A una banda de la taula, tu: preocupat, malaltós, amb por a la mort. Des que has entrat en la consulta el teu estat ha empitjorat. Pensaves que la mitja hora que has aguantat l’equilibri entre avis solitaris, hipocondríacs i mares que li torquen els mocs al fill t’havia immunitzat. Et preguntes si les cues són un test previ perquè aquells que no estan prou fotuts abandonen, se’n tornen a casa i no arriben al metge. Però necessiten el justificant pel treball, resisteixes i a la fi, una xica amb bata blanca –que no saps si és ATS o recepcionista- t’atén amb mala cara perquè fa cinc minuts que l’esperen al bar.
T’ha enviat a la porta 9. Un grup d’humans, una col·lecció de cares d’emocions desinflades, espera també. Esperes fins que la misteriosa porta 9 s’obri i li dónes al facultatiu el paper que t’han donat en recepció. Et preguntes si no seria més discret que el passares per sota la porta. I et diu que entres davant les mostres de decepció dels teus companys d’espera.
Les consultes dels metges semblen el programa de futbol de qualsevol televisió local privada per la quantitat de publicitat que t’arriba des dels llocs més insospitats. Des dels bolígrafs al calendari, passant per l’estoreta del ratolí, tot té imprés el nom d’algun medicament. Et preguntes si la bata i la roba interior del facultatiu també porta patrocini.
Si els metges d’ací no són tan guapos com en les sèries americanes és perquè entren en
El diagnòstic és clar: un congrés d’una setmana, tot pagat, a les Illes Canàries.
6 comentaris:
L’entrada m’ha semblat fantàstica. Benvingut al blog. Si de cas, només faria una objecció: no s’ha llegit les normes d’estil; quan penge noves entrades, deixe passar un temps prudencial des de l’anterior. Au, gràcies. Salut!
ehem, m'havien dit 12 hores? La pròxima vegada contindré l'ejaculació...
Benvingut!
Benvingut! Si vol també pot unir-se al Penjoll Morisc.
Bon post per parlar de la grip A! Vaja quina merda de grip! Tinc un amic que s'encabota a dir que ell l'ha passada, que ell l'ha tinguda, que ha sigut un dels pocs agraciats. La dona diu que no, que qué ha d'haver passat ell, que ca! Que allò que va tindre no passava de constipat amb decimetes. Però ell, quan la dona el contradiu, s'enfada i crida: tu qué sabràs el que vaig patir jo!
Pôs això! Una puta merda tot plegat, perqué al metge del relat li ha tocat un cap de setmana a Tenerife, però i els milions de milions que s'hauran embutxacat els del tamiflú, cabrons de collons!
Benvigut, El descreït!
Perdó, volia dir El descrèït.
Publica un comentari a l'entrada