dilluns, 18 de gener de 2010

ESPORTS AUTÒCTONS DEL PAÍS VALENCIÀ (3): EL CURLING

Dedicat als amics penjollaires amants de la música indie
i, en especial, al Funambuliste i a Cul de Sac



En la literatura especialitzada en història dels esports s’assenyala que el curling va començar a practicar-se en terres escoceses a meitats del segle XVI i als Països Catalans a principis del 2000. Res més lluny de la nostra imaginació. El curling era un joc que ja practicaven, a finals del segle XV, els moriscs de la zona d’Albait (ara coneguda com Bolbait). Ells li deien رغيف الحجر (pedra fogassa) i el jugaven les matinades d'aquells dies freds d’hivern que l’aigua de les basses es congelava.

Un d’aquells primers curlers moriscs fou el conegut poeta Alí Atés Acorralat, qui dedica a este preciós joc de precisió el poema titulat كل حجر هو نقطة الإنطلاق. (Tota pedra fa tee), que data de 1510 i que, per tant, és la referència escrita més antiga al joc trobada fins a hui. Ací teniu els seus versos originals en àrab:

الاجتياح ، والاجتياح ، ويجب أن خاصتك
تزلج على الجليد ، والجنة بيضاء!
الحجر راقصة ، وأنا لا الأوزان.
وصولهم إلى الإختراق وانا سعيدة.
الأصابع ، وانخفض الصخرة!
منذ كنت واحدة إلى الأمام ،
حواف تلعب بالفعل الأحجار الأخرى.
برشاقة والجرانيت قرن!
الحوت ضئيلة كما كنت مسبقا
ودون طلب الإذن
عملية شريان الحياة في قلب الهدف :
كنت أعرف أين ، والأحجار ، المحمله!
Que traduïts al català vindrien a dir:

Agrana, agrana, que ja vaig
pista de gel, blanc paradís!
Pedra ballarina, no em peses.
Arribe al
hack i sóc feliç.
Falangetes, solteu la pedra!
Ja vas tu sola obrint camí,
ja toques vores d'altres pedres.
Gràcilment, trompa de granit,
com esvelta balena avances
i sense demanar permís
ols el centre de la diana:
tu saps on és, pedreta, el
tee!
Amb esta dotzena de versos, Alí Atés demostra dominar dos arts tant distants però, a la vegada, tan semblants com l’art poètic i el del curling o joc de la pedra fogassa. Del poema també sorprèn la utilització de termes específics com tee i hack, no reconeguts en el català normatiu actual, però que han passat a formar part de la gerga esportiva del curling.

Alí Atés va ser un dels tants moriscs albaitins (bolbaitins) que, en negar-se a convertir-se al cristianisme, van haver d'exiliar-se cercant zones més gèlides on poder practicar el seu esport favorit. Va ser així com els curlers moriscs van arribar, primer, a les terres de Neederland (Països Baixos) i, poc després, a les Highlands escoceses.

La constància de la pràctica d’este joc a Neederland la va reflectir el pintor Pieter Bruegel (conegut per la seua portada de l’únic disc dels Fleet Foxes), en dos de les seues obres de 1565: Caçadors en la neu i Paisatge d’hivern amb un parany per a pardals. Ací teniu l’evidència (punxeu per ampliar les imatges):


Una segona comunitat morisca albaití i, per tant, curler, va cercar terres més altes i gèlides, anant a parar a les Highlands escoceses. Els curlers moriscs no només van introduir este joc a Escòcia, sinó que, a més, una vegada allí, també van inventar el famós kilt (falda escocesa), que procedix de la vestimenta amb la que jugaven al curling i que consistia en una gel·laba (fixeu-vos com el nom al·ludix al gel) que retallaven a l’altura dels genolls per a obtenir més mobilitat i poder acatxar-se millor.

Amb el Decret d’expulsió dels moriscs del País Valencià, a l’abril de 1609, es va expulsar a estos habitants de les nostres terres i, també, un dels esports autòctons que més podria haver influït en la identitat de nosaltres, els valencians.

Sabíeu que:

El curling és un dels esports més amistosos i honestos que existix. La figura de l’arbitre només s’utilitza en grans campionats i és testimonial.

El curling va ser esport d’exhibició als Jocs de Chamonix (1924), Lake Placid (1932), Calgary (1988) y Albertville (1992), però va haver d'esperar als Jocs de Nagano de 1998 per a que es considerara esport olímpic.

Espanya mai ha participat als jocs d’hivern en l’esport del curling

El primer campionat d’Espanya de curling va ser en 2003.

Hi ha 4 categories d’equips: masculí, femení, mixte i dobles mixte.

Segons recull la pàgina web de la Federació Espanyola d’Esports de Gel: a Bolbait hi ha un club de curling.

No s'ha trobat constància empírica que Faulkner, Cela o Cortázar jugaren al curling. Tampoc tenim constància que puguen ser considerats, stricto sensu, escriptors moriscs.

Enllaços:

Infografia sobre el curling.

Kerr, J. (1890). History of curling. Scotland's Ain Game. Edinburg: David Douglas.

Videojocs de curling: virtual curling, cow curling, monkey curling

Vídeo de l'streaker Mark Roberts en una partida de curling dels Jocs de Torí (2006)

Vídeo de la modalitat de dwarf curling.


Agrair la col·laboració en este post d’Alietes el del Corralot, per traduir al català el poema d’Alí Atés,
i a Toni de l’Hostal, per facilitar-me la connexió entre el curling i la música indie.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo pensava que l'esport autòcton era el Cooling, almenys en Xàtiva. No n'hi ha article sobre el cooling?

Alietes el del Corralot ha dit...

Ha confeccionat vosté un post molt bonic i complet. A banda de la lògica interna del text, la tria d'imatges i de vídeo és excel·lent. Serà que el curling és un esport ben simpàtic.

CClV ha dit...

Amics,

Contactem amb vosaltres amb l'ànim de polsar un possible interés per tal de formar un club de curling a terres valencianes. Som gent de Tavernes de la Valldigna, tindríem pista (que caldria gelar) i moltes, moltes ganes de practicar el nostre esport. Comenteu, comenteu... i veurem si els 'curlingstes' podem arribar a ser legió, o secció, si més no.

CURLING CLUB LA VALLDIGNA

Toni de l'Hostal ha dit...

Redell, lo millor del vídeo -que no m'en-recordava- és al final, que jûen a un mesclaîllo de petanca i llargues i veus âs veteranos travessar i tot!

Per cert, parlant d'indie, qui era el que li agradãen els Left Banke?

Alietes el del Corralot ha dit...

Sí, ho posen aixina al final com d'amagat, no? Com si estigueren fent maldats en una carretera de tercera comarcal. Per cert, reprenent el primer comentari de l'Anònim: era en este tipus de carreteres on se celebraven les partides de cooling, no?
(No sé si es pot anomenar "partida de cooling", perqué pot tindre un altre significat.)

Tadeus ha dit...

Fa temps vaig parlar dels Left Banke en este blog. Però jo no els denominaria 'indie', ja que són un grup de fa moltes dècades, quan eixe concepte encara no existia. Una altra cosa és la música índia, però no sé per què dic açò ara. ¿Serà que és tard, és de nit i estic cansat? Serà qüestió d'anar a dormir.

EROs Ramatxoto ha dit...

Efectivament, el “cooling” és un activitat físico-esportiva autòctona del PV, concretament socarrada. A este bloc ja va fer referència, fa quasi dos anys, el desaparegut Capità Superflipo en un post dedicat als streakers (http://elpenjoll.blogspot.com/2008/04/els-streakers.html) on deia:
“(...) O estem conduint de nit per la carretera de Bixquert i, de l´obscuritat, eixen cinc 'tios' amb els pantalons acatxats, ensenyant-nos el cul i acompanyant-nos uns metres per davant, com si de dofins es tractaren. Qui són estos paios? Són els streakers, els “corredors nuets” (...)”

Però en la sèrie “Esport autòctons del PV” no parlem de totes les activitats físico-esportives o esports autòctons del PV, sinó d’aquells que esports han passat a la aristocràtica categoria d’esports olímpics i, per tant, hem de considerar-los de sang blava.

Benvinguda la iniciativa de crear el Curling Club de Valldigna.

Per últim, en reació a l’anterior post de la sèrie (on es parlava del doble luge), dir-vos que Ander Mirambell estarà als Jocs d’Hivern de Vancouver en la modalitat d’skeleton.