diumenge, 21 de febrer de 2010

Allà on les grues nien: més clar que l'aigua

Ahir dissabte va haver la presentació del llibre d'Elies Barberà (i Bolinches) Allà on les grues nien al local de caMot.
Va estar interessant perquè entre els dos presentadors van deixar claret el que hi ha darrere dels poemes del llibre. Més o menys seria açò:
- als polígons viu gent que mentre va a la fàbrica parla amb els ginecòlegs que estan morts
- Carolina Herrera no és arqueòloga, però té afició a viatjar al Congo
- el carrer Bruns no està a Barcelona (o sí?)
- a Bèlgida van estar a no res de fer un PAI, però s'ho van pensar perquè uns xiquets del poble van amenaçar d'assaltar els camions de les obres

Segur que em deixe moltes coses. Si algú o alguna s'enrecorda de més que seguisca el llistat.
Ací vos deixe una foto de David Muñoz explicant el contíngut de la solapa del llibre:




(BROMES A BANDA: el llibre és genial i els temes que evoca o convida a pensar són tots interessants i necessaris; d'altra banda, espere que Elies Barberà no acostume a llegir El Penjoll, no siga que...)

13 comentaris:

peguie ha dit...

Interessant presentació, lletra precisa i necessàries reflexions...

Vam passar una estona molt agradable. Pel que es va escoltar allí, de segur que el llibre no ens deixa indiferents.

Felicitats Alietes!

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies, Peguie, és vosté molt amable.

I també ho foren les persones que es llançaren a llegir poemes del llibre. Amables i valentes.

Crec que també va quedar clar que les grues patixen anorèxia.

He buscat en un mapa de carrers de Barcelona i el de Bruns no hi figura.

Més apunts per a la crònica:
Refelet va vindre amb cotxe i el va poder aparcar dins de CaMot.

Toni Espí va suggerir alguna coseta de la seua tesi sobre el distanciament mariquita de Barberà. Tesi de la qual n'és (evidentment!) expert.

Em vaig quedar amb ganes de sentir parlar Ramatxoto. Havia portat uns poemes per a recitar-los per no es va fer avant.

L'amo del penjoll va adoptar un discret segon plànol sobre tamboret.

Olímpia va dir els seus primers gemecs poètics en públic i es va emportar un llibre sota el braç.

refelet ha dit...

A mi el que se'm va oblidar dir és que els poemes estaven molt bé! I una altra cosa que volia dir és que els que no vingueren es perderen una estona agradable. La presentació no estava tan concorreguda com la de Aixàtiva, Aixàtiva, però va quedar molt millor. Enhorabona al presentador i al poeta!

EROs Ramatxoto ha dit...

Per al·lusions i per il·lusions:

a) Per al·lusions. Cert és que duia dos poemes preparats. Dos poemes bàsics en el tema de l'edificació que feien referència al material més noble de construcció: la pedra. Sí ho confesse, anava preparat amb el poema "Tota pedra fa tee", del poeta morisc Alí Atés i, per suposat, duia un trosset de Pedra Foguera a la butxaca, concretament "Reallity Show", d'Andreu Galán. Ací teniu els enllaços d'El Penjoll per si voleu reviure'ls:

http://elpenjoll.blogspot.com/2010/01/esports-autoctons-del-pais-valencia-3.html

http://elpenjoll.blogspot.com/2008/05/un-trocet-de-pedra-foguera.html

b) I per il·lusions. Després de la presentació del llibre, vaig tindre un somni-poema:

Mentre Elies recitava els seus poemetes,
l'acompanyava la guitarra de Re-Falete.

Una bonica imatge, no vos sembla? Podrà fer-se realitat algun dia?

refelet ha dit...

Per repercussions:

Senyor Xupaxoxo, a mi se'm dóna fatal això d'acompanyar a l'estil Toti Soler. No obstant això, per intentar-ho que no quede. Això sí, i sempre i quan el sr Barberà diga que sí, jo pose una condició:

Que vosté ens acompanye a les maraques, amb el seu vestit d'home forçut amb bigotot.

EROs Ramatxoto ha dit...

Fet! Per mi no hi ha cap problema. Ara tot depén d’Alietes. He arribat a pensar, fins i tot, el nostre nom: "Alietes, ReFalete i el de les maraquetes". Amb un nom tan indie segur que triomfaríem en la música Folk o, millor dit, Faulk (de Faulkner).

I quede clar a El Penjoll que no només sóc un virtuós de les maraques, on he arribat a fer solos en peces de Swarovski, Pavlovski i Jorodowski, sinó que també apunte maneres en altres instruments idiòfons de percussió com els cròtals (estic en 5é de conservatori), el gong (he fet estades a Vietnam i Cambodja), el triangle (sobretot l’isòsceles) i la botella d’anís del mono (dolç o sec, però preferiblement plena). La meua melomania arriba a l'extrem que inclús vaig a València dos dies per setmana a rebre classes particulars de bombo amb Manolo. De fet, esta temporada li estic fent els acompanyaments al CD Olímpic quan juga al camp Murta.

En definitiva que en les mans d’Alietes queda fer realitat que el grup Faulk “Alietes, ReFalete i el de les maraquetes” comence a rodar…

Alietes el del Corralot ha dit...

Per mi que no quede! Jo també aCambodge!
No seré jo qui frene el Faulk, eixe famosíssim estil musical que acabem d'inventar.
Serà per poemes!

ReFalete, podria triar-los vosté mateix segons li siguen més fàcils de musicar i podríem debutar als Innocents d'enguany, amb el permís de TdH. (Ja tenim el primer bolo!)

EROs Ramatxoto ha dit...

Doncs que així siga i que açò que ha ajuntat El Penjoll que no ho separe l'home... ni les dones.

Quan comencem els assajos? Organitze ReFalete!

Davit del carré Blanc ha dit...

Si els cal representant avisen. Anem a posar de moda el penjoll-faulk!! El primer single podria ser la Jota de Ramatxoto (cal llegi apitxant i amb la a com la fem a Xàtiva: la Xoto de Ramatxoto).

peguie ha dit...

M'agradaria participar en el bolo, puc tocar la dolçaina, la flauta o la pandereta. Avise que a la dolçaina tindria que llevar-li la pols... Ahi queda el meu oferiment.

refelet ha dit...

Ala va, anem!

Doncs si no cal que organitze res, ja s'organitza sol. Ja tenim representant i dolçainera. El primer assaig que el pose Xupaxoxo, que, de fet, ja ha triat els poemes també i me'ls ha dit per telèfon: un d'ells és "Tota pedra fa tee" d'un tal Alí Atés Acorralat! Ja només ens falta convidar a l'Andreu Galan per a que faça els cors.

Anònim ha dit...

va en serio? ma que sigueu especialistes en montar saraos que després s'evaporen...

Alietes el del Corralot ha dit...

No sols de realitats viuen l'home i la dona! Tot i que El Penjoll és un bon sarau que de moment hi roman ben ferm.