dilluns, 3 de maig del 2010

Nou disseny d'interiors

El nou disseny d’interiors és la principal oferta de la Corporació Psicoastènica. Un dels dependents rep al seu despatx a un dels primers clients del dia. No hi ha massa papers, tan sols una planta artificial a un dels extrems de la taula. A la paret diversos cartells, entre els quals en destaca el més gran: “Busque, compare, i si troba un interior millor li tornem els diners.”

- Llavors, en quin tipus d’interior estaria interessat?
- No sé… quins teniu? – i agafa un dels tríptics informatius.
- Vorà, confeccionem el seu interior atenent a diversos paràmetres interrelacionats, d’acord? Comencem pels principis… Vol tenir vostè principis?

Es produeix un llarg silenci, el client es toca la barbeta remirant-se detingudament al depenent.

- Es refereix vostè a tindre principis… d’autisme?
- No, no! Valga’m Déu! – i dibuixa un somriure protocol·lari -. Els principis son una espècie de pilars bàsics en els quals es recolza el comportament a l’hora d’actuar en la vida, així en general... La cartutxera dels principis són 10.000 euros, i ja després per cada principi o valor afegit 1.000 euros addicionals, com a mínim.
- I quins valors teniu?
- Pot triar entre un ampli catàleg. – i va assenyalant-li coses al tríptic – La bondat per exemple ix molt rentable, el principi de veritat - que està d’oferta aquest mes -, després tenim l’honestedat - que és un poc més cara (2.000 euros) - i l’última novetat: el sentit de justícia, que estem segurs que es vendrà d’allò més be…
- Hm… La veritat és que no me n’interessa cap…
- Entenc… Si es fa soci de Corporació Psicoastènica podem comprar-li els seus a la meitat del preu de venda.
- Ah, doncs crec que en tinc alguns per casa que ja no empre…
- D’acord. Continuem, doncs… Abans d’aprofundir en caràcters més concrets hauríem d’establir una categoria, un tarannà general per al seu interior…
- Què vol dir amb això?
- És simplement un adjectiu orientatiu que d’alguna forma puga definir a grans trets el tipus d’interior que està vostè buscant. Cenyint-nos a aquesta definició ens serà més fàcil seguir amb la confecció del mateix, val?
- I de quins adjectius estem parlant?
- Doncs pot triar entre la següent classificació (i comença a recitar de memòria, dibuixant cercles invisibles a l’aire amb el bolígraf, rellentint progressivament la prosòdia a l’espera d’una reacció facial en el client): Actiu, passiu, voluble, ferm, constant, organitzat, sanguini, flemàtic, nerviós, amorf, atribolat… (fa una pausa, com un cambrer quan li ve al cap un plat inusual davant el silenci dels clients): … o també un interior buit.
- Hm… i una barreja entre atribolat i buit podria ser…?
- És una combinació un tant estranya…
- Si, em ve al cap un estómac. Un estómac enfurismat, movent tots els seus músculs i ficant tots els seus esforços en digerir l’aire.
- Val, podem fer qualsevol tipus de combinació. Això si, la tarifa s’incrementaria considerablement. El doble per a ser més exactes. Si cada tarannà val 2.500 euros a vostè li costaria 5.000.
- D’acord.
- I ja per a finalitzar hem d’establir el grau i el tipus d’exposició. Pot elegir la graduació que vullga entre l’hermetisme i la transparència, tenint en compte que un interior completament hermètic romandrà sempre ocult o embolcallat (tenim embolcalls molt colorits per tan sols 200 euros…) i el transparent estarà obert a tot el públic, assumint vostè les responsabilitats i conseqüències que comporta romandre o aproximar-se a qualsevol dels dos pols. En cas de què s’aproxime a la transparència pot anotar a la casella d’observacions alguna forma específica d’exposició, com ara l’escriptura, el cant, el dibuix, la pintura, l’art dramàtic, la política…
- Hm… Si, crec que escriuré a un blog… ¡Com per a guardar-ho per a mi, amb el dineral que m’ha costat!

3 comentaris:

Clidice ha dit...

boníssim! :)

Príncep de les milotxes ha dit...

Com diu Clidice, fabulós en tots els sentits del terme. Ens convé en temps de crisi, una mena d'analgèsic per als caps d'aquest nou segle que semblen traçar-los (fabricar-los) pel mercat en una mena d'egotisme economicista.
Perdoneu-me els "tacos" emprats, però avui vaig massa "finolis".

EROs Ramatxoto ha dit...

Com sempre: genial. Llegir-lo a vosté és apostar sobre segur. I una altra cosa he d'afegir: Padrí pollós!