dijous, 4 de febrer del 2010

Mens sana in corpore sano

—Estic fart de dir-li-ho: el veritable esport consisteix a promoure pràctiques físiques saludables, educatives i amenes, adreçades a les diferents poblacions de canaris (pollets, adults, minusvàlids, de la tercera edat...). Però no atén a raons. Considera injust que no li donaren la beca ADO i que no el seleccionaren per a Pequín 2008.


—Haurà desistit d’intentar-ho novament?

—Desistir? Ara se li ha ficat entre cella i cella que ha de participar a Londres 2012. I ho té difícil; el nostre municipi no compta amb instal·lacions públiques on poder entrenar-se. No crec que aconseguisca arribar a l’elit. Sense una preparació adequada, és molt difícil ficar-se al nivell de Llarguet Espanyol o Canari Waterslager.

—Però en realitat, quines modalitats esportives o atlètiques practiquen aquests pardals?

—Dues: el rurururu i el klokkende.

—I això són disciplines canarímpiques?

—Home, tot no ha de ser pegar puntades de peu a un baló. Hem de dignificar els nostres esports autòctons.

—Xe, perdona! Tens raó! Una última pregunta: el rurururu i el klokkende tornen més feliços i més lliures els seus practicants?

—Això! Mira, mante: per a un canari, la llibertat i la felicitat consisteixen a trobar la gàbia oberta i poder fugir cap al bosc. Entesos?

2 comentaris:

Davit del carré Blanc ha dit...

Ai, si en compte de tenir els pardals ficats a la política els tinguérem dedicats a cantar! Russini arrasaria a la modalitat "aixòhopaguesturururu".
M'agrada el logo del canarympic games.

Aquil·les Sisternes ha dit...

M'alegre que li agrade el logotip. Forma part d'aqueix intent de somriure irònicament davant l'ampulositat que se li sol donar a l'esport olímpic.