dilluns, 4 de gener del 2010

INNOCENT5: jo estava allí!

A vegades passen coses grans, i quan un s’hi troba enmig del remolí experimenta una satisfacció tan grata com difícil d’explicar. Intentaré fer-ho. Per invitació de Toni de l’Hostal vaig acudir el 28 del proppassat desembre, dia dels Innocents, al Teatre de la Clau, de l’Alcúdia (la Ribera). Prèviament havia comboiat Toni Espí, que per a estes coses sempre és home fàcil. El tinglado en qüestió és un maremàgnum de músics i cantants i cantautors i cantaôrs i contaôrs (visiteu l'enllaç!) convocats pel de l’Hostal per tocar una cançoneta (o dos) per cap en l’escenariet de la Clau. Espí i jo anàvem a llegir poemes nostres. Ell s’ho havia arreglat millor i duia acompanyament de la Gent del Desert, d’Ontinyent, que li han musicat un poema preciós: Ja vénen les veremadores, diria que es diu. La Clau, que ja és xicotet, quedava diminut per la quantitat de gent que s’hi havia aplegat, això va obligar a obrir-ne les portes de bat a bat i era com si el pati de butaques (és un dir) s’haguera expandit fins al carrer.

A més dels del cartell hi havia Jordi Albinyana (semiomnipresent), Pau Alabajos (amb grupet de fans quinzeanyeres inclòs), Remigi Palmero (brutal mestratge, acompanyant a la guitarra Òscar Briz), Ovidi Twins (que van cantar en iber d’Alcoi) i Paco Muñoz, que va pujar a lloar la figura de Joan Monleon (a qui prèviament Toni de l’Hostal havia dedicat el conegut tango Orxatera valenciana). I encara me’n deixaré algun.

A destacar la bèstia escènica que és Toni de l’Hostal, el bon quefer de Carles Pastor, les taules i la senzillesa d’Eva Dénia, les ganes de la Gent del Desert; la humanitat, la sensibilitat i la facilitat de comunicació d’Hugo Mas, el somriure de Marquet, la mestria de Palmero, el surrealisme delicat de Mi Sostingut, el desplegament de possibilitats d’Arthur Caravan i la síntesi de Sènior i el Cor Brutal.

No es tracta, però, només d’una qüestió de quantitat, sinó, de qualitat (artística, creativa i humana!). I de l’ambient i la complicitat que es respirava dalt i baix i darrere de l’escenari. I d’un públic de totes les edats (des de bebés a ancians) i condicions. I de tres hores i quart initerrompudes de xou. I en acabant, unes 100 persones anàrem a sopar juntets al bar Santandreu: poder de convocatòria, caguendéu! I no és només qüestió de quantitat i qualitat, també era, sobretot, qüestió de percebre que hi havia un esperit comú que bategava molt fort. Hi havia una alegria en l’ambient impossible de descriure. Una alegria no estúpida ni autocomplaent. Una alegria sincera i comuna que et fa sentir que alguna cosa gran està passant.

He buscat per blocs i no he trobat notícia de la reunió, però alguna cosa gran va passar el dia dels Innocents i algú havia de deixar-ho escrit. Si voleu fer-me cas, i és pel bé del vostre esperit que ho recomane, no us perdeu l'Innocent6 del 2010 al Teatre de la Clau de l’Alcúdia. Sobre les sis de la vesprada. Qui avisa no és traïdor.

7 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Que sí hi ha notícies per altres blogs, mire al de Mercè Climent o al de Francesc Mompó o al d'Àngel Canet!!! Amb fotos i tot!

http://1en2.blogspot.com/2009/12/lalcudia-innocents-5.html

http://mercecliment.blogspot.com/2009/12/recital-dels-innocents-lalcudia.html

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/155174

I no cròniques però sí publicitat de l'event en pot trobar a altres blogs, mateixa el Rosca amb all del de l'Hostal o al de servidora, que és l'únic que vaig poder fer per lo lluny que me quedava L'Alcúdia...

Davit del carré Blanc ha dit...

Caguendeu!! Porte tres anys seguits anant, aquesta vegada no he pogut perquè estava fora i m'haguera agradat molt veure a l'Espí i a vosté enmig de tanta bona gent. Enguany no fallarem!
Salut

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies, Comtessa, pels enllaços. Té tota la raó. No havia trobat estes ressenyes, però.
De publicitat ja n'havia vist i rebut per altres bandes, però com que la vetlada havia estat tan impressionant, se'm feia molt estrany que ningú no haguera dit res al respecte.

Davit, si vosté hi ha estat els anys passats, ja sap de qué parle, no? Va ser brutal.

Tadeus ha dit...

Sr Alietes, està vosté eufòric! Se li nota molt quan parla de 'qualitat humana', 'esperit comú' i 'alegria impossible de descriure'. Buf! ¿Què va viure vosté en aquell acte, alguna mena de comunió espiritual, alguna sublimació del bon rollo elevat a cotes mai vistes? Veig que comença l'any amb eufòria i bona companyia. Enhorabona!

Parla vosté d'una 'cosa gran' que està passant. ¿No estarà vosté parlant en realitat d'una 'cosa nostra'? Un fenòmen local, que no interessa més que al xicotet cercle de persones involucrades. Vaja, és una intuició que tinc jo. ¿Qui sap? La cosa pot anar a més, ¿per què no?

A vore si a la pròxima vaig a l'acte de l'Alcúdia, més que res per poder criticar amb més coneixement de causa... I per a passar una bona estona.

Alietes el del Corralot ha dit...

Sr. Calinca, no cal que li diga que si no ho haguera percebut així, no ho haguera escrit. Perqué ens entenguem va ser una cosa semblant a "alguna sublimació del bon rotllo elevat a cotes mai vistes" que diu vosté. Més que "mai vistes", en el meu cas "últimament poc vistes".

Sí, era un fenomen local (i quasi rural) perqué passava en la "localitat" de l'Alcúdia i perqué tot plegat tenia un aire familiar entre improvisat i senzill, d'una autenticitat difícil de descriure. Sense pretensions unflades i sense banderes polítiques que ho embrutaren.

La "localitat" era, però, un epicentre on acudien un fum de músics de moltes i diferents procedències.

Reitere la percepció de la qualitat.

Si hi va, vaja amb l'única intenció de passar una bona estona.

EROs Ramatxoto ha dit...

Jo no vaig estar però compartisc la seua sensació Senyor Del Corralot.

Tadeus ha dit...

Mira per on, ara es poden vore vídeos d'aquell esdeveniment (segons sembla un vídeo de cada una de les actuaciones) en este blog:

http://alesiarrels.blogspot.com/

Vaig a vore'ls!