dilluns, 17 de maig de 2010

Jronya que jronya

"El Rei i la sanitat (no tan) pública" és el títol d'un article aparegut al El Periódico i que m'ha fet arribar un bon amic que hem enviat de quintacolumnista a Catalunya. Mentre la resta de la plebs estem defensant el model públic i patint les conseqüències de la gestió que fan els que no el volen sinó per fer negoci, el monarca i la seua prole semigrega gaudeixen, jronya que jronya, de tracte terriblement normal. Ací vos deixe el text:
El Rei i la sanitat (no tan) pública
XAVIER Bosch
Sí. El Rei s’ha espantat per un nòdul al pulmó i ha buscat el millor especialista. L’ha trobat a Barcelona. Amb tants metges com tenia a Madrid, venir-se a operar aquí ha estat un bon espot per als cirurgians catalans, ja prou prestigiats. En 80 hores, ha vingut, l’han obert, l’hi han extirpat i li han donat l’alta de l’Hospital Clínic. En acabat, i amb l’alegria de saber que tot plegat era benigne, ha donat el titular: «Cal estar orgullosos de la sanitat pública». Efectivament. Malgrat la manca de metges, de llits i l’escreix de cues i llistes d’espera, tenim -–en general-– una sanitat pública de primer nivell que sembla regir-se per una màxima: com més malament estàs, millor és el servei. Però em fa l’efecte que el Rei ha sortit per la porta de Villarroel sense saber exactament on ha estat. La versió oficial diu que, en nom de la «seguretat», ha passat quatre dies en una còmoda habitació de la planta setena. És a dir, ha estat a Barnaclínic. Barnaclínic és una clínica privada dins de l’hospital públic del Clínic. La idea incipient potser no era dolenta: atès que molts metges que els matins treballen a la pública a la tarda despatxen en consultes privades, algú va pensar que era millor muntar la mateixa consulta privada a dins mateix del Clínic. La solució és legal, però èticament reprovable. Primer, tal com denuncia la CGT, perquè s’empren serveis, personal i material de la sanitat pública per a benefici privat. I segon, perquè conec casos que al matí entren per la porta de la seguretat social, els diuen quants mesos cal esperar per fer-se una ressonància magnètica i, aleshores, allà mateix, els ofereixen la possibilitat de fer-se la prova una tarda de la mateixa setmana. Això sí, a Barnaclínic, i passant per caixa. Així funciona un tinglado que, a més de ser competència deslleial per a les clíniques privades que no s’aprofiten d’aquest gran flux públic de clientela per captar pacients cap al negoci privat, és una enorme injustícia per als que no s’ho poden pagar. D’això, esclar, al Rei no n’hi han dit ni piu.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

no se si li ho han dit, més aviat tinc tirada a creure'm que ho sap de sobres. I és que no n'hi ha un pam de net en aquest país de pa sucat amb oli que tenim.

Davit del carré Blanc ha dit...

Totalment d'acord: segur que sabia molt bé on va estar.
80 hores: la mare de la meua companya li van donar a triar entre clínica privada (pagada amb fons públics de "pla de xoc de les llistes d'espera") o 8 mesos d'espera amb el genoll dolorit.

Alietes el del Corralot ha dit...

Tres coses:

1. En un post ja vaig parlar de l'escisió nacional de doble tall dels catalans. He sentit en més d'una ocasió la queixa (sempre queixant-se, cony!) de catalans que el rei havia anat a operar-se a Barcelona. Si no haguera anat a operar-se a Barcelona s'haurien queixat també i haurien dit: "Però per qué no ve a operar-se ací el rei? És la puta merda esta d'estat centralista que tenim, que tot ho fa en Madrid!" Això haurien dit.

2. El periodista Xavier Bosch oblida la major. La qüestió de fons no és que el rei s'opere a Barcelona o a Madrid, a la pública o la privada. La qüestió de fons és que al segle xxi a Espanya hi haja un rei i que tots els mitjans de comunicació, TOTS, li fan festes!

3. Tornant al doble tall nacional dels catalans: el Barça ha guanyat la lliga. I si "la roja" guanya el mundial, ja serà pâ morir-se del gust, encara que no ho vulguen reconéixer palmàriament.

Alietes el del Corralot ha dit...

Se'n recorden abans, quan la gent entrava a El Penjoll i deixava els seus comentaris?

Era bonico. Ai!