dimecres, 19 de maig de 2010

Pedrals, Apollinaire, Calinca

He tingut el gust de rellegir la novel·leta presurrealista del mestre Apollinaire que du per títol El poeta assassinat.
D'Apollinaire, Les onze mil vergues, ja se sap. Però esta també. Que com hi he retornat? Perqué fa no res he llegit El furgatori (La Breu edicions, col·lecció Alabatre) de Josep Pedrals i l'una em va recordar l'altra. No parle de plagi, ni molt menys, sinó d'una semblant desimboltura estilística. La novel·leta poètica de Pedrals em va sorprendre i em va corprendre i m'ho vaig passar d'allò més bé entre les aventures absurdes succeïdes al poble de Bolló, on és arribat Quim Porta (!) per investigar les arrels de la lírica popular de la contrada. Una delícia, tota ella. Un tastet? Vinga, va:

Durant el carnaval de Bolló vaig poder tastar àvidament l'orgia desfermada que munten, en un racó del Pati de les Heures.

La Julieta de cal Cansat (jo sí que vaig acabar cansat), disfressada de Julieta shakespereana, em va exolicar amb pèls i senyals que Capulet, que ella pronunciava "Capaletto", en italià volia dir "cap al llit", i un cop vam haver preparat un jaç amb fulles, petita pràctica que resultà un joc molt entretingut, em va demnar que la montesco. Sí, les noies de Bolló són cultes, de pell suau i de creativa provocació continguda i excitant.

I de Pedrals vaig anar a parar a Apollinaire. I amb Apollinaire vaig anar a parar a una de les tesis més reexides de l'ínclit Tadeus Calinca: els premis literaris. Vegem que diu Guillaume al capítol 16 titulat Persecució:

En aquella època cada diumenge es repartien premis de poesia. S'havien fundat milers de societats amb aquest motiu, i els seus membres vivien esplèndidament, concedint, a data fixa, mercés als poetes. Però el 26 de gener era el dia en qué les grans societats, companyies, consells d'administració, acadèmies, comités, jurats, etc., del món sencer atorgaven el que havien acumulat. Es lliuraven aquell dia 8019 premis de poesia, el total dels quals ascendia a 50 milions 3235 francs amb 75. D'altra banda, ja que el gust per la poesia no s'havia estés entre cap tipus de població de cap país, l'opinió pública estava molt en contra dels poetes, que eren titlats de malfeiners, inútils, etc.
(...)
Els poetes només servixen hui dia per rebre diners que no es guanyen ja que no treballen gens i que la majoria d'ells (tret de cançonetistes i alguns altres) no tenen cap talent ni en conseqüència cap excusa. Pel que fa als que estan una mica dotats, són encara més perjudicials, ja que si no arriben a res ni a ningú, fan tanmateix més soroll que un regiment i ens atabalen dient-nos estar maleïts. Totes aquestes gents no tenen ja raó de ser. Els premis que se'ls destinen són un furt als treballadors, inventors, savis, filòsofs, acròbates, filantrops, sociòlegs, etc. És necessari que els poetes desapareguen.

Ja ho veuen, Apollinaire autor precalinquista!

28 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

Ínclit Calinca? Això és massa, crec. Deixem'ho tan sols amb Humà, massa humà (no de Nietzsche)... que és prou.
Ja sé que per alguns blogs se'l considera quasi Déu, però imagine que, com ell també imagina, es riurà per sota del bigoti d'aquestes qualificacions.

Sí, sí, és prou conegut el que en pensa de la poesia... però com bon dramaturg, fa una mica la mà. Un bon ofici aquest en els temps que corren...

Pel que fa a la idea dels poetes i/o poesia, vosté que n'és un paladí darrerament prou llorejat... quina opinió té del tema? I no és preocupe o s'excuse amb tot el rotllo aqueix del "jo" -la seua mort o resurrecció- que tan de moda està...
Veja vosté que en aquesta societat en què vivim, dels del més humil Príncep al més Reial pidolaire, poden haver-hi persones interessades per la seua definició o utilitat dels poetes i per lògica de la poesia...
Tot esperant la seua sucosa i nova aparició pels comentaris

Tingui bon dia!

rubusie

Alietes el del Corralot ha dit...

Ai, Príncep, qué vols que et diga? He intentat deixar-ho moltes vegades. Em dic: Xe, vés a fer la mà, Alietes! Ja no tens edat per anar fent versets o comptant síl·labes com un autista. I a vegades em faig cas i pare un temps, però després no puc més i hi torne. No sé molt bé per qué. M'ixen de dins, com els rots. I després m'agrada jugar amb els sons i els mots. I el toque i retoque i me'n ve un de nou al cap i pense, mira, este pot anar molt bé allà!...

He provat d'escriure altres coses, d'altres maneres. Però sóc tan dispers que només em van els trams curts. I el poema és ideal. També he aprés a conjuntar els poemes i donar-los forma de llibre. Crec que això m'ix prou bé. I els títols també m'ixen prou bé. Odie que el títol d'un poemari incloga la preposició "de", per exemple.

I després estan els concursos. Ai! A mi em trauen les castanyes del foc. No veus que sóc mona de fer monades?

Una altra cosa és si cal publicar el llibre guanyador de concurs. Sóc de l'opinió que no cal. O almenys no cal fer tirades tan llargues. Només que els arribaren als amics ja n'hi hauria prou.

Una dada que se li escapa a Calinca és que la publicació dels guanyadors no és un negoci per al poeta llorejat sinó per a l'editorial, que s'embutxaca la pasta de l'ajuntament en qüestió i es despreocupa totalment de publicitar un nou llibre de versets. Si no fóra així, ara mateixa publicarien ells eixos llibres.

Jo sóc poeta de consursos justament per la pela. En el meu cas, Apollinaire i, per tant, Calinca tenen tota la raó! Que em maten!

Alietes el del Corralot ha dit...

Després estan els crítics... Hua, hua, hua,... però d'eixos, si vols, ja parlem un altre dia!

Tadeus ha dit...

No tinc molt llegit a Apollinaire però després de llegir esta interessant entrada em cau bé.

Sobre el tema de la poesia i els premis literaris ja hem parlat molt. La meua postura va quedar clara: crec que els premis serveixen per fomentar la mediocritat i l'amiguisme, i són una barreja d'allò que anomenaríem 'anar a per la pela' i un altre aspecte, més difícil de quantificar, que consisteix en el següent: una persona sense cap talent literari però amant de la literatura, i generalment professor d'institut o similar (gent amb culturilla, de rollo intelectual) guanya un premi literari en el seu poble (o el del costat) i això li permet posar-se l'etiqueta de 'escriptor', tan xula, que sona tan bé, i fer amics en el mundillo literari, cosa que el permetrà seguir en la roda dels premis i fins i tot, si és hàbil a l'hora d'esciure allò que cal escriure, pot fins i tot convertir-se en jurat habitual de premis, quasi res!

Però també hi ha un problema, important, de format. Antigament, els premis de poesia, dotats amb diners i/o flor natural, afavorien un tipus de format que ens faria riure hui en dia. No hi ningú que es trague certs poemes, o la majoria de poemes de l'estil: 'poema plom dels segle XIX escrit per un poeta líric'. Els temes i la manera d'escriure ens farien riure, sense més. En l'actualitat, se solen premiar 'llibres de poemes', o poemaris. Diria que este format literari és arcaic. ¿A qui li interessa hui en dia un llibre que conté poemes que han sigut creats per a un premi? ¿Qui els llig? ¿Per què existeix este format obsolet, acartonat, propi d'altres èpoques? ¿Per què hi ha tantíssims premis que perpetuen artificialment este format? Doncs molt fàcil: per la pela! Perquè hi ha ajuntaments, associacions i organismes varis que convoquen premis que queden bé, que omplen la secció de 'rollo cultural' i que permeten fer amics o mantenir-los. Visca la clientela! Els poemes en sí no interessen. Són un ornament, una excusa. Ja ho vaig dir en el meu blog: no tinc intenció de llegir més poemaris d'este tipus. Preferisc fer qualsevol altra cosa.

I bé, ja se sap: no es pot generalitzar, hi ha de tot... ¿Què volen que els diga? No pense dedicar temps a garbellar llibres de poemes per intentar trobar-ne algun que valga la pena.

Espere que en els actuals temps de crisi econòmica, amb significatives retallades de sous, etc., hi haja algun ajuntament que decidisca suprimir el seu patètic premi literari. Els diners podrien destinar-se a coses més útils.

Príncep de les milotxes ha dit...

Malo, malo, malo ... sinyó Alietes; mira que atrevir-se a dir que les editorials publicarien " per se, per amor a la cultura" ,elles mateixa, certs llibres de poesia sense cap subvenció, això ja és prou difícil, encara que no impossible del tot.
Però bé, m'ha interessat la seua destil•lació personal; s'ha mullat tant, fins i tot, que ha estat capaç d'autoenviar-se de viatge a no sé quines mans; per altra banda sé que vosté peregrina a certes ermites i, per certa lògica -deixem- ho en aristotèlica-, ara esdevindré devot seu.
Al penjollaire Calinca, també vaig a adreçar-li unes paraules. Home jo també conec premiats que són professors d'universitat, llauradors, periodistes i descosits de guants tallats; respire fons -no cal que diga 33- que veig que tot açò, aquesta fauna, no li trau la salut, a mi tampoc. Però el veig una mica trist, un pèl amargat.

Vosté ha de fer com jo, creure amb el que escriu i fer-ho arribar als amics com bé diu Alietes i a fer la mà els contubernis; ja sap, " les etiquetes no consolen els nàufrags que habiten l'illa"... No serà vosté un pirata sense Carib i/o vaixell?

Pel que diu de certs poemes impassables... o vosté té molt bona gola o no deu pre-ocupar-se; així baixet, baixet li diré que venen unes píndoles d'agar agar - pot parlar amb el pindolaire entretingut- que deixen la gola suavíssima.

Recorda que el nostre estimat Ximo- uns mesos arrere- va deixar clar que no podem posar- ho tot en el mateix calaix i que alguns premis ens han deixat obres sublims? Siga un poc bondadós, no tan rossegador...

I pel que comenta de no llegir més poemaris -pot demanar-los com faig jo a les biblioteques nostres públiques- tal com afirma a" la seua petita obra" crec que pixa fora de lloc o dit fisiològicament, s'equivoca; tenia entés que els pirates són menjallibres, encara que vosté pot continuar fent senderisme; potser hi trobe ins-transpiració.
I com diu la pel•lícula, si ens desconvoquen tots els premis mundials, sempre ens restarà El Penjoll.

No diga que encara no està amb mi? I no siga tan duret Calinca, que les tàperes en remulla són tendretes i apaivaguen certa agror.

Alietes el del Corralot ha dit...

És veritat, és veritat:
Calinca està cremat.

Apollinaire
penjollaire?

Primícia:
esta vesprada, a les 19.00h i a l'FNAC del Triangle de Barcelona, tindré el gust de compartir reciatl amb... ANDREU GALAN!
Que qué! La flipen o no la flipen?
Pâ que després diguen alguns que la poesia no servix pâ res!

Alietes el del Corralot ha dit...

Un "espantós"???? Estic absolutament desfet. Almenys que deixe un comentari i en parlem, covardica!

Anònim ha dit...

Josep Pedals, Guillem Apolillat i Lev Tostolinca!

Tadeus ha dit...

Sr de les Milotxes: de vegades li entenc les metàfores i d'altres no sé per on vénen; d'altra banda, si estava trist potser ara ho estic menys, després d'un dia iluminador com el de hui.

Sr. von der Corralot: Calinca no està cremat; Calinca, de fet, està en un to molt poètic. ¿Que no em presentaré a un premi?... Suprema contradicció, per tant lloable, inasequible. Ja dic que no, excepte per fer la mà.

Alietes el del Corralot ha dit...

Per fer la mà, per fer la mà,... Aixina va començar un que jo em sé.

EROs Ramatxoto ha dit...

A este bon post, i encara millors comentaris, li fa falta un retruc en consonància:

Sé que s'han eliminat els concursos dins del bloc d'El Penjoll, però què vos sembla si organitzem un recital-concurs de poesia? I per a acabar-ho de rematar i com que Cal·linca segur que no ve al recital-concurs, este pot anar a Cal·linca. Perquè dic jo: Què ha sigut de l'esperada i ja tradicional Nit de la Sidra? Qui sap si no irromprien els Mateta de Fenoll Faulk Ban...?

Tadeus ha dit...

Serà de nit o a poqueta nit, unicorns desperts, mirades abocades a la lluna, al fons el mar amagat entre edificis i una musiqueta en l'ànima de la nit del corall, gotets de sidra o aigua fresca, trossos de queviures mossegats entre paraules, dispersos en el carrer veïns, cotxes, rajos de llum.

(Dedicat a Eros, i al faulk).

Príncep de les milotxes ha dit...

Açò va prenent color i calor; si jo sabia que Tadeus té una artèria POÈTICA, i subratlle això d'artèria, ja que les venes són més tranquil·les.

He pensat que podríem fer un llibre de poemes i presentar-nos a un premi d'eixos famosos a trencar esquemes...

És clar, indagaríem els membres del jurat i tot, els regalaríem llonganisses si cal, vi bo d'aquell que ens parlava escrivà de cort i també unes potetes de porc amb molta tomateta, oli i cartílag. Xe, és que ho veig!!!

Els tovallons, què us semblen de Disney o potser estan massa vists i són esnobs?

Tadeus, açò ho tenim al pot, de debò! Alietes mourà els fils que calga dels titelles...

Vés pensant quina festeta farem amb tots els calés aconseguits. Home, jo crec -i pense quasi per tots els meus amics del Penjoll- que podríem convidar a tots els funcionaris (llevat d'un i no m'estireu de la llengua) perquè hem d'animar el cotarro ara que la cosa està "xunga"...

Què em dieu?

De cara a l'estiu no estaria gens mal fer una festeta...

EROs Ramatxoto ha dit...

He estat somiant tota la nit. Apollinaire m'ha estat bombardejant oníricament amb cal·ligrames. Tots els somnis eren cal·ligrmes. Menuda borratxera de poesia visual! En despertar, he recordat que mai he estat en un recital de cal·ligrames. Alietes o Príncep, com és un recital de cal·ligrames? Han participat o estat en algun?

Si l'anterior comentari de Cal·linca és un sí a la proposta de fer el recital en sa casa... No sé si s'ha fet alguna volta un recital de cal·ligrames, però estic segur que mai s'ha fet un de CAL·LINGRAMES.

EROs Ramatxoto ha dit...

El recital podria dir-se: Cal·lingrames a ca Cal·linca.

Crec que és una proposta totalment compatible amb la del Príncep de les Milongues.

EROs Ramatxoto ha dit...

M’acabe de dormir davant l’ordinador. Han sigut uns minuts. El temps suficient per a haver tingut un altre somni i vore reunits a la terrasseta de ca Cal·linca a Pedrals, Elies, Andreu Galan, el Príncep de les milongues... Qui més se vos ocurreix per a convidar? (Crec que Endsi no fa poesia)

Per cert, Alietes: com va estar el recital d'ahir a la FNAC amb Andreu Galán? Conte, conte...

Alietes el del Corralot ha dit...

-Hola, Andreu. Sóc Alietes, el del Corralot.

-Hola, Alietes! Et conec pel teu últim llibre, el de les grues.

-Molt bé. Gràcies. També em coneixes d'una altra cosa. Et sona El Penjoll?

-(Canvi d'expressió facial, cap a agra)...El Penjoll. (To més agre encara) Els meus amics .

Continuarà?

Alietes el del Corralot ha dit...

Un llibre col·lectiu de poemes dels penjollaires?!

Sí, per favor!!!! És el que la maquinària industrial del premi literari necessita. Fem-ho ja!

És evident que el premi aniria a recollir-lo l'amo del penjoll. I que el seu discurs provocaria l'excitació entre les amazones del saló d'actes i tot acabaria en una gran emulsió d'hormones i fluids intercanviables.

Príncep de les milotxes ha dit...

Jo portaré mocadorets, una safeta i una garrafeta d'aigua. Entre aplaudiments, xiulits i més aplaudiments cercaré un parell de Milongues d'Astor Piazzola: la Milonga de l'àngel és molt bona.
Açò s'anima!  Aviseu a Ximo, Lo Pol, Peguie, Partènope, el descrèdit, rousseau, escrivà, l'escriptor que vol existir, trícia, Clidice, Artés, Mr Magoo, SuperAgent Pardo, EL PENJOLL, El petit príncep... I els 7 més.
Me n'he deixat algú? Perdoneu-me. Els i Les respectives companyies, soletats i xicalla també.
Ostres, igual és una festa d'un rombe!

el pidolaire entretingut ha dit...

Ei, Ei, tu...
Aquest Príncep de les Milongues no s'ha recordat de mi; la cosa siga dita, sóc un pindolaire entretingut, però tinc contactes i informadors que m'acosten les novetats informatives sense danys col·laterals i... mireu el paio aquest que es creu un "cantaor" m'ha ignorat.
No res, ja es veu com perden el temps els funcionaris de Paco/Tilla.

refelet ha dit...

Quina gran idea! un llibre de poemes del Penjoll! Estic d'acord, fem-ho!

I pel que fa al recital de Cal·lingrames propose una esmena:

Recital de Cal·lingrames a Can Cal·linca

També propose que siga una jornada de portes obertes i que puga entrar qualsevol que passe pel carrer.

Alietes el del Corralot ha dit...

Ie, esta sí que és bona! Proposar una jornada de portes obertes en una casa que no és seua! Visca Sisa!:

"La casa meua és casa vostra
si és que hi ha cases d'algú."

Príncep de les milotxes ha dit...

Alietes tu no ets un anarcorastafarista?
Pensava jo... no, a vore si m'equivoque. Aquest xicot no és eixe cristià que camina de vegades sotalacreueta?
Collons, si pareix Lo Nostre Sinyor; aquest paio està en tots els "puestos".

I d'allò parlat abans m'havia deixat a TDLH (no és una companyia d'enviaments ràpids) Ull de Poll :), Terenci Gil, EL de les maraquetes Rafalete o Refalete (és massa complicat per a mi, em supera!) Lo sinyó Davitet i el superintendent que feia tants d'EROs, /Jé Jé(/.
Perdoneu-me, Calinca està una mica bort i no m'ajuda gens ni mica.
Serà possible con er ninyo de loj malecotones!

Príncep de les milotxes ha dit...

Alieteeeeeeeeeeeeeeeeeeeeesss, tinga una mica més de respecte pels autistes. Aquesta se m'havia passat abans, però no lin deixaré passar cap més.
Que vosté què s'ha cregut, pollastret?

Calinca? Calinca? Si m'assabente que copies algun tros d'ací sense permís dels autors per alguna obreta teua, te jure que et tancaré a la presó.

Príncep de les milotxes ha dit...

Distingit Tadeus:

M'haurà d'excusar per la forma com vosté ha estat tractat per l'hemisferi dretà del Príncep de les Milotxes. De tant en tant aquella "melange" pel passat s'apodera del seu desig d'ubiqüitat i omnipresència i les proves d'indignitat resten paleses per tot arreu.

Amb el desig que aquest exabrupte no faça corrosió del seu moll de l'os i que el seu cor no tinga en compte aquesta apelació tan desafortunada cap a la seua persona...

Atentament, l'hemisferi esquerre del Príncep de les Milotxes.

el pidolaire entretingut ha dit...

Què no te'n recordes del Pare Apel·les, moniato?
Apel·lació, home apel·lació!
Aquests Prínceps de tres i no res!

Alietes el del Corralot ha dit...

Anarcorastafarista?
Això de cristià sí que m'ha dolgut. M'ho hauràs d'explicar. I després no sé qué collons em diu dels autistes... Príncep, estàs abastament exaltat. Aguanta l'animalet del morro! que no sé on aniràs a parar.
Ja t'ha dit el metge que et deixes la ginebra a partir de certes hores.

Príncep de les milotxes ha dit...

Alietes a mi m'agrada el gingebre, no la ginebra, i fumar-me un caliquenyo fet a Borbotó després de prendre'm una sopeta de ceba. Així que els mosquits no se m'acostaran.

No res al segon comentari havies escrit: " Em dic: Xe, vés a fer la mà, Alietes! Ja no tens edat per anar fent versets o comptant síl·labes com un autista"... i com jo tin un amiguet autista m'ha fet una mica de vergonya llegir això dit per tu.

Lo de l'animalet del morro, en això tens tota la raó. Em passe totes les hores del dia i la nit raonant, i, tot i que duc boç, no hi ha manera fins que no em possen una mica de gingebre al musell.