Hola Penjollaires.
Ja fa temps que no escric res, però porte un turment a dins que no em deixa viure tranquil. I vos vull demanar ajuda urgent; és una pregunta que em ve a la ment sovint, de nit i de dia, mentre menge, al vàter, de festa, etc.
M´estic tornant boig? Potser m´ho han gravat al cervell els separatistes catalans, doncs tinc un trau sospitòs al cap (les lobotomies es fan amb taladre? ), però no puc més, no puc mésssss!!
La pregunta, o més bé les preguntes en qüestió són les següents: ¿per quin fenomen fisiològic, els castellans no poden pronunciar la elle quan va al final de paraula?.¿ Què tenen a la llengua que els impedeix fer-ho? Serà un problema psicològic que l´haurem de resoldre amb taques negres?
Potser vos pareixerà una xorrada, però jo espere amb impaciència les vostres aportacions per tal de fer l´estudi definitu que em resolga els dubtes i em deixe viure tranquil.
Au!Ja fa temps que no escric res, però porte un turment a dins que no em deixa viure tranquil. I vos vull demanar ajuda urgent; és una pregunta que em ve a la ment sovint, de nit i de dia, mentre menge, al vàter, de festa, etc.
M´estic tornant boig? Potser m´ho han gravat al cervell els separatistes catalans, doncs tinc un trau sospitòs al cap (les lobotomies es fan amb taladre? ), però no puc més, no puc mésssss!!
La pregunta, o més bé les preguntes en qüestió són les següents: ¿per quin fenomen fisiològic, els castellans no poden pronunciar la elle quan va al final de paraula?.¿ Què tenen a la llengua que els impedeix fer-ho? Serà un problema psicològic que l´haurem de resoldre amb taques negres?
Potser vos pareixerà una xorrada, però jo espere amb impaciència les vostres aportacions per tal de fer l´estudi definitu que em resolga els dubtes i em deixe viure tranquil.
7 comentaris:
En termes generals, el castellà de l’altiplà és negat per als idiomes. M’alegre de veure’l de nou per ací. Espere que, aquesta vegada, no es dedique a desvetllar identitats a les primeres de canvi. Ah, i una cosa: repasse les normes d’estil. Ha penjat la seua entrada quan a penes havien passat tres hores i mitja des que jo havia penjat la meua.
Sí, ja m´ho han recordat... aquests darrers mesos he participat com a lector i no n´era conscient d´aquestes normes.
Disculpe´m.
P.D: Les identitats romandran secretes per a mi
També he sentit exemples curiosos amb el dígraf "ny". En general és difícil llegir una llengua desconeguda, i tendim a fer-ho de manera aproximada aprtint dels estàndards que coneixem. A més, estem tan acostumats a la llengua escrita que, a l'hora d'enfrontar-nos a una llengua nova, li donem massa importància a allò escrit, en detriment d'allò parlat.
Pel que fa als 'castellas de l'altiplà', jo crec que, en general, la poca sensibilitat cap a llengües estrangeres és un problema generalitzat a tota Espanya. Cadascú parla la seua llengua, o com a molt les seues dos llengües, i les altres li importen una merda a no ser que la considere útil, com l'anglés. Evidentment, parle en general. També hi ha excepcions.
Home, un fill pròdig que ressuscita de les cendres d'un ERO qual Fènix (http://elpenjoll.blogspot.com/2009/09/el-7e-ero-del-penjoll-ha-dictat.html).
Benvingut!
M’imagine que l’entrada de Petit Príncep deu referir-se sobretot a aqueixos locutors de ràdio o televisió que són capaços de pronunciar correctament Shevardnadze o Schwarzenegger, i després diuen Carbonel o Maraval. Ara bé, parlant de gent més plana, tinc comprovat que als monolingües els costa molt d’aprendre un segon idioma, sobretot si el seu és dominant. En canvi, els bilingües ho tenen més fàcil, perquè ja han superat la primera barrera: parlar un idioma distint del matern, amb una fonètica i una gramàtica distintes. Sempre, parlant en general, perquè hi ha, efectivament, excepcions honroses.
Ben retrobat Petit Princep!
A mi em posa malalt el Arturo Valls eixe, que damunt és de València o algun poble d'eixos. Algú li pot dir a eixe pobre xic i als seus amics de Madrid que el seu nom no té res a vore amb Johann Strauss?
Sí Escriva, la meua entrada anava més encarada als professionals de la comunicació, que com bé diu Refelet no són capaços ni de pronunciar el seu nom correctament. (arturo vals, pablo carbonel)
El maltracte a qualsevol llengua que no siga el castellà, sempre ha estat una constant al món de la comunicació, en aquest cas al periodisme espanyol (només cal mirar un partit de futbol o fins i tot els anuncis publicitaris de marques estrangeres.) Es tendeix a pronunciar els fonemes estrangers, com si foren castellans.
Pense que açò és degut a la posició de llengua dominant al món que ha tingut sempre el castellà.
I com diu Tadeus, a que hi ha poc respecte per les altres llengües.
El mestre Puyal, al seu programa "La transmissió" on analitza i narra els partits del Barça, utilitza però un altre criteri. Els locutors pronuncien cadascun, dels sovint estranys noms, com ho farien al lloc d´origen d´aquest nom. No hi ha criteri més fiable que aquest, ara bé, això requereix d´una tasca important de documentació.
Als mitjans espanyols, com a molt, han recorregut a sembrar de catalanoparlants, que han camuflat el seu accent i són capaços de pronunciar bé les dues llengües, els telediaris i d´altres programes en directe.
Per acabar, només pense que la gent planera ja té prou amb fixar-se en les seues preocupacions diàries, però els professionals de la comunicació haurien de donar exemple.
Gràcies Puyal perque les teues aparicions són lliçons magistrals.
Publica un comentari a l'entrada