eh!"). I tot amb la connivència de Zp i Alarte (una altra botifarra farcida). Diuen que la patronal valenciana estava en contra. Però massa tard els ha entrat el seny. Empresaris valencians, volieu caldo? doncs mengeu botifarra!!!

11 comentaris:

Clidice ha dit...

sembla que entre el Fainé i en Rato se la passen canviant cromos, i al darrera el Botín esperant per caure al damunt de tot plegat i eliminar tan terrible competència. Com era allò? Duelo de titanes? pos eso :(

Lluís Bosch ha dit...

Aquest espectacle de peixos grossos menjant peixos no tan grossos és molt distret, però té poca emoció. Sobretot sabent que nosaltres som una mena de sardines corrent d'una banda a l'altra.

Mr Rousseau ha dit...

Alguns escrits mesuren la seua oportunitat pel còmput de gent incomodada. A més espantosos, més penetració. I a més penetració, més botifarra!

Alietes el del Corralot ha dit...

No es faça il·lusions, Mr. Jo li he marcat un "espantós" per la forma, per les formes que vosté es gasta. Són tan poc elegants, s'hi entrellig tanta fel i tanta mala folla, que quasi dóna ganes de col·locar-se en l'altre bàndol. La frase final és ben patètica; sobretot perquè el poder financer continua tenint la paella pel mànec.

Tadeus ha dit...

Animat pel comentari d'Alietes, m'he llegit l'entrada de 'Rousseau', cosa que habitualment no faig (hi ha certs autors del Penjoll que ignore per complet, entre ells Rousseau) i m'unisc a l'opinió d'Alietes: esta entrada és una puta merda, indigna del Penjoll.

Anònim ha dit...

Millor que ens governen les prostitutes perquè estem cansats que ens governen els seus fills...

Mr Rousseau ha dit...

He, he, he, han vist?

Ja eixen a lladrar!

Tadeus ha dit...

El problema de Rousseau és que es pensa que les crítiques van contra el contingut del que ha escrit, però francament, ¿a qui li importa el contingut? Les crítiques, almenys la meua, giren al voltant de l'estil de l'autor (autor?). Hi ha futbolistes que es queden en segona provincial i altres que juguen la Champions. Hi ha penjollers de regional i altres que valen la pena. Si alguns dels autors del sector patètic conegueren el concepte d'autoreflexió o humiltat deixarien de publicar la merda que publiquen.

EROs Ramatxoto ha dit...

No ens deixe a mitjes, Sr, Tadeus. Noms, noms. Diga noms.

Tadeus ha dit...

Em lligc sempre els posts d'Alietes i els de Ramatxoto. Els altres autors, me'ls lligc de tant en tant. D'altres, mai. Però preferisc no donar noms.

Anònim ha dit...

Donar noms? Trencar l'encís i ser valent?
Doneo, dones, donere, donui, donitum; si ja ho deia jo... Benvinguts al món dels donuts!
Al menys, al Penjoll, la vida és dolça.