Tapeu-se la boca, que vénen les càmeres!

Generalment, tothom pensa que els baixos fons de la política només estan ocupats per la prevaricació, el suborn, el tràfec d’influències i altres formes de corrupció. Hi ha, però, als claveguerams dels partits i les institucions democràtiques, nombrosos elements que passen més desapercebuts. Un d’ells és el pensament ocult dels polítics. En públic, intenten donar la imatge de persones moderades, assenyades... Però en privat, si ens atenem a les darreres relliscades que han captat càmeres i micròfons, els polítics de la dreta es mostren tal com són, senyorets i senyoretes autoritaris, irritables, desdenyosos, desllenguats i grollers. Fixem-nos, per exemple, en Esperanza Aguirre. Dies enrere, un micròfon que ella creia desconnectat captà la següent frase, referida als canvis efectuats en Caja Madrid: «Hem tingut la immensa sort de poder donar-li un lloc a Esquerra Unida llevant-li’l al fill de puta.» I el mateix jorn, visitant un poble, en veure alguna cosa que no li feia el pes, va amollar a l’alcalde la següent perla: «Però com has pogut autoritzar aquesta puta merda?» Pel que es veu, la presidenta es capté en privat com un d’aqueixos aristòcrates terratinents, adinerats, envanits i grollers, que han manat sempre al nostre país. I fa quatre dies, les càmeres pescaren José María Aznar fent la figa (un gest d'escarn consistent a mostrar el puny tancat amb el dit gros sortint entre l'índex i el mitjà) a un grup d’estudiants que l’increpaven. Tots sabíem que Aznar, a més de ser persona irascible i propensa al tracte tirànic —sol exhibir un gest despòtic i fatxenda—, té ínfules d’aristòcrata (recordem el “numeret” que muntà a les noces de la seua filla, al monestir de l’Escorial); ara sabem també que actua com un pinxo de barri xinès.

Amb els exemples ressenyats, Alfonso Rus, que no enganya ningú —a males penes dissimula els seus punts de vista; diu allò que pensa i punt— s’encoratjarà encara més. I ja que parlem de l'alcalde, voldria arrodonir aquest repàs fent esment de certes declaracions públiques, formals però absolutament hilarants, demostratives dels baixos fons d’incultura que nien en alguns polítics aparentment il·lustrats. A Xàtiva, la palma se l’endu la regidora Mariam Soro. Unes pròximes representacions teatrals de carrer, dedicades als Borja, li han inspirat frases lapidàries: Xàtiva es una ciudad ‘cosmopòlita’ —així, amb accent—, porque los Borja nacen, crecen y se desarrollan en ella (parafrasejant allò que ens deien quan anàvem a escola: els éssers vius naixen, creixen i es reprodueixen). Sort que tirà mà del pleonasme; en realitat, els Borja es van reproduir a Roma. I perquè ningú veja partidisme en les meues paraules, contaré una anècdota protagonitzada per un polític d’esquerres. Quan el PSOE manava, el regidor responsable (no desvetllaré el seu nom, però donaré pistes: aquest personatge és d’aquells que fan Diuardet i Calorina, en comptes d’Eduardo i Carolina) manà instal·lar un excusat per a gossos a la plaça de la Bassa. Cofoi, el polític acudí a Ràdio Xàtiva a donar la notícia. A preguntes de la locutora, el concejal digué que els animalets ja tenien un lloc on poder "ejacular" sense problemes. «Com?», féu l’entrevistadora (pensant que es tractava d’un lapse; l’excusat devia ser, sens dubte, per a evacuar). «Per a ejacular!», insistí el regidor. Des de llavors, els seus companys de partit —ja sabeu: el furor caïnita i els odis fratricides— li diuen el Gran Ejaculador. Definitivament, els polítics acabaran odiant els micròfons i les càmeres de televisió.