Una llibreria del futur

Em va cridar molt l’atenció el disseny minimalista de la façana d’aquella llibreria, pintada en tons blanquinosos i blaus i regnada per un rètol amb el nom de l’establiment en una tipografia marcadament futurista: “Farenheit 451”.

Internet per fi ha conquerit absolutament tots els aspectes de les nostres vides. La literatura es distribueix de forma on-line, els e-books han pegat per fi el boom, la gent es passa llibres i pàgines via e-mail en format pdf, així com enllaços a biblioteques virtuals. Les biblioteques públiques han passat a ser una espècie de cibercafés en els quals navegar pels arxius del catàleg digital. Les llibreries continuen obertes, però amb enormes canvis pel que fa al motiu de l’adquisició de tan desfasats objectes: Al passar a ser els llibres una espècie de souvenirs antics, una requincalla, un munt d'estrafolàries bagatel·les emprades tan sols – encara que de forma aferrissada – per nostàlgics i il·luminats, era necessari un replantejament radical de les seues aplicacions per a garantir la seua supervivència comercial.

Em va atendre un home molt estrany, una espècie de hippie retro-futurista amb estètica ciber-punk: Llarga melena, ulleres de pasta aerodinàmiques, vestimenta blanca amb motius fluorescents i una poblada barba engroguida pel tabac.

- Benvingut a “Farenheit 451”, la seua llibreria de confiança! Està buscant alguna cosa en especial?
- No… Tan sols he vingut a mirar… però, ben pensat, m’agradaria que m’orientara un poc, ja que estic bastant desentès de les noves tendències…
- Oh, enhorabona per haver donat el pas… Abans que rés li recorde que té l’opció de renovar la seua biblioteca gràcies al nou programa “Lectors del Segle XXI”. Vostè ens duu tots els seus llibres i nosaltres li regalem un munt de complements informàtics en els quals arxivar la seua nova biblioteca virtual…
- Ah, molt bé. Supose que la pròxima vegada que vinga…
- Molt bé, ara per favor, acompanye’m. Aniré mostrant-li les innovadores seccions de la llibreria mentre va pensant-se quina és la utilitat que més s’adapta a les seues inquietuds.

El vaig seguir fins a un passadís on hi havia un rètol que resava: “Perfumeria intel·lectual”. El hippie retro-futurista va estendre el seu braç mostrant-me els diferents estants replets de llibres amb un somriure a la cara, i va començar a parlar-me amb emoció continguda:

- S’ha preguntat alguna vegada, benvolgut amic, quina és l’olor de la saviesa?
- Euh…
- Aquesta – va dir en to messiànic mentre inspirava amb força– aquesta i cap altra és l’olor de la saviesa, la fragància del seny. No els nota, els delicats i deliciosos efluvis aromàtics que emanen les pàgines de tots aquests llibres? – i va començar a agafar llibres arbitràriament i a olorar-los eufòricament mentre parlava, passant-me’ls després fins a omplir-me els braços d’un munt de llibres de tots els gèneres i temàtiques – Olor a vell i a novell, a tancat, a humit i a sec! L’olor de l’instant i del moment! Olor a passat! Essència de fullaraca! Prenga, olore! Inhale els compostos orgànics volàtils que les seues pagines van amollant al seu tacte! Enduga-se’ls a casa i impregne-la de cultura! – En va agafar un en concret i va efectuar una enorme aspiració - Mmmm… Oh, deu meu, olore aquest… Ho sent? És meravellosa aquesta combinació de tons herbacis de fort aroma àcid amb efluvis llunyans de vainilla sobre una humitat subjacent! Pot emprar-los d’ambientador estàtic, un en cada habitació, o bé agafar-los quan estiga llegint un e-book i olorar-los per a sentir allò que sentien els lectors de principi de segle! I el sabor? Oh, Déu meu! Quin sabor! – Va passar la llengua per una pàgina, difuminant totes les lletres – Puc assaborir les substàncies químiques de la tinta de la impremta, psicoactives en alguns casos, també l’essència de l’arbre del qual prové aquesta pàgina, i fins i tot l’arriscat morbo dels afilats pics de l’enorme serra que la va talar. No està ficant-se catxondo? – Vaig somriure ruboritzat – Oh, perdone, és que no hi ha cosa que m’aclapare més que assaborir un bon llibre. Ha provat ja la nova sopa de pàgines elaborada per Ferran Adrià? No? Doncs no sap el que es perd… Però be, passem a la secció “musical”…

L’estança “musical” era semblant a un estudi de gravació. Damunt de diverses taules, unes màquines passaven automàticament les pàgines de desenes de llibres, creant un soroll d’ambient semblant a una marea papiroflèxica. El depenent va entrar realitzant un lleuger ball, alçant i movent els braços amb els ulls tancats com si estiguera dirigint una orquestra imaginària. Després va començar a parlar-me de nou:

- Música celestial! Vorà, per molt silenciosos que siguen els ordinadors d’avui dia, mai serà possible abastar el grau de concentració, de retrobament, que hom podia assolir a principi de segle, quan el lector encara es submergia totalment en la lectura acompanyat tan sols per la pròpia respiració i els propis batecs, interromputs tan sols pel bonic soroll de les pàgines al passar-les. L’experiència lectora s’ha reduït tan sols al sentit de la vista, a través de la freda pantalla, i trobem que aquest és el gran inconvenient pel que fa a la percepció dels textos. Està clar que el grau de silenci que s’aconseguia en les lectures antigues ja no es podrà recuperar mai, però nosaltres hem intentat recuperar el so que enrubinava el lector quan aquest passava una pàgina a principis de segle. Hem recopilat un munt de llibres de diferents textures i grossors i ara vostè podrà triar el soroll que més li agrade. Tan sols ha de comprar una de les nostres PAPS (Passadores-Automàtiques-de-Pàgines), col·locar el llibre amb la textura elegida i activar-la quan es dispose a llegir un e-book, regulant el ritme a la seua velocitat lectora. També pot ficar-se la màquina per a dormir o per a relaxar-se... Podrà tindre un somni tan profund com el que assolia quan li contaven contes de xicotet! O, si ho prefereix també pot triar un dels diferents CDs enregistrats en aquesta mateixa habitació d'entre l'àmplia oferta de la nostra fonoteca virtual en iTunes. Què li pareix?
- És... Em pareix molt útil tot açò, de veritat...
- Doncs encara no ha vist rés... Passem ara a la sala de “Culturisme”.

La sala de “Culturisme” era una espècie de gimnàs replet de màquines per a fer peses, però cada màquina tenia, en compte de peses, un munt de llibres considerablement voluminosos. Ens vam apropar a una que contenia la col·lecció completa de “A la recerca del temps perdut” de Marcel Proust.

- “A la recerca del temps perdut” és un bon repte per a començar... Set volums en rústic de dos quilos i mig cadascun... La gimnàstica intel·lectual... un concepte absolutament revolucionari, veritat? No li sembla hipòcrita l’actitud de menyspreu que al llarg de la història els intel·lectuals han tingut devers els culturistes? Al cap i a la fi, no estan ambdós grups conreant les seues qualitats? Eh, on va!? Però si encara no li he ensenyat ni la quarta part de la tenda! Espere! Tenim llibres per a tot! Llibres amb uns lloms molt bonics per a decorar l’entrada de sa casa! Llibres amb pàgines fines per a liar cigarrets i torcar-se el cul, llibres densos per a encendre el foc de la llar, per a elevar la seua altura uns centímetres ficant-se’ls de plataformes, per a clavar claus o per reballar-los en combats de lluita lliure, també llibres amb l'interior buit per a guardar objectes compromesos i més, senyor, i més…! Eh! Espere! Eh! Serà inculte...!!