dilluns, 1 de març de 2010

Editorial de març



Què puc dir? Doncs... que ha vingut el mes de març i ja és gairebé primavera en El Penjoll, i que la proximitat de la nova estació afavoreix la proliferació d’autors i autores, i que la nostra escissió morisca s’ha reclòs al raval, a l’altra banda de les barreres, i que els pseudoautors i els anònims continuen traient el cap, i que el blog ha pres una tonalitat lírica, intensa i palesa, i que em toca fer l’editorial... I clar, tan difícil com és d’omplir un full en blanc! I si no, que li ho pregunten a l’Escriptor Inexistent. Sort que jo no he de bregar —com William Faulkner— amb una Underwood Universal Portable, o amb una Smith-Corona... He de lidiar, això sí, amb la pantalla i el teclat del portàtil. I tinc por que m’acabe sortint un text ple de polisíndetons i punts suspensius... I mentre m’arriba la inspiració, recorde un acudit: «Escolta, quan el teu marit et desitja, com t’ho diu?», pregunta una morisca a la seua amiga. «Doncs, mai no m’ho diu així, obertament. Es posa a xiular i jo ja ho entenc, i vaig directament al dormitori», contesta la interpel·lada. «I quan t’entren ganes a tu, como li ho dius a ell?», torna a preguntar la morisca. I l’amiga, en to confidencial: «Estimat —li dic—, has estat tu qui ha xiulat?» I em pregunte si els islamites barbuts d’El Penjoll morisc seran cèlibes o tindran dones —ja sabeu, l’altra meitat de la humanitat morisca— i si, donat cas que en tinguen, els faran xiulets, tractant-les segons els seus propis esquemes de gènere —masculí, clar—, o tindran un tracte igualitari amb elles. I pense que açò m’ho podria aclarir el Ton ibn Hostal ibn Ton al-Kudiā. I aleshores caic; he d’escriure una composició ditiràmbica, o una corona poètica, en honor de prínceps, grans o petits, joglars, com Alietes o el pidolaire entretingut, i muses, com Partènope, Peguie o Trícia Barrachina. I de sobte, m’arriba la inspiració: «Només uns pocs han de ser els primers / que pugen dalt, al cim on jaç la llum. / I hauran de rebre la corona de glòria. / Els penjollaires els cedirem el pas / i els lloarem a l’assemblea pública. / Celebrarem la gràcia que atorguen / els déus magnífics, als qui canten llurs versos, / des de la xarxa, amb furor digital». Amén! I encara tinc un pensament per a Ramatxoto, i per al Gran Ejaculador, i per als altres autors i autores... I pose punt i final, perquè no sé com acabar aquestes línies. Salut!

escrivà de cort

7 comentaris:

el pidolaire entretingut ha dit...

Sinyó Maestre Penjoll: vosté m'ha furtat totes les vocals de la meua petita butxaca. Si cal pidolar per vosté, per tota la nòmina d'enamorats treballadors del Penjoll, no tinga cap dels dubtes que ho faré.

Una abraçada i millor primavera per tothom, casats, fadrines, "reajuntats" o separats, xiquetes i vailets, ànimes flors d'aigua i foc que denuncien o cauteritzen la vida a través del Penjoll...

refelet ha dit...

Bona editorial!

Clidice ha dit...

vaja! i jo convençuda que la Bacall era americana, i no, era morisca! :)

Alietes el del Corralot ha dit...

Boníssima prosa, Escrivà. Va soleta.

Alietes el del Corralot ha dit...

Per cert, m'acabe de passejar per Salms, el bloc del poeta i periodista Josep Porcar (el tenim enllaçat a la columna de la dreta). és un esplèndid bloc que ha canviat d'aspecte i encara és més elegant que abans. He estat fussant per allà. He entrat a l'etiqueta Menestral i he pitjat l'enllaç Blogs de Lletres. Hi he vist molts blocs (també El Penjoll) i un apartat amb un mapeta xicotiu. L'apartat es diu "Mapa dels blocs de lletres més actaulitzats" i al mapa apareixen 4 banderetes sobre el País Valencià: una sobre Alcoi, una sobre Bétera, una entre Alaquàs i Torrent i una sobre Xàtiva. DEsprés ja més al nord apareixen ciutats com Tortosa, Tarragona, Barcelona, Mataró, Terrassa,...
He pensat que els penjollaires teníem molt a vore amb la bandereta que hi ha sobre Xàtiva.
No?

escrivà de cort ha dit...

Gràcies, Alietes. Ja sap que valore molt el seu criteri.

escrivà de cort ha dit...

Sí, jo crec que té molt a veure. Darrerament, s'estan penjant entrades de molta qualitat literària. Parle dels textos d'Artés, de l'escriptor inexistent, de Toni de l'Hostal... I no vull fer una llista exhaustiva; m'oblidaria de molts, segur.