divendres, 19 de febrer de 2010

Més ponts amb la U

La meua filla té quatre anys. Al col·legi està aprenent la lletra U. El profe ens ha suggerit als pares que els fem jocs amb paraules que tinguen la U. Anit, després d’haver vist el vídeo de L’u d’Aielo, li vaig demanar a la xiqueta que em diguera paraules amb la U, i la primera que me va soltar fou:

- Vaca.

- Vaca? Vaca no té cap U, dis-me una altra –li vaig insistir.

- Fantasma –em va retrucar.

- Esta tampoc...

- Però, Papi, la vaca diu “Muuu” i el fantasma “Uuuh”.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

lògica infantil = lògica implacable :)

el pidolaire entretingut ha dit...

A les planes extensions de senzillesa s'amaguen parcel·es cristal·lines de veritat. Elemental, sense trampes. Una nena genial.

Alietes el del Corralot ha dit...

Raó té la xiqueta, que li paguen!

Albert B. i R. ha dit...

Què llesta! El que no se'ls passi pel cap!

heidi ha dit...

Que li donen la orella, molt ben dit nena!

Lo Pol ha dit...

Els xiquets són brutals. Almenys fins els 8 o 10 anys. Després arriben les hormones, els Hanna Montana o els Tokyo Hotel de torn, i ho fa tot pols.