La lluna en un cove

—¿Sabies que ja ha entrat en vigor el nou text constitucional de la Unió i que, coincidint amb l’esdeveniment, la nostra tribu exercirà fins a juny la presidència rotatòria?

—Wingu, Wingu, estàs sempre als núvols, com les milotxes. No t’assabentes de l’actualitat. Ara, la presidència l’exerceix una trinitat.

—Una trinitat?

—Sí, ja saps: tres mtu distints, pare, fill i esperit sant, i un sol mungu vertader. Són les influències que encara exerceix el gran xaman sobre les nostres tribus...

—I quin dels tres mtu talla el bacallà?

—És un tema complicat. Sobre el paper, mana un elefant de les terres del nord, Ndugu. Ara bé, els afers ordinaris els duu Durão, un elefant d’Angola. En realitat no mana ni l’un ni l’altre; mana el consell de caps de tribu.

—I el nostre cap? Què hi pinta?

—Poc! Fa d’esperit sant. Ndugu i Durão l’envien a insuflar bonhomia i bon rotllet pertot arreu. Fa d’amfitrió a les reunions d’alts dignataris. La setmana vinent, posem per cas, rebrà el gran mandatari de les terres de l’altra banda dels grans llacs. Al cap li encanta de retratar-se amb tot el món.

—Però pren decisions transcendentals?

—Ni pensar-ho! Això seria voler la lluna en un cove.