dijous, 14 de gener de 2010

A voltes amb el racisme

En una entrada anterior, explicava què passa quan a una comunitat arriben estrangers d’ètnia, cultura o religió distintes de les locals. Si són molt nombrosos, es disparen totes les alarmes. Sobretot, si els nouvinguts no volen assimilar-se als costums dels naturals. Són percebuts com un perill per a l’economia, la cultura i el patrimoni genètic dels autòctons. Com que la vida està plena de casualitats, aquella reflexió meua, molt abstracta —de fet, Clidice m’acusava de ser massa líric i superficial—, s’ha vist corroborada per la punyetera realitat. Em referisc a les notícies que arriben de Vic. Com possiblement ja sabreu tots i totes, la capital de la comarca d’Osona vol negar l’empadronament als estrangers sense papers. A tot arreu, les persones de bé s’han esquinçat les vestidures. «Els vigatans són uns racistes», clama tothom. Sí? De veritat són racistes els vigatans i les vigatanes?

Segons el meu parer, els fets vénen a demostrar que en última instàcia tothom és racista. La decisió de negar els empadronaments ha estat presa pel centreesquerra (CiU, PSC i ERC). S’ha de dir clar: el racisme està inscrit a la nostra herència genètica; s’ha de lluitar contra ell. Hi ha persones que confessen humilment: «Intente desfer-me dels meus sentiments racistes». Altres, en canvi, afirmen: «Jo no sóc racista». Em mereixen més crèdit els primers. Tots els habitants de Vic neguen ser racistes. De fet, posen cara d’absoluta compunció quan diuen: «Oi sí, quina llàstima, però se’ls haurà de fer fora. Si no, ens trauran de casa». I entre la gent que s’ha esquinçat les vestidures, hi ha molta hipocresia. Per regla general, quan un problema no ens ateny personalment, costa poc de quedar bé.


Els vigatans tenen un problema —o almenys, això pensen ells—. Quin és? Que els immigrants ja són el 25% de la població total vigatana (en els barris més deprimits, el 50%). A les eleccions municipals de 2003, el grup ultradretà Plataforma per Catalunya aconseguí el 10% dels vots a Vic, d'on és natural el seu president, Josep Anglada, excandidat del Frente Nacional de Blas Piñar a les europees de 1989. En les darreres eleccions locals, amb un discurs totalment xenòfob, Plataforma per Catalunya es va situar com la segona força del municipi, amb quatre regidors. I clar, als altres partits polítics els ha entrat la por escènica; les idees xenòfobes fan estralls entre les capes més humils de l’electorat. L’alcalde, Josep Maria Vila, de CiU, ho explica amb meridiana claredat: «Si no ens fem ressò d’allò que pensa la gent, acabarà per no votar-nos ningú». Un assumpte molt lleig! I de difícil solució! A les eleccions, no voten sols les persones il·lustrades, bonhomioses, progressistes... Voten tothom i totdon.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El final m'ha deixat confós: què és "totdon"?

Aquil·les Sisternes ha dit...

Una xicoteta broma.