dimecres, 3 de febrer del 2010

La "mamà" del Manopla

El Manopla, és el malnom amb el que els veïns de Barxeta coneguem a Manolo Pla. Un malnom que, per una banda, abreuja el seu nom i cognom i, per altra, fa referència a les grans manotes (menudes mans!) amb les que la genètica paterna l’ha dotat. D`haver nascut a Xàtiva i amb unes mans menudetes, segurament, el coneixeríem com Manitas i, qui sap, si haguera acabat tenint una ferralleria a la pujada a Bixquert. Però, segons ell afirma, va preferir nàixer a Barxeta i dedicar-se a altres menesters. Perquè, per al Manopla, tot és qüestió de preferències... Hi ha qui les prefereix rosses; a ell açò li dóna igual mentre li arriben a parelles. A poc que se li demane, el Manopla sol contar que el primer dissabte de cada mes es fica guapo i s’en va a pescar amb els amics als bars de llumenetes. Diu que allí trau la canya i que de seguida se li arrimen per picotejar-li l’hamet. Perquè, segons aclareix, ell només deixa que li'l picotegen, perquè son pare, que en pau descanse, li deia que anara espai on clavara la canya perquè podia pescar alguna malaltia. Així que ell, sempre obedient als consells paterns, només deixa que se li amorren a la ferramenta... Això sí: de dos en dos, una per a cada mà. Mireu com m’ho va contar despús-ahir, quan em vaig entropessar amb ell pel carrer:

- Jo me despulle. M’ajoque al llitet. Agarre del cap a la més guapeta amb la mà dreta i amb l’esquerra el de la que queda, per a que després no diguen que no tinc mà esquerra, i me les escabusse a les dos ací baix fins que el volcà entre en irrupció i tot va a l’ascla. Açò és lo que, de veritat, és una mà a mà. I on estiga una bona mà a mà que se lleven les follaes i les xuplaes. On va a parar! I, després de la faena, mo n’anem a celebrar-lo al bar de mon tio Vicent i a ficar-los les dents llargues als sabuts dels casats. I allí rematem el dissabte, agafant una bona merlusa... I quan arribe a mitjanit a casa, ma mare sempre me diu lo mateix: "Ja vens mamaet?”. I jo sempre li conteste: “I tant, mama, i tant.”

13 comentaris:

Anònim ha dit...

És l'escrit més patètic que he llegit en la meua vida. Primera no m'ha fet gràcia. Segona el tipo este em fa llàstima. Em pregunte si la intenció de l'autor del post ha sigut fer riure o plorar.

TdlH ha dit...

Ie, pôs jo mire qu'açò és de lo milloret que s'ha publicat en El Penjoll des de...

Res, a l'antologia del 2010 de cap! Tot siga que sa mare del Manopla no siga lectora d'este bloq i això acabe com el ball de Parra...

Davit del carré Blanc ha dit...

Pense que no està malament que també es publiquen aquestes coses. Trobe que els sectors "esquerrans" tenim uns quants "idola" que hem de superar.
D'altra banda, el Manopla no s'ho creu ni ell això de què li entren de dos en dos!

EROs Ramatxoto ha dit...

Doncs a mi m'ha fet gràcia. No crec que el Manopla existisca en realitat. Este succeït m'ha deixat clar que una "mamà" és el doble millor que una "xuplà". I que anar ben mamat no és el mateix que estar bufat. Visca el Manopla!. I benvingut a El Penjoll, Ull de Poll.

Anònim ha dit...

La narració està treballada i té la seua gràcia, però no salva al grotesc personatge del Manopla. Un carca que, a més a més, li vota al PP, no sé si es referia Davit a eixos idola.

Davit del carré Blanc ha dit...

Exactament al tipus d'idola que hi ha darrere de la seua suposició de què un personatge com Manopla és un carca i votant del PP

Anònim ha dit...

Una de les caracterítiques dels esquerrans és la ingenuïtat. El Manopla diu ben clar: "per a que després no diguen que no tinc mà esquerra".

Alietes el del Corralot ha dit...

Veig que hi ha alguna gent molt carregada de punyetes.

Responent al primer Anònim li diré que este escrit no és patètic. Al contrari, la narració està de puta mare! Té un sentit de l'humor agre i dur, però qui no vulga pols que no vaja a l'era, que no tot han de ser flors i violes. Patètica és la vida o alguna persona o alguns personatges, la literatura no fa més que deixar-ho per escrit.

Benvingut, Ull de Poll!

Peguie ha dit...

He llegit amb atenció l'escrit. I necessite saber, senyor Ull de Poll, si al tugurio al que acudix Manoples hi han menors i si eren estrangeres sense papers les seues amigues. No serà eixe tugurio propietat d'eixe energúmeno d'España 2000 que postula la regularització de la prostitució. Aquesta és sovint la trista realitat i això a mi, evidentment, no em fa gràcia. A vore si en lloc d'un Ull de Poll és voté un Callo en el dit rego.

Alietes el del Corralot ha dit...

Collons, Peguie, que és literatura! Això que pregunta s'ho pot respondre vosté mateixa. I pot triar si sí o si no. Encara que Ull de Poll no haguera escrit el post, les putes que treballen als puticlubs seguirien existint. I els paios que hi van, pôs també.

refelet ha dit...

Jo el que voldria saber és si Ull de Poll té alguna cosa a vore amb Cap de Poll, famós guitarrista xativí.

Alietes el del Corralot ha dit...

M'agrada molt el resultat del "Què t'ha paregut?" És un capicua preciós.

refelet ha dit...

Ha, ha, ha!!! Ja sé qui és l'autor del Manopla!!!