diumenge, 3 de gener de 2010

Poesia mística

Està fora de si. En sentir-me raucar, s’ha abalançat i m’ha emplenat de petons i d’epítets: «Príncep, altesa, estimat, eixerit...». També ha nomenat no sé quina cosa d’un diví encanteri... Acabarà amb mi... Socors!

Vostra sóc, per a vos vaig nàixer. Què maneu fer de mi?
Déu meu, altesa, bondat, mireu la gran vilesa
que avui us canta amor així. Què maneu fer de mi?

Vostra sóc, puix que em vau cridar. Què maneu fer de mi?
Què maneu, doncs, bon senyor, que faça tan vil criada?
Mireu-me ací, mon dolç amor. Què maneu fer de mi?

Vegeu ací el meu cor; jo el pose a la vostra palma,
i el meu cos, la meua vida, la meua ànima i la meua afició.
Dolç espòs, com que vostra em vaig oferir, què maneu fer de mi?

Doneu-me mort, doneu-me vida, doneu-me salut o malaltia,
doneu-me honra o deshonra, flaquesa o força complida,
que a tot dic que sí. Què voleu fer de mi?

Doneu-me consol o desconsol, doneu-me alegria o tristesa,
doneu-me infern o doneu-me cel, vida dolça, sol sense vel,
perquè del tot em rendí. Què maneu fer de mi?

Doneu-me, doncs, saviesa o, per amor, ignorància,
doneu-me anys d’abundància o de fam i carestia.
Remeneu-me ací o allí. Què maneu fer de mi?

Si voleu que estiga folgant, vull per amor folgar.
Digueu, on, com i quan? Digueu, dolç amor, digueu.
Vostra sóc, per a vos vaig nàixer. Què maneu fer de mi?

5 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

Escolta Aquil·les d'on traus aquestets monges que no semblen trencar un plat i sí xuplar-se tan bé els dits?

Príncep de les milotxes ha dit...

Hauré de parlar amb Calinca -però sembla que eixe no vol parlar amb ningú- perquè tremole de tanta acumulada fe.

Boroths!

Alietes el del Corralot ha dit...

Un gran poema, sí senyor! I també molt bona la combinació d'imatges. A partir d'ara miraré diferent les monges, jo que em pensava que eren més inútils que els cudols... De fet encara ho pense, però entre el poema i la foto de carnet de la sorel·la m'he posat un poquet calent...

Aquil·les Sisternes ha dit...

Alietes, he d'advertir-li que els versos són una adaptació lliure d'un poema de Teresa d'Àvila, que ja veu com se les gastava.

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies, Aquil·les. Tota advertència és poca!