Set anys ha tardat la "Justícia" en resoldre el cas que va portar a tancar el 20 de febrer de 2003 el diari basc Euskaldunon Egunkaria (conegut fora d'Euskadi com Egunkaria). El 12 d'abril d'enguany s'ha dictat la l'absolució dels acusats que encara no havien estat absolts. En l'escrit de la sentència, els jutges que l'han escrit han estat molt durs amb el jutge que va instruir el cas i que va dictar un tancament provisional, de 6 mesos, que va anar allargant-se amb nous terminis fins afonar completament l'Egunkaria.
Aquest va ser un diari que va nàixer amb una campanya de subscripcions populars: trenta mil persones van posar unes cinc mil pessetes cadascuna i van permetre ajuntar els 150 milions de pessetes de capital inicial amb què va començar a funcionar el diari... un periòdic cada dia en euskera! Ja voldríem que el nivell de compromís de la ciutadania fóra el mateix per ací. Una ciutadania, la basca, que ja ha fet possible amb les seues aportacions altres mitjans de comunicació (Berria, Ardi Beltza...).
La qüestió és que ara ja és massa tard: el diari ha estat tancat, els seus directius han passat per la presó, alguns treballadors van perdre la feina... i, un cop més, s'ha atiat la confusió entre els qui defensen una llengua i una cultura per mitjans legals i legítims amb altres que ho fan mitjançant una violència tan rebutjable com errada. És massa tard per reposar tot el mal que s'ha causat, però açò no exonera els que van cometre aquesta bestiesa contra l'Egunkaria de demanar disculpes i aclarir responsabilitats.
Ruper Ordorika va escriure una cançó quan tancaren l'Egunkaria. Es diu "Zaindu maite duzun hori" que vindria a ser "Cuida allò que estimes". Davant l'odi amb què actuaven el govern d'Aznar i el jutge de l'Audiència Nacional instigant i ordenant el tancament d'un mitjà d'expressió, Ordorika respon cridant a estimar més encara el que significa sentir-se part d'una comunitat. Tot un exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada