Nou disseny d'interiors

El nou disseny d’interiors és la principal oferta de la Corporació Psicoastènica. Un dels dependents rep al seu despatx a un dels primers clients del dia. No hi ha massa papers, tan sols una planta artificial a un dels extrems de la taula. A la paret diversos cartells, entre els quals en destaca el més gran: “Busque, compare, i si troba un interior millor li tornem els diners.”

- Llavors, en quin tipus d’interior estaria interessat?
- No sé… quins teniu? – i agafa un dels tríptics informatius.
- Vorà, confeccionem el seu interior atenent a diversos paràmetres interrelacionats, d’acord? Comencem pels principis… Vol tenir vostè principis?

Es produeix un llarg silenci, el client es toca la barbeta remirant-se detingudament al depenent.

- Es refereix vostè a tindre principis… d’autisme?
- No, no! Valga’m Déu! – i dibuixa un somriure protocol·lari -. Els principis son una espècie de pilars bàsics en els quals es recolza el comportament a l’hora d’actuar en la vida, així en general... La cartutxera dels principis són 10.000 euros, i ja després per cada principi o valor afegit 1.000 euros addicionals, com a mínim.
- I quins valors teniu?
- Pot triar entre un ampli catàleg. – i va assenyalant-li coses al tríptic – La bondat per exemple ix molt rentable, el principi de veritat - que està d’oferta aquest mes -, després tenim l’honestedat - que és un poc més cara (2.000 euros) - i l’última novetat: el sentit de justícia, que estem segurs que es vendrà d’allò més be…
- Hm… La veritat és que no me n’interessa cap…
- Entenc… Si es fa soci de Corporació Psicoastènica podem comprar-li els seus a la meitat del preu de venda.
- Ah, doncs crec que en tinc alguns per casa que ja no empre…
- D’acord. Continuem, doncs… Abans d’aprofundir en caràcters més concrets hauríem d’establir una categoria, un tarannà general per al seu interior…
- Què vol dir amb això?
- És simplement un adjectiu orientatiu que d’alguna forma puga definir a grans trets el tipus d’interior que està vostè buscant. Cenyint-nos a aquesta definició ens serà més fàcil seguir amb la confecció del mateix, val?
- I de quins adjectius estem parlant?
- Doncs pot triar entre la següent classificació (i comença a recitar de memòria, dibuixant cercles invisibles a l’aire amb el bolígraf, rellentint progressivament la prosòdia a l’espera d’una reacció facial en el client): Actiu, passiu, voluble, ferm, constant, organitzat, sanguini, flemàtic, nerviós, amorf, atribolat… (fa una pausa, com un cambrer quan li ve al cap un plat inusual davant el silenci dels clients): … o també un interior buit.
- Hm… i una barreja entre atribolat i buit podria ser…?
- És una combinació un tant estranya…
- Si, em ve al cap un estómac. Un estómac enfurismat, movent tots els seus músculs i ficant tots els seus esforços en digerir l’aire.
- Val, podem fer qualsevol tipus de combinació. Això si, la tarifa s’incrementaria considerablement. El doble per a ser més exactes. Si cada tarannà val 2.500 euros a vostè li costaria 5.000.
- D’acord.
- I ja per a finalitzar hem d’establir el grau i el tipus d’exposició. Pot elegir la graduació que vullga entre l’hermetisme i la transparència, tenint en compte que un interior completament hermètic romandrà sempre ocult o embolcallat (tenim embolcalls molt colorits per tan sols 200 euros…) i el transparent estarà obert a tot el públic, assumint vostè les responsabilitats i conseqüències que comporta romandre o aproximar-se a qualsevol dels dos pols. En cas de què s’aproxime a la transparència pot anotar a la casella d’observacions alguna forma específica d’exposició, com ara l’escriptura, el cant, el dibuix, la pintura, l’art dramàtic, la política…
- Hm… Si, crec que escriuré a un blog… ¡Com per a guardar-ho per a mi, amb el dineral que m’ha costat!