De vegades es capbussava en els seus pensaments, però als pocs metres d'immersió la por a quedar-se sense oxígen l'envaïa i tornava a la superfície.
El submarinisme a pulmó no estava fet per a ella.
El submarinisme a pulmó no estava fet per a ella.
Autora: Paulina Lanuza
7 comentaris:
Benvinguda Paulina!
Bonic este nanorelat. Anime's a enviar-ne més.
En lo bonico que es aprofundir en les pròpies misèries i debilitats! Com, si no, has de ser feliç? L'única propulsió cap a dalt ve des de dins i des del més avall possible.
Per cert, he vist que hi ha blocs de pa i raïm per ahí que tenen més seguidors que El Penjol. Xe, però això com pot ser!? Propose una campanya penjollaire de captació de seguidors: a vore quants en fem!
(Potser hauria de començar jo per fer-me'n.)
Però Superfiplo a qui pretén enganyar ara és diu Paulina Lanuza?
Alietes què dius dels seguidors; això és del passat, quasi carnerià... la resposta al teu enigma i preocupació la tens en aquesta simplicitat de l'auto anomenat Príncep de les panotxes http://espaiclaudator.blogspot.com/2010/01/much-ado-about-nothing.html
Quina barra que tens!
MÂ que no haver-te fet seguidor del Penjoll. Però en quin país vius? Sí, sí ja sé que vius per tot arreu, però la teua llar és on presideix aquell estranger rus, vamos la joia de la Korhona.
Anònim, ets més pur que un capellà sense sotana, però sense desmeréixer res ni miquinya a Superflipo, sona millor això de Paulina, oi?
a l'anònim:
no sé si sentir-me afalagada per la comparació amb superflipo, perquè ni he llegit res escrit per ell ni el conec; el que si sé és que jo mai abans havia publicat res al penjoll i que darrere de paulina no hi ha cap altra persona que jo mateixa, la paulina.
i a la resta:
moltes gràcies pels ànims, segur que m'anime a publicar més nanorelats!
Publica un comentari a l'entrada