dimecres, 6 de gener de 2010

La seguretat dels aeroports

Una vegada, un terrorista suïcida aconseguí d’entrar en un avió sense valisa ni bossa de mà. Això sí, amb el cos ple d’explosius. Sortosament, la bomba humana no funcionà. En part, per defecte de disseny; en part, per la gosadia i l’heroïcitat d’uns passatgers que s’abalançaren sobre l’aprenent de torxa humana. Ben aviat, la notícia s’estengué per tots els mitjans de comunicació. El pànic començà a córrer com la pólvora. Quan les autoritats —que havien descurat les seues obligacions, permetent que el suïcida pugés a l’avió— estigueren ben segures de no trobar molta oposició, van establir una norma suplementària de seguretat: fins a nova orde, tots els viatgers que volgueren prendre un vol haurien d’entrar en pilota picada a les zones d’embarcament. Al principi, no tots els afectats es mostraven encantats, tot s’ha de dir. «És per la seua seguretat», contestaren els policies a un home que era molt remís a despullar-se en públic. «Algú m’ha preguntat si em preocupa la meua seguretat? A mi m’inquieta, i molt, la pèrdua progressiva dels meus drets individuals», cridà el viatger, que fou comminat a abandonar la zona —ja se sap: l’eterna lluita entre seguretat i drets individuals—. Llavors, el superior govern encetà una campanya de conscienciació. Com que la gent de dretes resultà ser molt rebeca a exhibir les vergonyes en públic, l’antic president (partidari fervent de les mesures de seguretat i la guerra total contra el terrorisme) acceptà de bon grat participar a la campanya; convocà nombroses rodes de premsa en què predicava —amb l’exemple; hi apareixia en cuiros— les bondats del nou sistema que s’aplicava als aeroports. Els creatius van dissenyar diferents eslògans: «Les noves normes afavoriran la salut. Faça exercici i no mostre els mitxelíns en públic!». Les mesures propiciaren també enormes beneficis a les clíniques de cirurgia estètica: «Allarguem el penis i tibem els pits. Alce exclamacions d’enveja a tots els aeroports del món!»; «Depilació brasilera amb raig làser a preus d’escàndol!». El Penjoll Enterprises Incorporated, ensumant el negoci, obrí un local a la zona de duty free de la T1, on es venien a paletades uns nous plànols amb les línies del metro de la ciutat de Nova York. La cosa acabà, però, quan el Vaticà féu veure que les normes d’embarcament als aeroports eren difícilment compatibles amb la moral cristiana.

9 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Molt bo, Superagent. Estic rient com una mongeta: hi, hi, hi,...

Només tinc una pregunta i és per a Ko-jons: Qué faria el nostre Ernest si es trobara en la situació que descriu el Superagent?

Davit del carré Blanc ha dit...

M'ha quedat flipat: acabe d'entrar a la pàgina del metro de New York per veure un plànol... i és tal qual ens dibuixaven l'aparell reproductor masculí (quin eufemisme) als llibres de text! M'estranya que el vaticà realment no haja pres alguna mesura. Encara que ja se sap que als rectors no els agraden els preservatius... o siga que potser els agraden els "manubrios" a pel.

Tadeus ha dit...

Ah, però el mapa és real? Jo em pensava que era de conya.

EROs Ramatxoto ha dit...

El felicite per la direcció que està prenent en les seues últimes entrades. Este post és divertidament genial.

EROs Ramatxoto ha dit...

Per cert, el plànol és un bon exemple d'una altra accepció de metro-sexual.

Anònim ha dit...

Molt bo això d’El Penjoll Enterprises, Inc. He ampliat el plànol i veig als crèdits que la primavera comença a Nova York pel mes de gener. Pardo, d’on ha tret aquestes il·lustracions?

Superagent Pardo ha dit...

Senyor Ramatxoto, gràcies per les seues observacions. Açò del nou significat de metro-sexual no m’havia passat pel cap.

Alietes, m’alegre que riga com una mongeta.

Davit, celebre que haja trobat el mateix plànol. Això contesta la pregunta de l’anònim i l’observació de Tadeus.

Alietes el del Corralot ha dit...

Sí, és un plànol collonut.

Anònim ha dit...

Té ous l'assumpte!