divendres, 12 de març de 2010

Nanorelat


De vegades es capbussava en els seus pensaments, però als pocs metres d'immersió la por a quedar-se sense oxígen l'envaïa i tornava a la superfície.

El submarinisme a pulmó no estava fet per a ella.






Autora: Paulina Lanuza

7 comentaris:

Peguie ha dit...

Benvinguda Paulina!

EROs Ramatxoto ha dit...

Bonic este nanorelat. Anime's a enviar-ne més.

Alietes el del Corralot ha dit...

En lo bonico que es aprofundir en les pròpies misèries i debilitats! Com, si no, has de ser feliç? L'única propulsió cap a dalt ve des de dins i des del més avall possible.

Alietes el del Corralot ha dit...

Per cert, he vist que hi ha blocs de pa i raïm per ahí que tenen més seguidors que El Penjol. Xe, però això com pot ser!? Propose una campanya penjollaire de captació de seguidors: a vore quants en fem!

(Potser hauria de començar jo per fer-me'n.)

Anònim ha dit...

Però Superfiplo a qui pretén enganyar ara és diu Paulina Lanuza?

el pidolaire entretingut ha dit...

Alietes què dius dels seguidors; això és del passat, quasi carnerià... la resposta al teu enigma i preocupació la tens en aquesta simplicitat de l'auto anomenat Príncep de les panotxes http://espaiclaudator.blogspot.com/2010/01/much-ado-about-nothing.html

Quina barra que tens!
MÂ que no haver-te fet seguidor del Penjoll. Però en quin país vius? Sí, sí ja sé que vius per tot arreu, però la teua llar és on presideix aquell estranger rus, vamos la joia de la Korhona.

Anònim, ets més pur que un capellà sense sotana, però sense desmeréixer res ni miquinya a Superflipo, sona millor això de Paulina, oi?

paulina ha dit...

a l'anònim:
no sé si sentir-me afalagada per la comparació amb superflipo, perquè ni he llegit res escrit per ell ni el conec; el que si sé és que jo mai abans havia publicat res al penjoll i que darrere de paulina no hi ha cap altra persona que jo mateixa, la paulina.

i a la resta:
moltes gràcies pels ànims, segur que m'anime a publicar més nanorelats!