Per aquelles estranyes coincidències de la vida, avui, dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abat, conclou, a les dotze del migdia, l’Any Amades, en què s’ha commemorat el cinquantenari de la mort del gran etnòleg. Amades dedicà un extens apartat del seu Costumari a les festes de Sant Antoni del porquet, patró de dues viles de la nostra comarca, Cerdà i Canals. Amades se’n fa ressò d’una d’elles: «A la vila valenciana de Canals feien una foguera immensa que ocupava tota la plaça, i la pila de llenya era tan alta que arribava a sobresortir per damunt de les cases del voltant». Les festes en honor a Sant Antoni tenen, segons Amades, uns remots orígens pagans. Les actuals celebracions de Canals daten, però, de 1748. Aquell any un terratrèmol provocà grans desatrosses en moltes poblacions pròximes. Els castells de Xàtiva i Montesa s’esfondraren, l’església i algunes cases d’Ontinyent caigueren a terra. El sisme també afectà Énguera i Aielo de Malferit. Canals sortí, però, indemne. Els canalins atribuïren el miracle a Sant Antoni Abat, que des de llavors esdevingué el seu patró.
Les festes comencen el 8 de desembre, festivitat de la Immaculada, amb l’entrà de la primera soca. A les dotze de la nit, arriben a la plaça major la soca i les primeres branques de la Foguera, arrossegades per cavalleries engalanades i guiades pels festers. L’1 de gener, es fa la plantà del pi central. Els dies següents, es talla la llenya, es classifiquen les peces i s’apilen sobre l’eix: primer, els troncs més grans; després, els més fins i el ramatge. Per últim, s’abilla el con amb una capa verda de pinastre i es remata amb un taronger. En total, hom calcula uns 500.000 Kg de pes i 19 m d’alçada. Dies abans de la festa, se celebra la presentació de les festeres de gràcia i llurs respectives corts d’honor. Els dies centrals de la celebració són, però, el 16, el 17 i el 18 de gener.
El 16 és el dia de la Foguera. Pel matí, des del balcó de l’Ajuntament, la festera de gràcia convida els canalins i els visitants a gaudir de les festes, i entona el primer vitol al patró. Tot seguit, l’alcalde lliura la bandera de Sant Antoni als festers. El vitol és aquesta frase: «Vitol i vitol al nostre patró del poble!» La gent respon: «Vitol!». Per la vesprada, al Casino Gran, són presentats els festers del següent exercici. Entre ells, hi ha els dos personatges cabdals de la festa: el cuiros (que rep aquest nom pel costum, en temps antics, de portar al cavall uns odres de cuiro plens de vi que s’oferia als treballadors del camp) i el bandera, que enlaira durant les festes el penó del sant. A continuació, se celebra la cavalcada de carrosses i comparses. A les nou de la nit, després del cant de vespres, el rector pren el foc de la llàntia de Sant Antoni i, acompanyat per la comitiva de festers i festeres, surt a la plaça major per a encendre la foguera. El fum i les flames envolten a poc a poc la gran pira, que crema durant tota la nit. L’acte és presenciat per centenars —o milers, qui sap— de persones que es premen a l’indret i la rodalia.
El 17 de gener és la diada de Sant Antoni. A primeres hores del matí, els més joves col·loquen graelles sobre les cendres i torren carn i embotit. Més tard, se celebra la missa major. En finalitzar, es reparteix el pa beneït del patró. Per la vesprada, a las vuit, es fa la processó. Durant el trajecte, la multitud llança continus vitols al sant. L’endemà és el dia dels Parells. Pel matí, els veïns s’apleguen amb els seus animals a la plaça de l’Església. El sacerdot va beneint, un a un, gossos, gats, ocells, gallines, tortugues, cavalls, ases... Tot seguit, els festers recorren a cavall els carrers de Canals repartint caramels i joguines. Les celebracions són una bona excusa per a tastar diferents productes de la rebosteria local: els pastissets de moniato, el rotllet d’anís, la coqueta de sagí, el pa de Sant Antoni.... La festa continua per la vesprada a la plaça de l’Església. A les set, arriben els festers i, segons mana la tradició, donen tres tombs al temple repartint els darrers regals. El bandera, que porta un vestit fosc, llança el barret. Qui l’agafa obté entrades per al sopar de les cassoles d’arròs al forn. I ja de nit, amb un castell de focs artificials, acaben les festes patronals.
Les festes comencen el 8 de desembre, festivitat de la Immaculada, amb l’entrà de la primera soca. A les dotze de la nit, arriben a la plaça major la soca i les primeres branques de la Foguera, arrossegades per cavalleries engalanades i guiades pels festers. L’1 de gener, es fa la plantà del pi central. Els dies següents, es talla la llenya, es classifiquen les peces i s’apilen sobre l’eix: primer, els troncs més grans; després, els més fins i el ramatge. Per últim, s’abilla el con amb una capa verda de pinastre i es remata amb un taronger. En total, hom calcula uns 500.000 Kg de pes i 19 m d’alçada. Dies abans de la festa, se celebra la presentació de les festeres de gràcia i llurs respectives corts d’honor. Els dies centrals de la celebració són, però, el 16, el 17 i el 18 de gener.
El 16 és el dia de la Foguera. Pel matí, des del balcó de l’Ajuntament, la festera de gràcia convida els canalins i els visitants a gaudir de les festes, i entona el primer vitol al patró. Tot seguit, l’alcalde lliura la bandera de Sant Antoni als festers. El vitol és aquesta frase: «Vitol i vitol al nostre patró del poble!» La gent respon: «Vitol!». Per la vesprada, al Casino Gran, són presentats els festers del següent exercici. Entre ells, hi ha els dos personatges cabdals de la festa: el cuiros (que rep aquest nom pel costum, en temps antics, de portar al cavall uns odres de cuiro plens de vi que s’oferia als treballadors del camp) i el bandera, que enlaira durant les festes el penó del sant. A continuació, se celebra la cavalcada de carrosses i comparses. A les nou de la nit, després del cant de vespres, el rector pren el foc de la llàntia de Sant Antoni i, acompanyat per la comitiva de festers i festeres, surt a la plaça major per a encendre la foguera. El fum i les flames envolten a poc a poc la gran pira, que crema durant tota la nit. L’acte és presenciat per centenars —o milers, qui sap— de persones que es premen a l’indret i la rodalia.
El 17 de gener és la diada de Sant Antoni. A primeres hores del matí, els més joves col·loquen graelles sobre les cendres i torren carn i embotit. Més tard, se celebra la missa major. En finalitzar, es reparteix el pa beneït del patró. Per la vesprada, a las vuit, es fa la processó. Durant el trajecte, la multitud llança continus vitols al sant. L’endemà és el dia dels Parells. Pel matí, els veïns s’apleguen amb els seus animals a la plaça de l’Església. El sacerdot va beneint, un a un, gossos, gats, ocells, gallines, tortugues, cavalls, ases... Tot seguit, els festers recorren a cavall els carrers de Canals repartint caramels i joguines. Les celebracions són una bona excusa per a tastar diferents productes de la rebosteria local: els pastissets de moniato, el rotllet d’anís, la coqueta de sagí, el pa de Sant Antoni.... La festa continua per la vesprada a la plaça de l’Església. A les set, arriben els festers i, segons mana la tradició, donen tres tombs al temple repartint els darrers regals. El bandera, que porta un vestit fosc, llança el barret. Qui l’agafa obté entrades per al sopar de les cassoles d’arròs al forn. I ja de nit, amb un castell de focs artificials, acaben les festes patronals.
5 comentaris:
És curiós, oi? Jo, per exemple,no n'havia sentit a parlar de les fogueres de Sant Antoni, perquè per aquí ho celebrem amb els Tres Tombs.
La feina de documentació i fixació de tradicions a través de l'obra d'Amades és d'un valor incalculable.
I ara arriba el desè aniversari de la mort d'Enric Valor... Serà un plaer rellegir les seves rondalles o els seus textos lingüístics!
No he vist mai la foguera de Canals i crec que ja em toca. Gràcies a l'acurada descripció de Ximo me n'adone que, a més de la pròpia foguera, eix central i ancestral de la festa, hi ha al seu voltant tot un ceremonial que li imprimeix un caràcter encara més singular.
Estimat Tadeus, és un espectacle que no se l'ha de perdre. Tinc família a Canals i he anat alguns anys a veure cremar la foguera. No cal que li diga (faller com he sigut) com pot arribar a ser d'emocionant una comunió tan directa amb l'element del foc. Pura expressió ancestral.
M'ha semblat molt interessant l'entrada. Fa uns quants anys, Antonio Ariño (sociòleg de la universitat de València) va escriure una descripció i anàlisi sobre la foguera de Canals (a Xàtiva és la foguera de Canals, perquè de Sant Antoni hi havia més fogueres als carrers i calia afegir el lloc per distingir-les) que em va descobrir aspectes impressionants de la festa. El text es diu "El foc i la roda del temps" i va estar publicat acompanyat de molt de material gràfic. He vist que encara hi ha llocs d'internet que l'anuncien. Deixe un enllaç per si interessa:
http://www.festes.org/media.php?id_media=740
Antonio Ariño és un especialista en rituals de foc, concretament en falles. Fa uns quants anys, més de quinze segur, el vam fitxar perqué escriguera en el llibre de la que per a mi és l'única falla de Xàtiva. L'article es titulava: "Una falla aconseguida".
Publica un comentari a l'entrada